Revisen les propietats de l'oliva, el raïm, l'all, el romaní i el safrà contra les malalties cardiovasculars

Els problemes cardiovasculars són la principal causa de malaltia i mortalitat a escala mundial. Els extractes de plantes, rics en compostos bioactius, han contribuït significativament al desenvolupament de medicaments, atès que ofereixen potencial terapèutic per a diverses malalties. Tot i això, el seu ús està limitat per possibles efectes secundaris, interaccions medicamentoses i la manca d’evidències científiques a partir d’estudis preclínics i clínics de qualitat.

Durant el curs 2023-24, el biòleg Mateu Anguera Tejedor va dur a terme una important contribució a aquest camp amb el seu treball de final de grau de Biologia a la UAB, tutoritzat pel llavors investigador postdoctoral de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB) i actual professor de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona René Delgado.

L’estudi, publicat recentment com a article científic a la revista Food Bioscience, proporciona una descripció general dels mecanismes d’acció i de les evidències preclíniques i clíniques, així com dels efectes adversos de compostos bioactius essencials derivats d’un grup de plantes mediterrànies seleccionades, que es troben integrades a la dieta mediterrània.

Entre les espècies analitzades es reporten sis plantes representatives i els seus components actius majoritaris: l’all (Allium sativum, amb trisulfur de dialil, al·licina i S-al·lil [cisteïna]), l’arbust arç blanc (Crataegus monogyna, amb quercetina, apigenina i àcid clorogènic), el safrà (Crocus sativus, amb crocina i safranal), l’olivera (Olea europaea, amb àcid oleic, oleuropeïna, hidroxitirosol i oleaceïna), el romaní (Salvia rosmarinus, amb àcid rosmarínic i àcid carnòsic) i la vinya (Vitis vinifera, amb resveratrol). La revisió es va centrar en els mecanismes farmacològics més importants, entre els quals destaquen les seves accions antioxidants, antiinflamatòries i vasodilatadores, així com en el paper de cada component per regular el metabolisme dels lípids, que poden ser rellevants per a afeccions com l’aterosclerosi i la hipertensió. Els resultats mostren que aquests components actius són prometedors en el tractament potencial de l’aterosclerosi i podrien reduir el risc d’infart de miocardi i d’accident cerebrovascular.

A més de resumir les evidències científiques actuals, l’estudi constitueix una guia de referència per a investigacions futures, ja que identifica possibles llacunes de coneixement i ofereix recomanacions oportunes per dissenyar estudis preclínics i clínics d’aquest àmbit. Les àrees clau per a l’exploració futura inclouen la seguretat a llarg termini d’aquests compostos, l’avaluació dels efectes sinèrgics quan es consumeixen com a part de la dieta mediterrània i la necessitat d’establir protocols estandarditzats en entorns clínics controlats. En ampliar la base científica d’aquests remeis tradicionals, aquesta revisió pot ajudar a facilitar el camí per utilitzar-los com a ingredients farmacèutics actius en el desenvolupament de futurs fitomedicaments.

La ingestió combinada podria alterar l’eficàcia de cada extracte

L’equip investigador considera que l’ús d’aquests extractes naturals és prometedor, però ingerir-los de manera combinada podria influir en els resultats terapèutics a causa de «l’efecte matriu», que implica que els components dietètics poden alterar l’eficàcia de cada extracte, ja sigui amb la millora o la disminució dels seus beneficis individuals. Comprendre aquesta interacció és essencial per optimitzar l’aplicació terapèutica d’aquests extractes de plantes en un context dietètic. És important reconèixer que sovint falten proves sòlides de l’impacte dels extractes naturals en els éssers humans, per la qual cosa els investigadors adverteixen que «l’etiqueta de “natural” no garanteix la seguretat, i això emfatitza la necessitat de prioritzar els estudis farmacocinètics, toxicològics i clínics per avaluar-ne l’eficàcia, la seguretat i l’eficiència en comparació amb els medicaments que ja existeixen».

La investigació s’emmarca en el grup de recerca dirigit pel professor del Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia de la UAB Francesc Jiménez Altayó, investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) i de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB), on va ser tutor del professor René Delgado Hernández, investigador d’origen cubà procedent de la Universitat de l’Havana, adscrit durant el curs 2022-23 al programa María Zambrano al Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia de la Facultat de Medicina de la UAB i en l’actualitat professor a la Unitat de Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona. En la preparació i publicació final del treball esmentat també hi va participar personal docent i investigador d’institucions cubanes i xilenes amb reconeguda experiència en el camp de la farmacologia dels productes naturals.

Referència:

Anguera-Tejedor M., Garrido G, Garrido-Suárez B. B., Ardiles-Rivera A., Bistué-Rovira A., Jiménez-Altayó F., Delgado-Hernández R. Exploring the Therapeutic Potential of Bioactive Compounds from Selected Plant Extracts of Mediterranean Diet Constituents for Cardiovascular Diseases: A Review of Mechanisms of Action, Clinical Evidence, and Adverse Effects. Food Bioscience 2024: 105487. ISSN 2212-4292. https://doi.org/10.1016/j.fbio.2024.105487