Reconstrueixen les condicions ambientals i les pràctiques en cultius de quan va sorgir l'agricultura a l'Europa occidental

El treball reconstrueix les condicions ambientals, les pràctiques en la gestió dels cultius i les característiques dels vegetals quan va aparèixer l'agricultura a l’Europa occidental i té com a referent el jaciment de La Draga (Banyoles, Girona), un dels més significatius i complexos de la península Ibèrica, a més d’incloure dades d’altres 16 jaciments dels inicis de l’agricultura en la regió. Segons les conclusions, en el moment de l’aparició de l’agricultura a la península Ibèrica aquesta ja havia assolit un nivell consolidat en tècniques agrícoles de cultiu dels cereals, fet que suggereix una evolució al llarg de la seva migració a través Europa dels mètodes i material genètic originaris del creixent fèrtil, el bressol de la revolució neolítica a l’Orient Mitjà.

L’article, liderat pel catedràtic Josep Lluís Araus, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i membre d’Agrotecnio, el Centre CERCA de Recerca en Agrotecnologia, compta amb la participació de Raquel Piqué, Mireia Gascón, Eva Ros-Sabé i Antoni Palomo, investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB que formen part també de l’equip que investiga el jaciment la Draga des de fa gairebé trenta anys.

En l’article participen també experts de la Universitat de Lleida (UdL) i la unitat de recerca conjunta CTFC-Agrotecnio, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC),  la Universitat de València, la Universitat de Basilea (Suïssa), el Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA)  i l’Institut Arqueològic Alemany (DAI, Alemanya). Les excavacions a la Draga són coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, dins el marc dels projectes quadriennals d’excavacions arqueològiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i compten amb el suport de la Fundación Palarq.

Quins eren els principals cultius a la Draga?

D’ençà que va aparèixer fa prop de 12.000 anys en els territoris del denominat Creixent Fèrtil, l’agricultura ha transformat la relació amb el medi natural i l’estructura socioeconòmica de les poblacions humanes. Ara l’equip ha aplicat tècniques de reconstrucció paleoambiental i arqueobotànica per identificar les condicions del poblat de la Draga quan va sorgir l’agricultura. Situat a la vora oriental de l’estany de Banyoles (Girona), és un dels assentaments d’agricultors i ramaders més antics del nord-est de la península Ibèrica (5200-4800 ANE), i un testimoni extraordinari de les primeres societats agricultores i ramaderes peninsulars. Per donar una dimensió regional a l’estudi, també s’ha examinat informació de cereals provinents d’altres jaciments neolítics de la península Ibèrica i el sud de França.

Tot i que encara era una agricultura pionera —s’iniciava en zones no conreades abans—, «les condicions de cultiu semblen haver estat favorables, possiblement per una elecció deliberada per part dels agricultors dels terrenys més adients. Els cultius no semblen gaire diferents de les varietats tradicionals que s’han cultivat en els mil·lennis següents», detalla el catedràtic Josep Lluís Araus, de la Secció de Biologia Vegetal del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. Araus ha liderat la reconstrucció de les condicions agronòmiques i característiques dels conreus a partir de l’anàlisi de les mostres recol·lectades i identificades pels arqueobotànics de la UAB, el DAI i la Universitat de Basilea.

La font principal d’informació per estudiar les pràctiques de l’agricultura en la prehistòria «són les restes arqueobotàniques (llavors i fruits) que trobem en els dipòsits arqueològics que excavem. Les restes que es troben més sovint són grans de cereal carbonitzats. Així, els estudis isotòpics sobre aquestes restes permeten obrir una línia interpretativa alternativa per caracteritzar les pràctiques agrícoles passades», explica Ferran Antolín, del DAI.

El blat dur i el cascall són les espècies que es van cultivar principalment a la Draga. «Addicionalment, apareix també l’ordi nu —sempre en petites quantitats— i de manera puntual, algunes restes d’espelta petita, espelta bessona i blat Triticum timopheevii. A més, les proporcions entre els cereals durant les fases d’ocupació pràcticament no varien», assenyala Antolín.

