La fecunditat masculina arriba al mínim dels darrers 50 anys
Segons l’estudi titulat «I ells què? La fecunditat masculina a Espanya», que acaba de publicar el Centre d’Estudis Demogràfics, a la UAB, a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques, hi ha una tendència a la baixa de la fecunditat masculina, que és superior a la femenina: els homes estan en el valor mínim de fecunditat dels darrers 50 anys amb 1,06 fills per home, mentre que la taxa de les dones és d’1,18. L'estudi analitza una realitat que havia passat desapercebuda fins al moment.
Dels resultats de l’estudi «I ells què? La fecunditat masculina a Espanya» —elaborat per l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i professor de Sociologia de la UAB Pau Miret, i que avui surt a la llum— es desprèn que la fecunditat al segle XXI, tot i que amb una evolució paral·lela entre sexes, mostra un major descens entre els homes.
De 1976 a 1998, els resultats dels indicadors sobre les dones en edat reproductiva o sobre els homes en la mateixa etapa vital no varien. L’índex sintètic de fecunditat (ISF) es va precipitar entre ambdós sexes: es va passar de 2,8 fills (mitjans dels anys 70) a 1,1 (finals dels anys 90), tant pel que fa als homes com a les dones. Però l’inici de la nova centúria comporta un canvi d’escenari: es constata que la fecunditat masculina és clarament inferior a la femenina, una realitat que ha passat desapercebuda en publicar-se únicament aquest indicador per a les dones.
Així, es veu com durant tot el segle XXI la fecunditat masculina s’ha anat situant per sota de la femenina: mentre que s’assolia un màxim el 2008 d’1,5 fills per dona, aquest valor era d’1,3 per home, fins a arribar al mínim dels últims 50 anys per als homes, el 2021, amb 1,06, i per a les dones, amb 1,18.
Una altra conclusió destacada de l’estudi és que entre els homes no és el nivell de formació el que determina les diferències en la fecunditat, sinó l’accés al mercat laboral.
I una altra de les conclusions de la investigació és que la raó d'aquestes dades es troba en el desequilibri d’efectius entre sexes, amb major presència dels homes en relació amb les dones en edats reproductives. Es manté el model en què els potencials pares busquen com a parella dones dos o tres anys més joves, que són menys a causa de la caiguda de la natalitat de la segona meitat dels 70.
El descens de la fecunditat a Espanya ha estat uns dels fenòmens demogràfics que per la seva rapidesa, intensitat i rellevància més atenció ha rebut durant els darrers anys. Tanmateix, l’estudi de la fecunditat s’ha centrat en la perspectiva femenina, sense pronunciar-se, pensant que era irrellevant, en què passava amb la masculina. Des del CED de la UAB s’ha introduït ara l’home en l’anàlisi de la fecunditat a través de l’ISF masculí i, d’altra banda, s’han analitzat les característiques dels homes que tenen una primera criatura.
Què fa augmentar la fecunditat masculina i què no?
Segons s’argumenta en aquesta recerca, un home amb un contracte indefinit té el doble de probabilitat de tenir un primer fill que un que busca feina: entre els homes no és el nivell de formació el que determina les diferències en la fecunditat, sinó l’accés al mercat laboral. A major vinculació amb el treball remunerat, major fecunditat masculina. És a dir, les dificultats d’inserció en el mercat laboral comporten l’exclusió de la reproducció. En definitiva, «per a la paternitat no és suficient amb tenir feina, sinó que la feina ha de ser estable; en altres paraules, la lluita contra la precarietat laboral incentivaria la paternitat i, en conseqüència, la natalitat», segons afirma l’investigador autor de l’estudi, Pau Miret.
Aquest estudi forma part de la investigació «Temps de feina en l’ocupació i a la llar: desestandardització i convergència de gènere», cofinançada dins del projecte d’R+D del Ministeri de Ciència i Innovació.
ARTICLE "PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUES", gener 2023: “I ells què? La fecunditat masculina a Espanya”. Autor Pau Miret. CED. UAB.