Les greus sequeres limiten l'accés de les comunitats amazòniques als serveis bàsics
Les greus sequeres registrades durant les dues últimes dècades a la conca de l'Amazònia han provocat que els períodes amb nivells baixos d'aigua durin uns 30 dies més de l’habitual i desencadenin importants impactes per a la població.
Un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) posa de manifest com els impactes ambientals de l'augment substancial de la freqüència i intensitat dels fenòmens extrems a l'Amazònia a causa del canvi climàtic s'estenen també a la població amazònica.
L'estudi, dirigit per la científica brasilera Letícia Santos de Lima de l'ICTA-UAB en col·laboració amb investigadors de la Universitat Federal de Minas Gerais (Brasil) i del Woodwell Climate Research Center (EUA), s’ha publicat recentment a la revista Communications Earth & Environment.
La recerca conclou que prop del 50% de les localitats no indígenes i el 54% dels poblats indígenes de la part brasilera de la conca amazònica són propenses a l'aïllament durant les sequeres severes. En aquests indrets, els residents depenen dels rius i dels aiguamolls per desplaçar-se per la zona a través de barques i vaixells, el mitjà de transport més important per a la majoria de comunitats.
Les greus sequeres dels anys 2005, 2010 i 2015-2016 no només van reduir dràsticament els nivells d'aigua en una part substancial del sistema fluvial més gran del món, sinó que van donar lloc a períodes més llargs de nivells baixos d'aigua, superant els 100 dies, un mes més de l’esperat.
L'estudi descriu minuciosament una cascada d'impactes sobre les comunitats amazòniques provocats pels efectes de les sequeres a la navegabilitat dels rius. Atès que les comunitats rurals remotes depenen en gran mesura del transport fluvial per accedir als principals béns i serveis, arribar als centres urbans i mantenir els seus mitjans de vida, les sequeres greus les condemnen a llargs períodes d'escassetat de béns, aïllament, accés restringit a la sanitat i l’educació, accés limitat als llocs de pesca i caça i altres impactes importants.
Amb un enfocament interdisciplinari, els investigadors van combinar l'anàlisi espacial, els mètodes hidrològics i l'anàlisi del contingut dels mitjans de comunicació per oferir la primera avaluació espaitemporal de l'impacte de les sequeres a la conca de l'Amazònia.
La Dra. Leticia Santos de Lima, investigadora de l'ICTA-UAB i autora principal de l'estudi, va subratllar la urgència de l'assumpte en termes de resposta política. "Aquesta és la nova realitat de l'Amazònia. Els científics fa anys que alerten de l'augment considerable de la freqüència i intensitat dels fenòmens extrems a la conca amazònica a causa del canvi climàtic, a més dels greus canvis en el seu sistema hidrològic deguts a la desforestació i la degradació forestal. Aquestes sequeres passades, així com la més recent de la temporada 2023-2024, estan demostrant que els impactes sobre els ecosistemes s'estenen greument a la població amazònica”, afirma.
Els autors alerten sobre la insuficient resposta governamental, “que segueix mantenint una actitud reactiva a la problemàtica en lloc de planificar una adaptació a llarg termini”. També subratllen que més carreteres no són la solució contra l'aïllament de les comunitats durant les sequeres, ja que les carreteres són un conegut motor de desforestació que provoca canvis en les precipitacions i contribueix a un volum més gran de sediments als rius, cosa que perjudica encara més la navegabilitat.
Referència
Santos de Lima, L., Silva F. E., Dorio Anastácio P.R. et al.(2024). Severe droughts reduce river navigability and isolate communities in the Brazilian Amazon. Communications Earth & Environment.
https://www.nature.com/articles/s43247-024-01530-4