La UAB publica 'África: cambio climático y resiliencia', de Johari Gautier

Segons explica Gautier, si Ernest Hemingway tornés al Kilimanjaro, a Tanzània, "molt difícilment es trobaria amb les neus eternes" que donen títol al seu relat, ja que s'estima que es van reduir en més d'un 85% en els darrers cinquanta anys. No és un cas aïllat: el cicle de l'aigua s'ha vist greument alterat al continent de manera que, en algunes parts, l'aigua ja no arriba quan ha d'arribar, i d'altres, les inundacions se succeeixen a un ritme vertiginós. Segons altres exemples explicats per Gautier, el llac Txad ha perdut el 90% de la seva superfície afectant milions de persones que viuen de la pesca i els cultius, la pluja a Somàlia ja no arriba a temps per evitar que els cultius s'arruïnin... La fam i els desplaçaments de població es converteixen en conseqüències del canvi climàtic a l'Àfrica.

Aquestes conseqüències es produeixen en un continent que és el responsable del 3,8% de les emissions de gasos hivernacles. Segons Gautier, "comparat amb les emissions de la Xina, els Estats Units i Europa (respectivament 23%, 19% i 13%), el pes del continent africà és absolutament irrellevant". Tot i això, és el més vulnerable a causa de factors com "la seva exposició a l'augment del nivell del mar, a les pluges torrencials, sequeres i conflictes i, sobretot, les estructures precàries dels seus sistemes sanitaris i els pressupostos especials per a la mitigació de els efectes del canvi climàtic”.

A més dels efectes del canvi climàtic al continent, Gautier reflexiona sobre les vies que hi ha per sobreposar-se a aquests escenaris dramàtics. Segons explica, el futur d'Àfrica depèn inevitablement d'invertir en energies renovables i d'enfortir un nou lideratge verd. Segons l'autor, davant la vulnerabilitat del territori, "la resiliència s'esbossa com a imperatiu. És la norma. El denominador comú". Destaca projectes tan ambiciosos com la creació d'una gran muralla verda al Sahel que contingui la desertització. I subratlla que, a les successives cimeres climàtiques, Àfrica ha estat "un dels actors més destacables en la recerca d'un nou acord encara que la seva visibilitat no hagi estat proporcional a l'esforç produït".

El darrer capítol del llibre se centra en l'impacte de la pandèmia de COVID-19 a l'Àfrica. Com explica Gautier, "es va arribar a vaticinar un caos immediat i sense precedents i, tot i això, el continent ha resultat ser un exemple positiu de la importància de prendre mesures ràpides de distanciament per contenir les xifres de contagis i morts". Els països africans van adoptar mesures estrictes de control amb més rapidesa que països com Espanya o els Estats Units, aconseguint posar "un fre considerable a la propagació del virus a la primera etapa". Tot i això, el llibre adverteix també que la COVID-19 "actua com un accelerador dels mals ja ocasionats pel canvi climàtic" com la inseguretat alimentària, incrementada a causa dels efectes econòmics de la pandèmia.

El llibre està prologat pel periodista i president de Reporters sense fronteres Alfonso Armada, que enumera alguns dels problemes socials, polítics i mediambientals que s'entrecreuen en la crisi climàtica africana: "les relacions entre la Xina i el contenen més jove, el gran interrogant de l'aigua, els reptes de l'agricultura, la pressió demogràfica i la sagnia de l'emigració, la muralla verda del Sahel i les energies renovables, i el que la pandèmia està suposant per a aquesta geografia política i humana de què en gran mesura depèn futur de la humanitat".

Debat sobre el llibre

África: cambio climático y resiliencia ha estat publicat en format paper i digital i va ser presentat a un debat virtual el 25 d'abril organitzat en col·laboració amb l'associació AmicsUAB i moderat pel professor Daniel Rico, director de la col·lecció El Espejo y la Lámpara, qui va emfatitzar que el llibre reflecteix "la soledat d'Àfrica" ​​en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, Gautier va reivindicar l'esforç diplomàtic dels països africans, sense el qual, "els Estats Units, la Xina o Rússia no s'haurien assegut a negociar".

Chema Caballero, coautor del bloc "África no es un país", va parlar de la importància d'aplicar "solucions africanes als problemes que planteja el canvi climàtic" com, per exemple, "recuperar formes tradicionals de cultiu". Va elogiar la presa de consciència de les noves generacions contra el neocolonialisme però va advertir també que molta gent a Àfrica, "si pogués, viuria d'una altra manera diferent, més semblant a la nostra". En contrapartida, Victoria Reyes, professora de recerca ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, va afirmar que a Europa ens hauríem de plantejar "viure d'una manera que permeti també viure als altres" i va alertar que els efectes del canvi climàtic a Àfrica estan relacionats amb "vulnerabilitats preexistents" a causa de les relacions històriques del continent amb les potències colonials occidentals. Caballero i Gautier van tancar el debat parlant del paper ambivalent que juga actualment la Xina com a "font d'oportunitats que ve amb el propòsit real de construir" i, alhora, com a potència que també "vol treure profit del continent".

Expert a Àfrica i la seva història

El llibre és fruit de la investigació de Johari Gautier Carmona (París, 1979) sobre l'impacte de l'escalfament global sobre la vida i la geografia del continent africà. Gautier té quinze anys d'experiència escrivint i investigant sobre el continent africà. Ha col·laborat amb Casa Àfrica i amb publicacions com El País-Planeta Futur, FronteraD, Afribuku i altres revistes especialitzades a Àfrica i afrodescendència. Després de diversos viatges i investigacions, va publicar Cuentos históricos del pueblo africano (Almuzara, 2010), que recullen la història desconeguda del continent abans del període de la colonització, i la novel·la Del sueño y sus pesadillas (Atmósfera Literaria, 2015), on es reflecteixen les causes profundes de la immigració senegalesa cap a Espanya.