Miguel Pajares parla de la resposta europea a la crisi humanitària de refugiats
A partir de 2014, les rutes d'accés a Europa via Itàlia i Grècia s'inunden de persones que fugen dels conflictes a Síria, Afganistan, Iemen, Somàlia, etc. El 20 d'octubre, a la UAB, el president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat analitzarà la resposta europea a la crisi actual.
Miguel Pajares és doctor en antropologia social per la Universitat de Barcelona i membre investigador del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social, adscrit al Departament d'Antropologia Social de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. En aquest mateix departament, participa en l'elaboració d'estudis europeus en l'European Social Research Unit.
Un problema creixent
A finals de 2014, més de 60 milions de persones arreu del món s'havien hagut de desplaçar de les seves llars a causa de conflictes bèl·lics o persecucions per la seva condició de gènere, raça o religió, segons l'informe ACNUR 'World at War. Global Trends. Forced displacement in 2014'. Les causes són múltiples però l'amenaça de la violència és un punt en comú. El desplaçament, tant dins del país com cap a altres estats, es produeix amb l'objectiu de trobar un lloc on viure amb mínimes condicions de respecte pels drets humans i d'accés a l'alimentació, educació, sanitat i treball.
En el cas de Síria, des de 2012 gairebé la meitat de la població ha hagut de marxar de les seves llars. Gairebé set milions de persones han fugit del país i es troba dispersa entre el Líban (on 1 de cada 5 persones és un refugiat/da sirià), Jordània, Turquia, Iraq o Egipte. Les condicions de vida es degraden paulatinament i l'accés a condicions de vida dignes es veuen restringits. La vulnerabilitat de les persones i famílies incrementa a mesura que passa el temps i afecta de forma extrema a les famílies encapçalades per dones. També en aquest conflicte, les dones, infants i gent gran són els col·lectius que pateixen de forma més intensa la violència.
A partir de 2014, les rutes d'accés a Europa via Itàlia i Grècia s'inunden literalment de persones que fugen d'un conflicte extremadament violent a Síria, però també d'afganesos (1 de cada 4 refugiats és afganès), de persones que fugen de la violència del Iemen, Somàlia, etc. Milers de persones són víctimes de les màfies, creuen les rutes marítimes i algunes – les més afortunades - arriben vives a Europa. Gairebé 500.000 sirians han arribat a Europa fugint de la violència extrema i de la manca d'oportunitats en l'accés a condicions de vida dignes.