La transició a l'economia circular pot tenir efectes negatius al sud global

Des de les dificultats per implementar pràctiques d’economia circular en cadenes de subministrament complexes, com les de la indústria pesquera a Galícia, fins al comerç de deixalles electròniques a Ghana, passant per la promoció de pràctiques agrícoles regeneratives a Sud-àfrica i iniciatives de la societat civil per desacoblar l’economia de la ciutat italiana de Tàrent, dedicada a la fabricació d’acer. Aquests són alguns dels casos d’estudi analitzats per 14 universitats, centres de recerca i organitzacions no governamentals de nou països al projecte JUST2CE, que és finançat pel programa europeu Horitzó 2020 i que recentment ha estat seleccionat per la Unió Europea com un dels casos d’èxit d’aquest programa.

El projecte està liderat per l’investigador vinculat a la UAB Mario Pansera, que el coordina en col·laboració amb la Universitat de Vigo, on dirigeix ​​el Post-Growth Innovation Lab, i ha analitzat quins factors podrien contribuir o dificultar una transformació de l’economia que, a més de fomentar la preservació del medi ambient, sigui justa socialment.

L’estudi ha combinat deu casos d’anàlisi d’Europa i d’Àfrica amb el desenvolupament de models macroeconòmics i «nega que l’economia circular pugui aportar solucions en què tothom guanyi», destaca Pansera. De fet, una de les conclusions d’aquest projecte és que el desenvolupament de l’economia circular a l’anomenat nord global podria generar perjudicis als països del que es coneix com a sud global. Una transició justa cap a l’economia circular inclou també el desenvolupament de models macroeconòmics que permetin conèixer els efectes de determinades mesures sobre la cadena de valor d’altres països, com a eina per conèixer com funcionen les cadenes de subministrament globals.

Juntament amb la Universitat de Vigo i la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​en aquest projecte també han participat la Universitat de Sheffield, la Universitat de Nàpols Federico II, la Universitat de Leeds, la Universitat de Coïmbra, la Universitat de Ciutat del Cap i la Universitat de Mekele (Etiòpia), a més de l’Agència de Residus de Catalunya, el Centre de Recerca i Desenvolupament Científic i Industrial de Zimbàbue i les organitzacions Kumasi Hive i Xarxa d’Economia Circular Africana.

Llibre electrònic i documental

Els resultats del projecte s’han plasmat en la publicació del llibre electrònic Circular Economy for Social Transformation: Multiple Paths to Achieve Circularity, que té l’objectiu d’oferir una visió àmplia dels problemes, els aspectes crítics i les barreres que caracteritzen l’actual transició cap a una economia circular justa. Entre les conclusions, el llibre destaca que l’actual model d’economia circular dominant no permetrà combinar aquests objectius socials i mediambientals, i posa el focus en les limitacions d’una visió reduccionista d’aquest paradigma, excessivament centrat en la gestió de residus i el reciclatge. L’economia circular, conclouen els responsables d’aquest projecte, és un concepte molt més ampli que implica tot el sistema socioecològic d’un país, des de la producció fins al consum, i per això les polítiques transformadores han de tenir en compte factors específics del territori per donar suport a les comunitats locals.

El projecte també va incloure l’estudi d’iniciatives i problemes específics de diferents països d’Europa i d’Àfrica. Quatre d’aquests casos d’estudi queden reflectits al documental JUST2CE: Four Stories of Circular Economy, que permet conèixer iniciatives d’economia circular, com les dutes a terme a Tàrent, i de recuperació econòmica rural, com les de la cooperativa Minga, a la localitat portuguesa de Montemor-O-Novo. La pel·lícula també tracta el problema dels residus electrònics, a través del mercat de Kumasi, a Ghana, i explora els efectes del canvi climàtic en l’agricultura, aprofundint en la trajectòria de la granja Lowerland, a Sud-àfrica.