La història recent de la humanitat ha deixat marca en els sediments marins profunds
Un estudi liderat per l’Institut Espanyol d’Oceanografia, amb participació de la UAB, reconstrueix la història recent de contaminants marins com metalls i microplàstics en sediments profunds del Mediterrani i del Cantàbric. La industrialització, la construcció de preses i la producció de plàstics han deixat un registre persistent fins i tot en els entorns més profunds i allunyats de la costa.
Una investigació liderada per l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha reconstruït la història de la contaminació en els fons marins del mar Cantàbric i del nord-oest del Mediterrani al llarg dels últims segles.
Per dur a terme aquest estudi, publicat a la revista Science of the Total Environment, es van analitzar testimonis de sediment obtinguts a profunditats d’entre 80 i 1.150 metres, se’n van datar les diferents capes i es van analitzar els contaminants presents: metalls, com el mercuri i el plom, i microplàstics.
Els resultats obtinguts mostren que l’activitat humana (com la industrialització, la construcció de preses i la producció de plàstics) ha deixat una empremta persistent fins i tot en els entorns més profunds i allunyats de la costa.
A partir de l’anàlisi dels nivells de metalls s’ha pogut identificar l’empremta de diverses activitats relacionades amb la revolució industrial. «L’ús de màquines de vapor, que utilitzaven carbó com a combustible, va suposar un augment dels nivells d’arsènic en el sediment», apunta Juan Santos, investigador del Centre Oceanogràfic de Vigo, de l’IEO, i primer autor de l’estudi. També es detecta un augment posterior dels nivells de metalls com el mercuri o el plom, que indiquen el desenvolupament de l’activitat industrial a Espanya.
El fet de trobar aquests senyals d’activitat industrial fins i tot en sediments de mar profund (deep sea) allunyats de la costa ens recorda que ni tan sols aquests ecosistemes marins profunds no són immunes a les nostres accions, adverteix Joan Cartes, investigador de l’ICM. «Cal veure fins a quin punt aquest impacte ha afectat la fauna marina d’aquests sistemes, objectiu final del projecte RECOMARES, que va servir per desenvolupar aquests resultats».
Una altra activitat humana que ha quedat registrada en el sediment és la construcció de preses. A partir dels anys seixanta s’observa una disminució en la presència d’elements naturals com el liti i l’alumini, la qual cosa estaria relacionada amb una menor descàrrega fluvial a causa de l’embassament de rius, juntament amb canvis en els règims de pluges i l’ocupació massiva del litoral amb diverses construccions.
Els sediments analitzats mostren també l’inici de l’ús de plàstics, que comencen a aparèixer en capes dipositades a mitjan segle xx. «La història de la contaminació per microplàstics està ben registrada en aquests sediments, probablement perquè la seva aparició en l’ús quotidià i la indústria va ser més ràpida i generalitzada que la de la majoria dels metalls», assenyalen els autors.
El treball també ha permès identificar, en alguna de les zones, la utilització de pesca d’arrossegament. L’ús d’aquest tipus de xarxes remou el sediment i genera discontinuïtats en el registre d’indicadors com l’extinció de plom radioactiu, una variable que s’empra per datar els sediments.
L’estudi s’ha elaborat en el marc del projecte RECOMARES (RTI2018-094066-B-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Referència:
Santos-Echeandía, J., Bernárdez, P., García Orellana, J., Rodellas, V., Bruach, J.M., Cartes, J.E. 2025. Unravelling the anthropogenic pressures in deep waters of the N Iberian Peninsula in the last centuries through the study of sediment cores. Science of the Total Environment, 975, https://authors.elsevier.com/c/1kr6cB8cd45gp