Presentat l'informe 'Salut mental, joventut i desigualtats'

L’Enquesta a la Joventut de Catalunya del 2022 (EJC22) va incloure per primera vegada l'indicador WHO-5 per a incorporar el benestar emocional a la salut mental. Són 5 preguntes que incideixen en dimensions clau del benestar emocional: l’estat d’ànim positiu o benestar afectiu, la vitalitat, el sentit de la vida, la qualitat del son i del descans, i l'interès per les activitats diàries.

Un informe elaborat per la professora del Departament de Sociologia de la UAB Mireia Bolíbar per a l’Observatori Català de la Juventut ha analitzat l’estat de benestar emocional de la població jove de Catalunya a partir de l’indicador WHO-5 recollit a l’ECJ22 i ha examinat les desigualtats en aquest indicador que resulten dels factors socials i econòmics que travessen les experiències vitals de les persones joves per tal de proposar polítiques i intervencions que permetin revertir la tendència observada.

Els resultats mostren que fins a un 31,2 % de les persones d’entre 15 i 34 anys enquestades pateix malestar emocional. A més, el 21,9 % declara haver recuperat del tot la normalitat en termes d’estat d’ànim des de la pandèmia de la COVID-19, assumint el malestar emocional dins un marc de «normalitat». Per tant, no només s’observa una extensió alarmant del malestar emocional entre les persones joves, sinó també un cert grau de normalització d’aquest malestar.

Les dades també mostren desigualtats socials importants en benestar emocional. En primer lloc, s’observen grans desigualtats de gènere. La prevalença de malestar emocional es redueix fins al 24 % en els homes mentre que augmenta fins al 38,8 % en el cas de les dones.  Aquesta desigualtat de gènere es combina amb desigualtats per edat i segons el nivell d’estudis. Si es tenen en compte els tres factors alhora, els col·lectius més vulnerables gairebé tripliquen la taxa de malestar emocional dels que ho són menys. Així per exemple, el 19,9 % dels homes de 30 a 34 anys pateixen malestar emocional, en contrast amb el 45,4 % de les dones de 20 a 24 anys amb estudis baixos i mitjans. «No deixa de ser rellevant que fins i tot els col·lectius amb posicions socials més privilegiades presenten prevalences de malestar emocional relativament elevades, fet que apunta a què el malestar emocional és una problemàtica transversal en el conjunt de la població jove», però «les dades globals sobre benestar emocional juvenil emmascaren la gran variabili­tat en l’estat de benestar emocional dins el col·lectiu juvenil en funció de la seva posició en els eixos de desigualtat», explica Mireia Bolíbar.

Els resultats també indiquen que el malestar emocional està determinat, en gran mesura, per factors econòmics, laborals i residencials. Mentre que el 24,1 % de les persones de 30 a 34 anys emancipades pateixen malestar emocional, això ocorre en el 35,6 % dels casos que, en la mateixa franja d'edat, no s’han emancipat. També, fins el 61,8 % de les dones i el 46,3 % dels homes amb dificultats financeres pateixen malestar emocional, mentre que només el pateixen el 26,3 % de les dones i el 17,5 % dels homes que no declaren cap dificultat financera. I, pel que fa als efectes de la precarietat, el 49,1 % de les dones i el 24,5 % dels homes que presenten trajectòries laborals més precàries pateixen malestar emocional, en contrast amb el 20,4 % de les dones i el 15,3 % dels homes que presenten trajectòries laborals estables.

Bolíbar remarca que «en tots aquests factors s’ha detectat un clar component de gènere, en tant que les dones joves estan més exposades que els homes a situacions adverses». A més, «tots aquests factors no actuen de manera independent a l’hora d’influir en l’estat emocional de les persones joves». Les persones que gaudeixen d’una posició social i econòmica més acomodada, com ara els estudiants no emancipats, els joves benestants en transició i especialment els treballadors segurs i benestants, pateixen malestar emocional amb menys freqüència (30,6 %, 27,9 % i 18,0 % respectivament) que els més desfavorits, com ara els treballadors precaris (39,3 %), les dones en risc d’exclusió (41 %) i els joves en situació de pobresa no emancipats (47,2 %).

Per a les autores de l’informe, els resultats posen de manifest una situació alarmant que requereix intervencions i polítiques públiques, tant mitigadores com preventives, que abordin la salut mental i emocional des d’una perspectiva de cicle de vida, integradora i interseccional, és a dir, que reconeguin la interconnexió entre els factors socials que travessen les persones joves i la seva salut mental i emocional. Cal desplegar una atenció a la salut mental pública i de qualitat que sigui capaç d’atendre i acompanyar de forma professional aquest malestar tan estès. Cal adoptar una perspectiva més estructural, amb mesures que abordin les qüestions estructurals que contribueixen al malestar emocional. I s’ha de posar èmfasi en la reducció de desigualtats, amb intervencions universals i accessibles per a tothom, però amb recursos específics per a les poblacions més vulnerables.

 

Enllaç a l'informe:

https://dretssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Aportacions67