La teràpia gènica reverteix en models animals la simptomatologia d'una malaltia neurològica minoritària
Un estudi liderat per la UAB ha demostrat el potencial de la teràpia gènica per recuperar la capacitat motora en una malaltia ultrarara, la leucoencefalopatia megaloencefàlica amb quists subcorticals (MLC), fins i tot quan el tractament es fa després de l'aparició dels símptomes.
La MLC és una malaltia infantil minoritària que afecta principalment la substància blanca del cervell. Es caracteritza per macrocefàlia, incapacitat per coordinar moviments motors i epilèpsia, entre altres símptomes. Més del 75 % dels casos diagnosticats són deguts a mutacions en el gen MLC1, que codifica una proteïna situada a la membrana dels astròcits, un tipus de cèl·lules cerebrals. Aquesta proteïna és fonamental per a la regulació de l’aigua i els ions presents al cervell, però encara no es coneix bé com funciona.
En aquesta recerca, l’equip de coordinat per Assumpció Bosch, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB), ha administrat en models animals de la malaltia un vector viral amb el gen MLC1 sa amb l’objectiu de recuperar així l’activitat correcta de la proteïna. Els resultats han demostrat la idoneïtat del tractament, ja que l'expressió del gen s’ha mantingut al cervell durant un any, normalitzant les alteracions fisiològiques cerebrals i revertint els problemes motors dels ratolins tractats.
L’estudi, publicat a la revista Molecular Therapy, representa «un avenç important, ja que suggereix que la teràpia gènica podria ser efectiva fins i tot en fases avançades de la malaltia», explica Alejandro Brao, investigador del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i de l’INc-UAB, i primer autor de l'article.
«Els propers passos seran identificar el millor vector de teràpia gènica per a la seva aplicació clínica, determinar la dosi mínima necessària i dur a terme els estudis de bioseguretat i biodistribució en models animals més grans», afegeix Assumpció Bosch, coordinadora de l’estudi.
Els resultats de la recerca no només podrien obrir noves vies per al tractament de pacients amb MLC, sinó que també posen en relleu el potencial de la teràpia gènica per al tractament de malalties neurològiques rares mitjançant estratègies dirigides a restaurar l’expressió dels gens afectats.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració d’investigadors del grup de Raúl Estévez, de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
Referència: Alejandro Brao, Ángela Sánchez, Irina Rodríguez, Javier del Rey, Silvia Lope-Piedrafita, Esther Prat, Virginia Nunes, Miguel Chillón, Raúl Estévez, Assumpció Bosch. «Gene therapy rescues brain edema and motor function in a mouse model of megalencephalic leukoencephalopathy with subcortical cysts.» Molecular Therapy (2025) doi.org/10.1016/j.ymthe.2025.02.046