Revelen com els lleopards de les neus van conquerir Àsia i Europa durant les últimes edats de gel
Un equip internacional de científics ha identificat per primer cop fòssils de lleopards de les neus, en una recerca publicada a Science Advances. La descoberta els ha permès traçar la història evolutiva de l’espècie durant el quaternari i proposar com es va dispersar des de la plana tibetana fins a la península Ibèrica, molt lluny de les muntanyes altes i gèlides de l’Himàlaia. L’estudi suggereix que els lleopards de les neus prefereixen els terrenys rocosos i els climes freds més que no pas les grans altituds. Aquestes dades poden contribuir a garantir la protecció d’aquest emblemàtic animal.
La recerca ha estat liderada pels investigadors Qigao Jiangzuo, de la Universitat de Pequín, i Joan Madurell Malapeira, del Departament de Geologia de la UAB.
Els lleopards de les neus (Panthera uncia) estan en greu perill d’extinció; només en queden uns 4.000 exemplars. Són fèlids de mida mitjana o gran que viuen a gran altura, a més de 2.000 metres, principalment a l’Himàlaia. Tot i que els seus trets distintius són coneguts des de fa temps, la correlació entre aquests trets i la seva adaptació a l’entorn de l’altiplà tibetà, així com la seva història evolutiva, romanien en gran part inexplorades per l’absència total de registres fòssils al Tibet i les regions circumdants. Fins ara, s’havien localitzat possibles restes no contrastades al nord de la Xina i a Europa, però la seva validació i posició filogenètica eren incertes.
En l’estudi publicat ara els investigadors han revisat totes les restes assignades al lleopard comú (Panthera pardus) que es coneixen a Europa i Àsia i han identificat per primer cop cinc fòssils de lleopard de les neus. Els registres, de la Xina, França i Portugal, daten de fa un milió d’anys, cosa que els ha permès traçar l’evolució i l’adaptació ecològica de l’espècie durant el quaternari, així com modelitzar la seva possible dispersió geogràfica i temporal. La recerca ha integrat anàlisis morfomètriques i filogenètiques i també models matemàtics de distribució d’espècies.
El treball destaca els trets únics que diferencien els lleopards de les neus dels seus parents més comuns, els lleopards. Mentre que els lleopards comuns estan adaptats per caçar preses ràpides i àgils en hàbitats parcialment boscosos, els lleopards de les neus han desenvolupat característiques distintives que els permeten dominar els paisatges muntanyosos escarpats. Aquestes adaptacions inclouen dents més grans, cranis combats, i mandíbules i extremitats més fortes, ideals per caçar preses robustes i musculoses, com ara les cabres munteses.
Ara bé, la seva supervivència en terrenys rocosos i desolats també va dependre d’altres adaptacions clau. Una visió binocular millorada, una estructura cranial ectotimpànica gran per a una audició més fina, extremitats potents capaces de suportar l’impacte de salts pronunciats i una cua llarga per mantenir l’equilibri es van desenvolupar ràpidament durant el quaternari, especialment a partir del plistocè mitjà, fa aproximadament mig milió d’anys.
Aquestes adaptacions clau van coincidir amb les fases més fredes de les últimes edats de gel, en què els lleopards de les neus es van expandir més enllà de l’Himàlaia cap al centre de la Xina i, sorprenentment, destaca l’equip de recerca, es van dispersar cap a l’oest fins a la península Ibèrica. A Portugal, espeleòlegs aficionats van descobrir a Porto de Mós l’any 2000 un fòssil notable: un esquelet parcial de lleopard que incloïa un crani gairebé perfectament conservat, conegut com el «lleopard d’Algar da Manga Larga». Aquest fòssil s’ha revelat ara com un membre inesperat de la línia evolutiva del lleopard de les neus a l’Europa occidental.
«Proposem que fa uns 900.000 anys la intensificació gradual de les glaciacions a Euràsia va comportar l’aparició progressiva d’espais més oberts i hauria possibilitat l’arribada de l’espècie a Portugal, on va viure fins fa relativament poc, uns 40.000 anys», assenyala Joan Madurell Malapeira.
El descobriment del fòssil de Portugal té implicacions significatives per a la conservació dels lleopards de les neus. L’estudi suggereix que prioritzen els terrenys abruptes i rocosos i els climes freds més que no pas les grans altituds, cosa que desafia les suposicions tradicionals sobre les seves preferències d’hàbitat.
«Les anàlisis que hem dut a terme ens porten a concloure que segurament la gran altitud i la neu no haurien estat els factors limitants per a la distribució de l’espècie, sinó la presència d’espais oberts i escarpats. És a dir, que el lleopard de les neus sempre ha estat adaptat per viure a la muntanya, però no necessàriament a gran altura i amb neu. I això, en un context de canvi climàtic com l’actual, és esperançador per poder garantir-ne la supervivència», destaca Joan Madurell Malapeira.
Futures investigacions exploraran la neuroanatomia i l’ecologia del lleopard d’Algar da Manga Larga, i això permetrà aportar més llum sobre la fascinant història d’aquest icònic depredador de muntanya.
Article de referència: Qigao Jiangzuo, Joan Madurell-Malapeira, Xinhai Li, Darío Estraviz-López, Octávio Mateus, Agnès Testu, Shijie Li, Shiqi Wang, Tao Deng. «Insights on the evolution and adaptation toward high-altitude and cold environments in the snow leopard lineage». Science Advances (Jan, 2025). https://doi.org/10.1126/sciadv.adp5243