La pandèmia va suposar un respir al despoblament rural
La UAB i el CED publiquen avui el primer estudi que analitza les migracions internes a Espanya durant la pandèmia, on es constata que els moviments cap als municipis rurals van augmentar un 20,5%, mentres que les sortides van disminuir un 12,6%. Tot i això, una vegada passat el confinament, es van recuperar els valors previs a la pandèmia.
Els municipis de menys de 10.000 habitants van ser els destins cap als quals més es van incrementar els fluxos des de les principals ciutats, especialment a aquells situats entre 40 i 160 quilòmetres de les principals urbs.
Una investigació liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d'Estudis Demogràfics (CED-CERCA), que es publica avui a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques, ha analitzat els canvis de residència de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) entre els 8.131 municipis espanyols, trobant alteracions als patrons de les migracions internes durant 2020, en comparació a la mitjana del període 2016-2019.
L'estudi titulat "Canvis de residència en temps de COVID-19: Una mica d'oxigen per al despoblament rural", ha estat realitzat pels investigadors Miguel González-Leonardo, Antonio López-Gay i Joaquín Recaño, del Centre d´Estudis Demogràfics ( CED-CERCA) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i per Francisco Rowe, de la Universitat de Liverpool.
Aquesta investigació constata que els moviments cap a les ciutats van baixar un 15,4% i les sortides des d'aquestes en direcció a altres municipis espanyols van augmentar un 6%, amb un increment més gran en les emigracions internes des de les ciutats més poblades: un 21,0% a Madrid i un 13,1% a Barcelona. En conseqüència, es va registrar una pèrdua de 127.442 habitants el 2020, enfront de la xifra de pèrdua de 20.200 en el període prepandèmic.
A les àrees rurals, la dinàmica va anar a la inversa. Les sortides van disminuir un 12,6% i les entrades van augmentar un 20,5%, amb un saldo migratori positiu de gairebé 88.347 persones el 2020, en comparació amb la pèrdua de 8.034 de mitjana del període 2016-2019. En canvi, als espais periurbans i les ciutats petites sense àrea urbana no hi va haver grans diferències.
L'estudi conclou que aquests canvis van suposar un respir als processos de despoblament rural, principalment als municipis vinculats a les ciutats per la presència de segones residències o llaços familiars i socials derivats de corrents migratoris rural-urbà durant dècades.
Creix l'atractiu de les àrees rurals i disminueix el de les ciutats
Els municipis de menys de 10.000 habitants van ser els destins cap als quals més es van incrementar els fluxos des de les principals ciutats el 2020, especialment a aquells situats entre 40 i 160 quilòmetres de les principals urbs. L'emigració interna des de Madrid va augmentar un 20,5%, i des de Barcelona, un 13,1%.
La major part dels municipis rurals van registrar guanys de població per migració interna el 2020, per una banda, al descens de l'emigració i, de l'altra, a l'augment de la immigració des de les ciutats.
Les àrees rurals vinculades a les grans ciutats per la presència de segones residències o per vincles derivats de corrents migratoris rural-urbà durant dècades van ser els territoris amb els guanys de població més elevats: els municipis del Sistema Central connexos amb la metròpoli de Madrid (el sector septentrional de la província de Madrid, l'oest de Guadalajara, l'est de Toledo i la franja meridional d'Àvila, Segòvia i Sòria); el Pirineu Català, la Costa Brava i la Costa Daurada, lligats a la ciutat de Barcelona; el Pirineu Aragonès, amb una forta vinculació amb la ciutat de Saragossa; el nord-est de la Serralada Cantàbrica, al nord de Burgos, vinculat al País Basc. Finalment, ressalten els pobles del sud-est del Sistema Ibèric i algunes localitats litorals de la Comunitat Valenciana.
Un respir per al despoblament rural, però lluny de ser un èxode urbà
La irrupció de la pandèmia va tenir un impacte notable en les migracions internes durant el 2020 i va suposar un respir als processos de despoblament rural. Tot i això, les variacions observades estan lluny de representar un canvi en el model migratori espanyol o una reversió dels processos de despoblament rural.
La major part dels desplaçaments es van produir entre ciutats i dins, igual que abans de la pandèmia. A més, “és probable que els canvis observats fossin conjunturals, ja que les dades mensuals mostren que les sortides des de les àrees rurals i les arribades a les ciutats van recuperar els valors previs a la pandèmia tot just acabar el confinament domiciliari”, explica l'investigador de la UAB i del CED, Miguel González-Leonardo. L'estudi també observa una convergència amb les xifres 2016-2019 en el cas de l'emigració des de les ciutats cap a les àrees rurals al desembre del 2020.
Els investigadors autors de l'estudi assenyalen que “la incidència més gran de la pandèmia en àrees densament poblades, les restriccions de mobilitat, la voluntat de millorar les condicions habitacionals i l'expansió del teletreball podrien haver modificat els comportaments residencials de la població de manera temporal durant els primers mesos de la pandèmia, però probablement no a llarg termini”.
Revista “PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUES”- “Canvis de residència en temps de COVID-19: Una mica d’oxígen per al despoblament rural”. Gener 2022 .