La UAB inaugura un curs compromès amb el benestar i el creixement personal de la comunitat

Deus ha dedicat la primera part del discurs a repassar l'evolució històrica de la preocupació per la salut mental, que «sempre ha estat present en l'ésser humà», segons ha explicat, «si bé ha evolucionat històricament des de creences en mites fins a enfocaments científics i humanitaris». Des de les creences religioses presents a les civilitzacions antigues i a l'edat mitjana, el coneixement de la ment ha avançat cap al camp de la ciència i, avui dia, «la salut mental és tan prioritària com la física».

Dit això, Deus ha citat l'Associació Americana de Psicologia per aclarir que la salut mental «no es limita només a l'absència de trastorns o problemes mentals, sinó que inclou la capacitat de viure una vida significativa i plenament satisfactòria». Alhora ha afirmat que, segons l'Organització Mundial de la Salut, «els trastorns de salut mental afecten aproximadament el 10 % de la població global» i que, a més, «els trastorns depressius i d'ansietat han experimentat un augment notable després de la pandèmia de la covid-19».

Quant a l'àmbit universitari, Deus ha esmentat els resultats preliminars d'un estudi del Ministeri d'Universitats segons el qual «el 50 % dels estudiants mostra símptomes compatibles amb trastorns depressius o d'ansietat», fenomen que, a més, afecta amb més freqüència les dones. Ha posat exemples significatius com ara «l'estrès excessiu que sovint afecta els estudiants de primer any i els que participen en programes de mobilitat internacional», problema que pot associar-se a «resultats acadèmics negatius».

La nova Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) estableix que les universitats s'han de proveir de «serveis de salut i acompanyament psicològic i pedagògic per tenir cura i promoure el benestar emocional i mental dels estudiants». I, en aquest sentit, ha remarcat que «la UAB ha estat sempre compromesa amb aquesta missió» i ha destacat el paper en els àmbits de «l'assistència, la formació en prevenció, així com la promoció de la salut mental i el benestar emocional» del Servei de Psicologia i Logopèdia (SPL) de la Facultat de Psicologia, del qual n'és el coordinador assistencial.

«Una universitat pionera»

En la seva intervenció, el rector Lafuente ha coincidit amb Deus en assenyalar que la UAB ha estat «una universitat pionera en la posada en marxa de serveis d'atenció i acompanyament psicològic» i ha comentat, entre altres mesures, la instal·lació de punts lila als centres docents per «avançar cap a una cultura de la prevenció i la sensibilització en relació amb l'assetjament, l'abús i la violència masclistes». Ha recordat, a més, que la salut mental és «un àmbit estratègic» per a la UAB, que està enfortint el seu impacte en ciències de la salut amb l'increment de places de Medicina, la construcció d'un nou edifici al campus de Bellaterra, la propera incorporació dels hospitals de Terrassa i Mataró al seu sistema docent i la signatura d'un acord amb la Universitat de Barcelona per col·laborar en formació en l'àmbit de la medicina.

Lafuente s'ha referit a altres línies de treball que marcaran el desenvolupament del curs 2023-2024 entre les quals hi destaca l'elaboració i aprovació d'uns nous estatuts, que representen «una oportunitat per adequar la norma bàsica de la Universitat als objectius per als propers anys». El rector ha agraït «la labor de totes les persones que fan que, any rere any, la UAB dugui a terme la seva missió», alhora que ha reivindicat la importància de l'estabilitat del personal i de la captació i retenció de talent. «La posada en marxa —ha afirmat— del pla de xoc de rejoveniment de la plantilla i de disminució de la precarietat amb el suport de la Generalitat ha marcat un canvi significatiu respecte les polítiques dels darrers anys». I ha afegit que, «tot i l'increment de recursos destinats al sistema universitari, cal avançar en una política ambiciosa que enforteixi les universitats perquè contribueixin plenament a una societat i una economia basades en el coneixement».

L'impacte de la intel·ligència artificial

Per la seva banda, la secretària general de la UAB, Esther Zapater, ha presentat la videomemòria del curs acadèmic 2022-2023, un document que reflecteix «els resultats destacats en la generació i transmissió de coneixement» de la institució, així com el seu «compromís amb el progrés del territori». Alhora, el curs passat no va estar, segons Zapater, «exempt de dificultats afrontades amb responsabilitat i autocrítca» que «ens ajudaran a millorar com a organització i com a comunitat».,

I la presidenta del Consell Social de la UAB, Tania Nadal, ha felicitat la UAB per la campanya institucional d'aquest curs i pel seu compromís amb el benestar emocional, que ha qualificat com «un dels dos reptes més importants que tenim com a universitat» juntament amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Sobre aquest segon tema, Nadal ha afirmat que «és essencial que els governs, les empreses i les institucions educatives identifiquin les feines que atorgaran a les persones un avantatge sobre les màquines i que els programes d'estudi s'adaptin a aquestes necessitats». I ha subratllat, en aquest sentit, el paper que jugaran «la formació al llarg de la vida i la cultura emprenedora».

Pel que fa als representants institucionals a l'acte, l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón, ha agraït l'impacte social de l'activitat desplegada per la UAB, que ha descrit com «una institució determinant per a la riquesa de la societat i el benestar de les persones». Cordón ha recordat que «les universitats estan patint les conseqüències de la crisi energètica i de preus» i ha reivindicat que «és imprescindible garantir la suficiència del finançament universitari i tenir present les particularitats de cada campus». L'alcalde ha fet una crida a apostar per la «interacció entre institucions» amb l'objectiu d'avançar «cap a l'economia del coneixement» i ha afirmat que «Cerdanyola és la UAB i la UAB és Cerdanyola».

Un sistema «excel·lent»

I el conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha tancat l'acte evocant el seu pas per la UAB, quan va ser membre «de la mesa del Claustre que va aprovar els primer estatuts de la Universitat, ara fa unes quantes dècades». S'ha referit al procés actual de redacció d'estatuts nous que, a partir de l'aprovació de la LOSU, estan endegant totes les universitats: «Entre tots farem uns estatuts que responguin als reptes del sistema universitari de Catalunya», que ha qualificat d'«excel·lent» malgrat que, segons ha reconegut, «el nivell i les prestacions del sistema estan per damunt dels recursos que hi dedica el Govern». Segons Nadal, «si es manté aquest desajust, l'excel·lència se'n ressentirà».

A més, ha comentat els problemes d'envelliment de les plantilles i la precarietat professional que pateix el conjunt del sistema: «La perversió de la taxa de reposició ha situat les plantilles en un procés que podria haver estat letal. I probablement hem arribat a temps d'aturar-lo». Per això, ha manifestat que el seu compromís pel que fa a la dotació pressupostària de les universitats és «que el canvi de tendència no s'aturi sinó que es consolidi i que creixi». Finalment, el conseller ha elogiat el creixement del campus de la UAB al llarg de la seva història i, referint-se en concret a les despeses de ciutat que afronta anualment la UAB, ha declarat: «Entre totes administracions hem d'ajudar aquesta universitat a tenir tot el que li correspon com a campus universitari».