La seqüenciació del genoma del bilbi obre noves vies per a la conservació de les espècies
Un equip internacional amb participació de la UAB ha seqüenciat el genoma de dues espècies de marsupials bilbi, una d'elles ja extinta. Les dades han permès desenvolupar una eina per avaluar de manera més ràpida i eficient les poblacions naturals de l'espècie que encara perviu per evitar-ne l'extinció. Els resultats de l'estudi, publicats a Nature Ecology & Evolution, suposen un avenç important en els camps de la genòmica i l'evolució, així com en la conservació de les espècies.
L'estudi ha estat liderat per la Universitat de Sydney en col·laboració amb diversos centres de recerca, sobretot australians, i ha estat dut a terme en col·laboració per investigadors, guardaboscos indígenes australians i gestors conservacionistes. Per part de la UAB hi han participat Aurora Ruiz Herrera i Laia Marín Gual, investigadores del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia i de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB).
La recerca s'ha centrat en el bilbi gros (Macrotis lagotis), marsupial també conegut com a ninu per la comunitat indígena australiana de Kiwirrkurra, a la qual està altament vinculat, per a comprendre'n millor la biologia i desenvolupar mesures de conservació més eficients.
El bilbi gros, pres sovint com el Conill de Pasqua australià, és l'únic marsupial representant de la seva família que encara perviu. Omnívor, amb grans orelles i bossa orientada cap enrere, habita el desert australià i té un valor cultural i ecològic molt significatiu. No obstant això, tan sols es troba en un 20 % de l'espai que ocupava inicialment a Austràlia. El seu declivi, a més, n'està reduint el coneixement entre la comunitat indígena, a la qual està altament vinculat, i també les pràctiques del seu manteniment. Les poblacions de bilbi gros que viuen en hàbitats salvatges sovint són gestionades per agents rurals indígenes, mentre que uns 6 mil exemplars viuen en santuaris tancats, illes i zoològics.
L'estudi ha seqüenciat el primer genoma de bilbi gros a nivell cromosòmic i també gran part del genoma del bilbi petit, espècie de bilbi que es va extingir el 1931. El primer s’ha obtingut d’un exemplar procedent d’un zoo i el segon, del crani d’un exemplar de 1898.
Els investigadors destaquen que el genoma de referència del bilbi gros és un dels genomes de marsupials de més qualitat obtinguts fins ara .
La comparació del genoma amb la seqüència d'ADN de múltiples individus procedents de diferents regions i hàbitats ha aportat informació detallada sobre la seva biologia única, com ara comprendre què els confereix el seu olfacte singular i com sobreviuen al desert sense beure aigua, i ha permès comprovar els beneficis genètics que proporciona la mescla de diferents poblacions (en captivitat i salvatges). Aquesta mesura, que es va prendre per incrementar la variabilitat genètica del bilbi gros, s'ha vist que en garanteix el potencial adaptatiu i la supervivència a llarg termini.
Les dades genòmiques també han servit als investigadors per a desenvolupar i posar a punt una innovadora eina basada en SNP (polimorfismes d'un sol nucleòtid, és a dir, petites variacions en la cadena d'ADN). Aquesta eina permet comprendre la distribució i moviment entre poblacions del marsupial o la relació de parentiu entre exemplars amb l'objectiu de donar suport a les comunitats indígenes en la conservació de l’espècie.
A diferència de les mesures que es feien servir prèviament, que depenien de la captura i recollida de teixit directament dels animals, aquesta nova aproximació permet analitzar les variacions genètiques de cada individu a partir dels seus excrements, cosa que facilita notablement la recollida de mostres i en redueix el cost.
«L'aplicació d'aquesta nova eina facilita una avaluació ecològica apropiada tan de les poblacions en captivitat com de les salvatges i un coneixement millor de la diversitat genètica de les diverses poblacions», assenyala Aurora Ruiz Herrera, directora del Grup de Genòmica Animal de la UAB. «Aquest avenç representa un gran pas cap a la conservació efectiva del bilbi gros i demostra el poder de la genòmica en la protecció de les espècies amenaçades», destaca la investigadora.
L'estudi ha estat liderat per equips de recerca de la Universitat de Sydney, amb la participació de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW) a Sydney, la Universitat d'Austràlia Occidental, la Universitat d'Adelaide, el South Australia Museum d'Adelaide i l'Australian Museum de Sydney, a més de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz.
Article de referència: Hogg et al. (2024). «Extant and extinct bilby genomes combined with Indigenous knowledge improve conservation of a unique Australian marsupial» Nature Ecology and Evolution. https://www.nature.com/articles/s41559-024-02436-2