Posant rostre als habitants prehistòrics de El Argar
Com eren els homes i les dones que van viure durant l'Edat de Bronze en la societat de El Argar, al sud-est de la península Ibèrica? Investigadors de la UAB han analitzat els trets facials d'aquests individus a partir de l'estudi digital i biològic dels cranis recuperats als jaciments de La Almoloya i La Bastida (Múrcia) i han obtingut fins ara imatges de 40 dels seus habitants. L'estudi, el primer que aplica aquest mètode sobre un conjunt tan ampli d'individus d'un mateix lloc prehistòric, forma part d'un treball més ambiciós que duu a terme el grup de recerca ASOME-UAB, que estudia la societat argàrica, sobre relacions de parentiu en la prehistòria.
Els rostres contenen informació sobre la nostra història familiar i forma de vida. Per exemple, certs trets facials poden transmetre's de pares a fills durant generacions. És possible, doncs, que les semblances físiques entre un grup d'individus ens donin una pista sobre els vincles de consanguinitat entre ells?
Aquest és un dels principals objectius d'una recerca que duu a terme el Grup d'Arqueoecologia Social i Mediterrània (ASOME) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre la societat de El Argar, que es va estendre pel sud-est de la península Ibèrica fa 4.000 anys i va ser una de les primeres societats urbanes d'Europa Occidental. I el primer pas ha estat el treball de Joana Bruno, investigadora d’ASOME-UAB, arqueòloga i màster en il·lustració científica, que ha realitzat una reconstrucció facial de 40 individus de El Argar, seleccionats després d'un detallat estudi osteològic de més de 250 esquelets recuperats en tombes ben conservades de La Almoloya i La Bastida.
Mostra de 12 perfils de rostres reconstruïts. Els individus presenten perfils molt diferents, en què destaquen les diferències en la forma del nas i del mentó. La varietat en els trets facials de les reconstruccions és un reflex de les diferències observables en cada crani. (Autor: ASOME-UAB, llicència CC BY-NC-ND).
“A diferència de les reconstruccions facials d'individus del passat que solen basar-se en la inspiració artística, l'enfocament de Bruno ha aplicat procediments científics comprovables”, assenyala Cristina Rihuete Herrada, professora del Departament de Prehistòria de la UAB i membre d’ASOME-UAB.
Per a dur a terme l'estudi, Joana Bruno va digitalitzar els cranis mitjançant un escanejat làser d'alta resolució en 3D. Sobre els models 3D dels cranis, va afegir capes de múscul i altres teixits tous, per establir l'aspecte més probable de les persones a què van pertànyer els cranis, en un “exercici complex que utilitza tècnica forenses i dades del perfil biològic d'aquests individus”, indica l'arqueòloga. “El mètode parteix de característiques biològiques de l'individu (sexe i edat) i de les mesures de cada crani. Posteriorment, s'apliquen equacions de regressió a aquestes dades per obtenir la posició relativa dels trets facials. També s'hi afegeixen valors mitjans d'espessor dels teixits facials en zones específiques del crani, per determinar la que seria la seva aparença més probable”, afegeix.
Procés de “farciment” de teixit en progrés. (Autor: ASOME-UAB, llicència CC BY-NC-ND)
“Fins ara comptem amb representacions dels rostres de 22 dones, 16 homes i dos nens argàrics, procedents en la seva majoria de La Almoloya. Es tracta del corpus més extens de representacions facials d'un sol jaciment prehistòric fins ara i una mirada sense precedents sobre una part important de la comunitat”, destaca Cristina Rihuete.
Relacions de parentiu en la prehistòria
L'estudi de Joana Bruno, que forma part de la seva tesi doctoral, s'emmarca en un estudi multidisciplinari que el grup ASOME-UAB està duent a terme i que es basarà en imatges mèdiques i tècniques estadístiques per investigar si la forma facial argàrica conserva evidencies de parentiu i estil de vida. Els resultats de les comparacions quantitatives entre els trets facials i cranials s'uniran als de la pròxima anàlisi d'ADN antic de la mateixa mostra per comprovar la fiabilitat de l'aproximació facial en relació amb els diferents graus de vincles de consanguinitat. “Això podria obrir una nova via per abordar la reconstrucció de les relacions de parentiu en les societats prehistòriques, tradicionalment ‘invisibles’ o ocultes a la recerca arqueològica”, assenyala Rafael Micó, investigador també d’ASOME-UAB.
Basant-se en els coneixements fenotípics de l'anàlisi preliminar de l'ADN i en les dades arqueològiques generades pel treball de camp de la UAB, Bruno també està treballant en els primers "retrats" artístics dels argàrics. “És innegable el poder de les imatges per a la difusió pública del coneixement arqueològic”, assenyala la investigadora, per a qui “la recerca científica i el treball artístic no tenen per què ser àmbits separats”.