Reptes de l'acollida a les persones refugiades en el IX Congrés Universitat i Cooperació al Desenvolupament

Rosana Carvalho i Safiya Kerchaoui, tècniques de cooperació i educació per a la justícia global i Jordi Prat, director de la Fundació Autònoma Solidària, van assistir al IX Congrés Universitat i Cooperació al Desenvolupament i hi van presentar una comunicació centrada en la temàtica de mobilitat humana.

El congrés, que tenia per títol 'Nous escenaris i reptes', va ser un espai de trobada per a universitats espanyoles, per fomentar la xarxa, el coneixement i la millora en cooperació internacional per al desenvolupament, a través del tractament de 16 línies temàtiques enfocades en àmbits com la transició social, econòmica, verda i educativa.

La representació de la FAS va intervenir a la sessió de la línia estratègica titulada “Universitat i refugi: avenços i desafiaments en la implementació de programes d'acollida acadèmica” amb l’objectiu d’exposar la diversitat d’actuacions de suport a l’acollida universitària, destacant les fortaleses, debilitats i desafiaments que presenten.

L’anàlisi es va basar en una revisió interna del Programa de Refugi de la UAB, complementada amb una comparativa de 24 universitats de l’Estat Espanyol que compten amb programes destinats a persones en situació de refugi, així com un estudi més detallat de quatre d’elles, incloent-hi el de la UAB gestionat per la FAS. Les dades per a realitzar aquesta sessió van ser treballades per Marta Batalla, Xènia Gavaldà, aleshores personal tècnic de la FAS i Kateryna Kurochkina,  membre del personal tècnic de suport a la recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Durant la seva intervenció, es va destacar el paper de les universitats com a espais segurs i legals per a persones en situació de cerca de refugi, posant èmfasi en la cooperació amb entitats com ara, l’ACNUR, la Creu Roja, CEAR o Unicef. A més, es van tractar els desafiaments als quals s'enfronten i es van proposar recomanacions per a poder dur a terme la iniciativa d’una manera òptima.

En definitiva, la comunicació presentada va ser una oportunitat per destacar desafiaments com ara: la inestabilitat dels programes finançadors i la falta de perspectiva a mitjà i a llarg termini, la morositat i la impossibilitat per a la legalització d’estudis previs o la vulneració de les garanties del dret d’asil a Espanya. Pel que fa a les recomanacions, es va posar èmfasi en la institucionalització dels programes i l’existència de protocols estandarditzats d’actuació i de coordinació entre els diferents actors. Finalment, també es va destacar l’acompanyament i el suport a la inclusió socio acadèmica i laboral i la lluita contra la inestabilitat social i administrativa de les persones en cerca de refugi.