"Les diferències dominants no són naturals"

-Aquest Congrés pren com a punt de partida Amèrica Llatina com a regió amb un dels índexs de desigualtat més alts del món. A quins factors es deu això?

- Té a veure amb un fet tràgic per a nosaltres que anomenem conquesta, saqueig i colonització del continent Abya Yala per part del projecte hegemònic i imperialista europeu i el procés històric que arrenca des d'allí i que anomenem colonialitat. Aquests fets imposen un ordre econòmic, epistèmic i polític a nivell global que parteix primerament de definir com no humà i endarrerit la resta de societats i pobles no europeus. Això va justificar massacres, expropiació de la terra, saquejos, una producció il·limitada de béns per a les metropolis a Europa per mitjà del treball esclau no assalariat que acaba en una desigual distribució de la riquesa a nivell mundial. La desigualtat que vostè veu no és més que les conseqüències de tot això. Per altra banda, caldria qüestionar l'elaboració dels indicadors per treure aquests índexs mundials. Hauríem de saber que parteix d'una definició del benestar i la vida bona, que correspon al model d'organització social i estàndards definit des de la matriu moderna occidental. Jo li diria que hi ha societats que posen en qüestió la idea d' "igualtat" comuna en els projectes i índexs de desenvolupament.

- Les desigualtats per raó de sexe, en concret, a Amèrica Llatina, de quina forma es podrien eradicar, o com a mínim, disminuir?

- Des del meu punt de vista això solament és possible si al mateix temps duem a terme un projecte que atengui a eradicar el model econòmic capitalista de mercat, la divisió internacional racial i sexista del treball i el règim heterosexualista que produeix la lectura binària del cos. Sense atendre tots aquests fronts la desigualtat, l'opressió i la dominació seguirà intacta per a la gran majoria de les "dones", les vides de les quals sofreixen les conseqüències d'una matriu de poder racista i capitalista.

- En una regió o país més ric hi haurà menys exclusió per motiu de gènere, raça o étnia? De què depèn que hi hagi menys o més?

- No crec que això hi tingui a veure. En realitat per acabar amb aquestes injustícies caldria minar epistèmicament, materialment  i econòmicament totes aquestes categories. Cal desfer-les, no solament en termes linguístics sinó en termes de la seva estructuració i funcionament social. Cal rastrejar, aprendre, recuperar i millorar altres formes d'organització de la vida superadoras d'aquestes relacions jeràrquiques i de dominació.

- De quina manera es manifesten i reprodueixen els processos d'exclusió social a l'educació superior? (l'objectiu principal d'estudi del congrés en el qual ha participat).

- A través d'un model d'universitat que s'acull a uns estàndards universals d'avaluació del mèrit i mesurament de saber que són definits des dels països del nord global i s'imposen a la resta. Aquest model acaba sempre beneficiant primerament als homes blancs de classes mitjanes i altes, i amb l'adquisició de drets gràcies a les lluites feministes, a les dones blanques d'aquestes mateixes classes. Als programes, instituts i centres d'estudis de gènere i sexualitat podem veure com actuen els sistemes de classe i raça en la definició dels qui estan cridats a ocupar els llocs directius, docents i de recerca. Els qui són els objectes de recerca i els qui són considerats productors de saber. Una recerca recent que he conduït avança en aquest sentit.

- I ara una pregunta que vostè mateixa s'ha fet al final de la conferència: Quin sentit té avui dia la producció teòrica feminista? Per a què serveix?

- Si li sóc sincera no tinc una mirada encoratjadora o positiva sobre aquest tema. Crec que la teoria feminista en general i més difosa ha servit un grup de les dones, el seu eurocentrisme, denunciat des de fa ja diverses dècades per feministes i dones negres, indígenes i no blanques, la fa una teoria racista per omissió, per no develar la cara oculta de la modernitat. És una teoria que en molts sentits ha cregut i per tant ha ajudat al procés d'occidentalizació. Ara bé, reconec que hi ha apostes marginals dins d'aquesta teorització que intenten contrarestar aquesta tendència hegemònica. Aquests altres projectes és necessari i urgent que siguin escoltats per disputar sentit al feminisme que gaudeix de major legitimitat. Aquestes altres teories del feminisme habiliten horitzons de futur que donen continuïtat a projectes d'organització de la vida en comú per fora de la matriu de domini produïda per la modernitat occidental i el sistema modern colonial de gènere. Teixeixen l'esperança d'un món millor.

- De quina manera conviure amb les diferències, de tot tipus, ens fan progressar com a societat? És a dir, pot ser positiu i beneficiós?

- Les diferències dominants no són naturals, han estat produïdes per la matriu de dominació justament per produir opressió. No veig llavors com pot ser beneficiós conviure amb elles. No hi ha res com una relació harmoniosa entre rics i pobres, entre negres i blancs, entre heterosexuals i sexualitats dissidents, entre homes i dones, entre dones blancoburgeses i dones racialitzades subalternes... cadascuna d'aquestes posicions de subjecte es constitueixen com a part de sistemes de jeràrquies que funden, organitzen i asseguren l'opressió i l'explotació. Una altra cosa seria pensar en diferències no dominants que existeixen i ens fan singular a cada persona, com diria Audre Lorde. Però estem lluny, si més no, de poder pensar-les, tan travessades i constituides que estem per les identitats contemporànies d'homogenització que ens col·loca en llocs moltes vegades antagònics.