La UAB reivindica la plena vigència de l'esperit del Manifest de Bellaterra

La secretària general de la UAB, Esther Zapater, ha obert l'acte evocant el procés de gestació del Manifest, que va ser redactat per iniciativa de membres de la comunitat universitària, entre els quals, ha destacat el paper dels professors no numeraris, molt actius aleshores en la reivindicació dels seus drets, i concretament dels professors Francesc Espinet i Josep Montserrat. El text va ser discutit en assemblea i va ser dut a una sessió del Claustre de la UAB que va tenir lloc l'11 de febrer de 1975 i que va aprovar finalment una declaració "que transaccionava" la proposta original. Malgrat això, Zapater ha afirmat que reflectia el sentiment majoritari de la comunitat universitari i va esdevenir un referent per a la transformació democràtica del conjunt del sistema universitari arreu de l'Estat.

El rector ha valorat que "bona part" del model d'universitat democràtica plantejat al Manifest "és avui una realitat integrada i fins i tot superada" a les institucions d'educació superior, tot i que ha reivindicat que hi ha "marge de millora" en aspectes tan importants com són "el grau d'autonomia universitària, un finançament adequat del sistema públic i el caràcter popular de la universitat pel que fa a l'assoliment d'un accés igualitari" a l'educació superior. Lafuente ha volgut també subratllar que la UAB ha aprovat recentment els seus tercers estatuts mitjançant un "ampli procés democràtic" que reflecteix la trajectòria de la institució d'ençà dels anys del Manifest de Bellaterra.

"Llavor de la universitat democràtica"

Jordi Sancho, investigador del Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies de la UAB, ha pronunciat una ponència en què ha glossat el context de l'aprovació del Manifest, marcat alhora per la crisi de la dictadura franquista i per la transformació profunda del món universitari degut a l'evolució social i a l'intens desenvolupament científic i tecnològic. La universitat va destacar aleshores com a "espai de democratització" on jugava un paper molt destacats la militància del PSUC i d'altres forces d'esquerra socialista o radical més minoritàries. Segons Sancho, avui dia són "reivindicables" els dos aspectes principals de l'esperit del Manifest de Bellaterra: la capacitat de pensament crític i de generació d'alternatives, sobretot davant d'un "productivisme" que entra en contradicció amb la funció social recerca, i els principis d'una universitat democràtica, autònoma, catalana i al servei de la societat.

Finalment, el catedràtic de periodisme Enric Marín ha moderat una taula rodona amb quatre personalitats acadèmiques actives durant l'època del Manifest de Bellaterra. Els historiadors José Luis Martín Ramos i Borja de Riquer van participar per valorar, entre altres aspectes, l'evolució de les reivindicacions democràtiques al si de la universitat entre la famosa Caputxinada de 1966 i la redacció del Manifest de Bellaterra. De Riquer ha comentat que el text va ser distribuït amb un "gran impacte": "L'esperit de Bellaterra es comentava arreu d'Espanya com un referent". A més, han recordat el paper jugat per membres de la comunitat universitària com ara Helena Estalella, Eugeni Giralt, Josep Fontana, Joaquim Molas, Enric Casassas, Rafael Jiménez de Parga o dos professors que més endavant van esdevenir rectors de la institució: Josep Laporte i Antoni Serra Ramoneda.

Per la seva banda, Pilar Benejam, catedràtica jubilada de didàctica de la llengua i la literatura i de les ciències socials, ha reivindicat el paper desenvolupat per Teresa Eulàlia Calzada, professora jubilada de sociologia que no ha pogut assistir a l'acte per motius personals. Benejam ha dissertat sobre el paper de l'Escola de Mestres de Sant Cugat del Vallès en aquells primers anys de la UAB, especialment pel que fa a la penetració d'un compromís profundament democràtic. I Margarita Arboix, catedràtica jubilada de farmacologia veterinària i exrectora de la UAB, ha explicat el paper fonamental que tenia aquella UAB primerenca en l'activisme contra la dictadura en el sistema universitari d'aquells anys del final de la dictadura, tot reivindicant el paper de la militància del PSUC i de "dirigents molt potents alguns dels quals havien patit detencions i estades a la presó".

Marín ha tancat el debat proposant que, atès que la sala d'actes del Rectorat va ser l'escenari on es va produir la sessió històrica del Claustre de l'11 de febrer de 1975, s'instal·li una placa commemorativa per recordar que la UAB, ara fa cinquanta anys, va "posar la llavor de la universitat democràtica catalana i espanyola i va ser la punta de llança de la transformació democràtica arreu de l'Estat".