«Llindars» un cicle de cinema que convida a recórrer els espais entremigs a partir de quatre films
Retornen els cicles de cinema a la UAB, i ho fan amb una temàtica dissemblada i imaginativa. El pròxim dimarts 4 de març a les 12 hores a la Sala Cinema inicia “Llindars”, una oportunitat excepcional per gaudir d’un cinema situat entre les fronteres de la vida i la mort. Una ruta pels espais més limítrofs del cinema on la realitat es mescla amb la fantasia i el terror, creant una experiència innovadora per a l’espectador.
L’activitat és organitzada pel Departament de Comunicació i de Publicitat, amb el suport de la Unitat de Cultura en Viu. “Llindars” comptarà amb una presentació prèvia durant cada jornada cinèfila, a càrrec del professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i impulsor d’aquest cicle, Ludovico Longhi.
El cicle “Llindars”, a partir de la projecció de quatre pel·lícules de misteri i terror, convida els espectadors a reflexionar sobre les fronteres entre els espais tangibles y els llocs més inhòspits per la ment humana. Amb quatre films claus per a la història del cinema, s’exploraran diversos conceptes com l’angoixa al desconegut, la fascinació, la mort o la vida. Per començar, el dimarts 4 de març a les 12 hores, es projectarà la reconeguda pel·lícula El gabinet del doctor Caligari (1919), de Robert Wiene, un clar exemple de l’expressionisme alemany i de com aquest gènere utilitza les ombres angulars i les atmosferes oníriques per traslladar una sensació de deliri i incomoditat al públic.
A continuació, el dilluns 17 de març a les 12 hores es podrà gaudir del clàssic de terror Nosferatu (1922), de F. W Murnau. Aquest film, recentment reestrenat amb un nou format, és la primera encarnació al cine del típic vampir, relacionat amb la novel·la de Bram Stoker, però amb una representació més grotesca i monstruosa.
Seguint amb l'essència vampírica, el dilluns 28 d’abril a les 12 es projectarà La sombra del vampiro (2000), de E. Elias Merhige. Aquesta pel·lícula s’ambienta a la gravació de Nosferatu i proposa un exercici de metacinema on es dona resposta a la pregunta de què hauria passat si l’actor que personificar aquest ésser hagués estat realment un vampir. I per acabar, el dilluns 5 de maig a la mateixa hora, es tancarà el cicle amb Ingmar Bergman i El séptimo sello (1957), una pel·lícula que mostra una partida d’escacs filosòfica entre un cavaller turmentat i la Mort.