Tal com explica Juan Pedro Ferrio, investigador científic del CSIC a l’Estació Experimental d’Aula Dei, «tot i que la domesticació d’animals no és el focus de l’article, diferents evidències ens indiquen que els animals pasturaven als mateixos camps de conreu. Aquest fet podria explicar l’aportació moderada d’adob orgànic d’origen animal que ens suggereix la composició isotòpica de nitrogen de les llavors de cereals».

Un clima favorable per a les pràctiques agrícoles

A la Draga, les bones condicions ambientals van afavorir la pràctica de l’agricultura quan aquesta població neolítica es van assentar a la vora de l’estany de Banyoles. «L’estudi isotòpic de la fusta carbonitzada i les llavors de cereals confirma que la disponibilitat d’aigua en el entorn era major que a l’actualitat. Estudis arqueobotànics previs havien evidenciat que a l’entorn del jaciment creixia una vegetació força diferent a la que trobem ara. La roureda i boscos de ribera on abundaven els llorers, haurien dominat a l’entorn, i aquest tipus de vegetació requereix condicions climàtiques més humides que les actuals», explica la catedràtica Raquel Piqué, del Departament de Prehistòria de la UAB.

«Aquestes evidències de condicions més humides que en l’actualitat —i, per tant, més adequades per l’agricultura— es podrien extrapolar a altres jaciments del inicis de l’agricultura en la Mediterrània occidental», apunta Josep Lluís Araus. «És força probable que l’agricultura no seria adoptada com a resposta a unes condicions ambientals negatives —per exemple, un canvi climàtic— i la necessitat d’assegurar l’aliment a la població, sinó més aviat com una manera d’augmentar els recursos i fer-los més estables comparat amb una economia de caça i recol·lecció».

Restes de blat nu (Triticum aestivum-durum) del jaciment de La Draga analitzades en l'estudi. Esquerra: acumulació de llavors de blat associada a les restes d’un cistell (autor: Josep Tarrús i Galter, Museu Arqueològic de Banyoles). Dreta: espiga de blat nu (autor: Ferran Antolín (Institut Arqueològic Alemany/Universitat de Basilea).

Com es va expandir l’agricultura a la península Ibèrica?

Comprendre els detalls de l’explotació del nou sistema de subsistència agrícola és fonamental per entendre el procés més general de canvi econòmic, cultural i social del Neolític. «En el cas de la península Ibèrica, les evidències arqueobotàniques recollides en les últimes dècades han suggerit una ràpida expansió de l’agricultura, amb l’aparició gairebé simultània de les primeres plantes domesticades en diferents regions», detalla Jordi Voltas, catedràtic de la UdL i la unitat de recerca conjunta CTFC-Agrotecnio. «El nou treball apuntala els models arqueològics existents de difusió de les pràctiques agrícoles basats fonamentalment en fenòmens migratoris (difusió dèmica). En especial, denoten una agricultura consolidada en termes de bones condicions agronòmiques i característiques evolucionades dels cultius en el moment en què l’agricultura arriba a la vora occidental d’Europa».

Encara hi ha un coneixement limitat de la naturalesa de les pràctiques de conreu en les primeres poblacions neolítiques. «Estem parlant de societats prehistòriques, que excepte per jaciments excepcionals com el de la Draga, han deixat unes restes materials relativament escasses  que només es poden estudiar de manera adequada amb treballs minuciosos a través successives campanyes d’excavació. En aquests context, l’ecofisiologia de conreus i totes les metodologies relacionades —isòtops estables, etc.— han estat decisives per aportar nous coneixements durant les passades dècades  al debat científic sobre els orígens i la difusió de l’agricultura. Tal com demostra aquest estudi, ho seran també en el futur», conclou Josep Lluís Araus.

Article de referència:Araus, Josep Lluís; Gascón, Mireia; Ros-Sabé, Eva; Piqué, Raquel; Rezzouk, Fatima Z.; Aguilera, Mónica;  Voltas, Jordi;  Peña-Chocarro, Leonor; Pérez-Jordà, Guillem; Terradas, Xavier; Palomo, Antoni; Ferrio, Juan Pedro;  Antolín, Ferran. «Isotope and morphometrical evidence reveals the technological package associated with agriculture adoption in western Europe». Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), juliol de 2024. DOI: /10.1073/pnas.2401065121