Les primeres comunitats del neolític eren inclusives i obertes als nouvinguts
Una recerca internacional amb participació de la UAB, publicada a Scientific Reports (Nature), ha revelat, a partir de les dents trobades a cinc jaciments arqueològics de Síria, nous coneixements sobre com els primers agricultors del món van formar les primeres comunitats i assentaments i com va ser la relació amb els forasters. La recerca reconstrueix patrons de mobilitat no observats mai fins ara.
Un equip internacional d’investigadors, en el qual participa el Grup de Recerca Arqueològica a la Mediterrània i al Pròxim Orient (GRAMPO) del Departament de Prehistòria de la UAB, ha analitzat les signatures químiques de les dents de 71 persones trobades en cinc jaciments arqueològics de la vall de l’Èufrates a l’actual Síria. Les restes abasten tot el període neolític comprès entre fa 11.600 i fa 7.500 anys, el període en el qual es van crear els primers assentaments i ciutats.
Mitjançant l’anàlisi dels isòtops d’estronci i d’oxigen de l’esmalt dental, els investigadors han pogut establir si els individus van créixer en aquella àrea o si es van moure des d’una àrea diferent i, d’aquesta manera, reconstruir patrons de mobilitat que no s’havien observat fins ara.
L’anàlisi de les dents, combinada amb les restes d’esquelets trobades als jaciments i les evidències de les pràctiques funeràries, revela que quan els pobles s’establien en una zona ho feien de manera ferma, la majoria de la població es quedava al lloc i s’enfortien els llaços amb comunitats particulars.
Les dones es movien més que els homes entre comunitats
Curiosament, la recerca mostra que cap al final del neolític les dones eren més propenses que els homes a moure’s entre comunitats. Això suggereix tradicions patrilocals, en què les dones es traslladaven per formar matrimonis en noves comunitats, mentre que els homes es quedaven als seus pobles d’origen.
Aquest cicle de moviment podria haver evolucionat per evitar l’endogàmia dins de les comunitats.
Comunitats inclusives
Els investigadors han trobat que, en molts casos, els individus originaris d’altres llocs semblaven plenament integrats en la vida del poble, cosa que suggereix que les primeres comunitats agrícoles eren inclusives i obertes als nouvinguts. Una evidència d’això és que tant les persones locals com les forasteres eren enterrades molt a prop i en els mateixos cementiris i espais, amb els mateixos conjunts funeraris elaborats i amb manipulacions post mortem similars, com ara ser enterrades en posició asseguda.
En aquest sentit, un exemple sorprenent esdevé a Tell Halula, on s’han conservat múltiples capes de restes humanes al terra dels habitatges. L’anàlisi revela que els individus enterrats junts a la mateixa casa incloïen tant persones locals com foranes i que totes elles eren tractades amb les mateixes pràctiques funeràries.
Tot això indica que la mobilitat no era incompatible amb la inclusió social i que els vilatans en el període neolític estaven oberts a assimilar els nouvinguts plenament a la vida comunitària, que rebien el mateix tracte distingit quan morien.
«L’estudi és important per la metodologia interdisciplinària utilitzada. D’una part, un ampli desenvolupament d’anàlisi d’isòtops (estronci i oxigen) i, de l’altra part, l’estudi del context arqueològic i històric de la zona», explica la professora del Departament de Prehistòria de la UAB Anna Bach. L’equip de la Universitat Autònoma de Barcelona va treballar durant mes de 20 anys en el jaciment de Tell Halula, a la vall de l’Èufrates, prop d’Alep. «Els treballs iniciats el 1991 es van aturar el 2011 per la guerra i malauradament no s’han pogut reprendre en aquella zona, per la qual cosa ara l’equip treballa al Kurdistan iraquià», recorda Miquel Molist, professor del mateix departament i coordinador del grup de recerca GRAMPO. Malgrat tot, la recerca sobre el neolític de la vall de l’Èufrates ha pogut continuar «amb l’anàlisi i l’estudi de les mostres arqueològiques que s’ha obtingut i dipositat temporalment a la UAB, tan pels investigadors de la pròpia universitat com, sobretot, per l’àmplia col·laboració internacional, una mostra de la qual és el treball que ha donat lloc a aquesta publicació».
La recerca s’ha publicat recentment a Scientific Reports, revista editada per Nature, i és el resultat d’un projecte liderat per la professora Eva Fernández, de la Universitat de Durham (Regne Unit), en el qual han participat diferents universitats i equips de recerca europeus, entre ells el Grup de Recerca Arqueològica a la Mediterrània i al Pròxim Orient (GRAMPO, 2021 SGR 00744) del Departament de Prehistòria de la UAB.
Article de referència:
Plug, JH., Blevins, K.E., Abbès, F. et al. Strontium and oxygen isotope analysis reveals changing connections to place and group membership in the world’s earliest village societies. Sci Rep 15, 34598 (2025). https://doi.org/10.1038/s41598-025-18134-3