Les mines de maragdes de l'Imperi romà podrien haver acabat en mans de pobles nòmades ja al segle IV
Un equip d’arqueòlegs dirigit pel professor de la UAB Joan Oller ha publicat els resultats de les campanyes de 2020 i 2021 al jaciment romà de Sikait, al desert oriental d’Egipte. L’estudi mostra que el poble blemi, les tribus nòmades que poblaven la zona entre els segles IV i VI, podrien haver pres el control de les mines de maragdes al final de la seva explotació.
L’equip internacional d’arqueòlegs que dirigeix Joan Oller Guzmán, professor del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB, ha publicat els resultats de les campanyes de 2020 i 2021 al jaciment romà de Sikait, un conjunt d’edificis al voltant de les mines romanes de maragdes situades al desert oriental d’Egipte. La zona era coneguda a l’antiguitat com a “Mons Smaragdus”, ja que era l’única d’on es podien obtenir maragdes dins de l’Imperi Romà. Es tracta d’una col·laboració científica amb el Polish Centre of Mediterranean Archaeology de la University of Warsaw (Polònia) que té com a objectiu l'estudi de l'extracció i comercialització de maragdes a l'antiguitat.
Les excavacions realitzades durant aquests dos anys corresponen al darrer període romà, entre els segles IV i VI dC, i posen de manifest que alguns dels edificis van ser ocupats o fins i tot construïts pel poble Blemi, tribus nòmades que dominaven la zona a finals del segle IV. Els treballs realitzats en el principal temple de Sikait, el Large Temple, han permès documentar dues capelles rituals perfectament preservades, una de les quals amb la darrera ofrena votiva encara intacta (s.V-VI dC).
“La troballa confirma la rellevància de la religió i dels rituals d’origen local en aquesta època tardana, el què suggereix que l’explotació podria haver acabat en mans del poble blemi en la darrera etapa, abans de la caiguda de l’Imperi”, explica Joan Oller.
Els investigadors també van excavar un complex constructiu tardà, l’anomenat Tripartite Building, que probablement combinava una funció residencial amb la d'emmagatzematge de les maragdes extretes de les mines.
Primera topografia de les mines
Les dues campanyes han iniciat la documentació detallada de les zones mineres i han identificat fins a onze àrees d’extracció al voltant de Wadi Sikait, la vall seca on es troba l’assentament. L’equip ha dut a terme, per primer cop, una topografia detallada de dues de les mines més importants del jaciment, una d’elles composada per centenars de galeries i pous i amb una profunditat de més de 40 metres. El treball ha permès determinar com s’estructurava el treball a les mines: la mineria a gran escala només començava un cop s’identificaven les vetes més productives. Aquestes operacions duien associades infraestructures de logística com petits poblats, necròpolis, rampes, camins, zones de treball i torres de vigilància. Es tracta d’una mostra de la complexitat i de la intensitat dels processos necessaris per a l’obtenció de beril, el mineral d’on s’obtenen les maragdes.
Implicació de l’exercit romà
El tret més remarcable d'aquesta mina és la documentació d'un important conjunt de grafits antics al seu interior que permeten inferir informació de qui treballava i com es desenvolupava la feina. Entre aquests grafits destaca una inscripció d'una legió romana, fet que demostraria per primer cop la implicació de l'exèrcit romà en l'explotació de les mines de maragdes egípcies “no tant sols per defensar-les sinó també, probablement, per ajudar en la seva construcció”, explica Oller.
Els investigadors han continuat la documentació de les mines de maragdes a la regió del parc nacional de Wadi el Gemal, de les quals ja se n'han estudiat més de 300. Més enllà dels descobriments, la prospecció del territori ha permès documentar desenes de nous assentaments, mines, infraestructures i, fins i tot, una nova necròpolis amb més de 100 tombes que ha ampliat el coneixement sobre els rituals funeraris i les característiques socials de la comunitat que hi vivia poc abans del seu abandonament. La recerca és un gran avenç en la comprensió de com esdevenien tant l’extracció com la comercialització de les maragdes al període Greco-Romà i Bizantí.
Cinquena campanya d’excavacions
L’equip d’arqueòlegs tot just va finalitzar aquest mes de gener passat la cinquena campanya d’excavacions del jaciment. La nova campanya s'ha centrat en l'excavació de l'anomenat Small Temple, en el qual, entre altres elements, s'ha recuperat part d'una inscripció en grec dedicada a diferents divinitats egípcies. Els resultats d’aquesta darrera campanya es publicaran al llarg d’aquest any.
Article de recerca:
Joan Oller Guzmán, David Fernández Abella, Vanesa Trevín Pita, Oriol Achón Casas, Sergio García-Dils de la Vega, Fátima Sánchez Blanco. Emerald Mining During the Roman Period in the Egyptian Eastern Desert: Recent Evidence from Wadi Sikait, Thetis 26, pp. 25-35. 2021.