Primers resultats positius de la teràpia gènica per a l'SPG52, que pateixen tres infants a Espanya

Els resultats mostren que la teràpia ha corregit un mecanisme de comunicació neuronal alterat en la malaltia i ha millorat la capacitat de moviment i d’aprenentatge dels ratolins amb l’SPG52. «Són resultats positius, que ens encoratgen a seguir avançant amb la investigació i ens fan confiar que podrem ajudar els pacients a guanyar en qualitat de vida, en millorar la seva autonomia i la seva capacitat de memòria i aprenentatge», assenyala Miguel Chillón, investigador ICREA, de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB) i del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que dirigeix el Grup de Teràpia Gènica per al Sistema Nerviós Central de la UAB i lidera aquest estudi juntament amb Assumpció Bosch, catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB.

En les neurones estudiades, portadores de les mutacions en el gen responsable de l’SPG52, l’equip investigador ha constatat que el tractament és capaç de restaurar la funcionalitat d’una proteïna, l’ATG9A, que és fonamental per al trànsit de proteïnes al cervell i per a una comunicació neuronal correcta. El mal funcionament d’aquesta proteïna fa que s’acumuli i quedi retinguda al cervell, i és una de les principals manifestacions de la malaltia.

D’altra banda, en els ratolins model de l’SPG52, la teràpia gènica aplicada és capaç de corregir la capacitat de resposta del múscul a l’impuls nerviós que li arriba del cervell, i aquesta normalització es manté almenys un any després d’administrar el tractament. La debilitat de la resposta muscular provoca espasmes en les extremitats inferiors de les persones afectades, amb la dificultat consegüent en la mobilitat. El tractament també millora significativament la coordinació motora i l’aprenentatge dels animals.

L’equip investigador està finalitzant ara l’estudi molecular, bioquímic i histològic dels models animals i tenen previst publicar un article científic detallant-ne els resultats. En paral·lel, estan planificant el disseny dels estudis de seguretat i toxicitat, com a pas previ a sol·licitar un futur assaig clínic a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

Tres infants diagnosticats ja a Espanya

L’SPG52 és un trastorn genètic progressiu ultrarar causat per una mutació en el gen AP4S1. Els símptomes inclouen dèficits cognitius i trastorns de la parla i de la mobilitat, i apareixen a edats molt primerenques. El tractament que desenvolupa la UAB consisteix a introduir una còpia funcional del gen AP4S1 a l’interior de les cèl·lules afectades perquè substitueixi el gen mutat, mitjançant un vector adenoassociat (AAV). L’objectiu és aturar o corregir la progressió de la malaltia i fins i tot poder curar-la si s’aplica en els primers anys de vida.

Abril, que viu a Badalona, i Samuel, a Granada, de dotze anys, eren fins fa poc els dos únics infants afectats per l’SPG52 a Espanya. Fa uns mesos, una altra nena, Helia, de només tretze mesos d’edat, va ser diagnosticada amb la malaltia a Múrcia. En tot el món hi ha una cinquantena d’infants que pateixen la patologia.

Recerca feta gràcies a la solidaritat

Fins ara, el cost total de la investigació, des que va començar l’any 2020, ha estat de 500.000 €, que s’han obtingut gràcies a la campanya de mecenatge que la UAB té en marxa. El mecenatge, en què han participat 1.700 donants, té com a col·laborador principal l’associació La Lucha de Abril, creada pels pares d’Abril Merino per recaptar fons per a la recerca.

L’última aportació que ha fet La Lucha de Abril aquest mes de desembre ha estat de 50.000 €. En total, aquesta associació ha aportat més de 110.000 € l’any 2024, fruit de nombroses activitats lúdiques i esportives solidàries, entre les quals destaquen un sopar i un espectacle de monòlegs solidaris, i una cursa organitzada juntament amb Mossos d’Esquadra. A més a més, la campanya ha rebut el suport de la família de Samuel, que aquest any ha aportat més de 27.000 € a través de l’associació Corro por Marina y Samuel.

Abril Merino amb la seva germana i els seus pares, que van crear l'associació La Lucha de Abril per tirar endavant la recerca.

«L’estudi de teràpies per a les malalties ultrarares requereix una gran inversió econòmica que no solen assumir les empreses del sector de la salut ni les administracions públiques per la seva baixa incidència en la població. Comptar amb la solidaritat de la societat és gairebé l’únic recurs per abordar-ne la investigació», assenyala Miguel Chillón.

La dotació necessària per a les pròximes etapes de la recerca es xifra en 500.000 €, per la qual cosa la campanya de mecenatge continua activa.

La recerca d’una teràpia gènica per a l’SPG52 compta també amb la col·laboració d’altres institucions de recerca de prestigi, com l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, i de la Fundació ”la Caixa”.