L'apropiació massiva de mà d'obra del Sud global permet l'elevat consum dels països rics 

El nou estudi publicat a Nature Communications va calcular els fluxos de mà d'obra incorporada als béns comercialitzats a tot el món entre els anys 1995 i 2021. 

Els resultats mostren que, l'any 2021, el Nord global va importar 906.000 milions d'hores de treball incorporat del Sud, mentre que només va exportar 80.000 milions d'hores a canvi. És a dir, per cada hora de feina que el Sud global importa del Nord global, cal exportar onze hores per «pagar-lo». Com a resultat, els països del Nord global es van apropiar de 826.000 milions d'hores netes de treball del Sud global, a tots els nivells de qualificació i a tots els sectors: mineria, agricultura, manufactures i serveis. Aquesta xifra de 826.000 milions d'hores és l'equivalent a més feina que la duta a terme per tota la mà d'obra dels Estats Units i Europa juntes. 

El valor salarial d'aquesta mà d'obra d'apropiació neta equival a 16,9 bilions d'euros l’any 2021, segons els preus dels països del Nord global. En altres paraules, això és el que costaria la mà d'obra apropiada si es pagués amb els salaris vigents al Nord, amb el mateix salari per la mateixa feina. «Les xifres són sorprenents i mostren que, cada any, hi ha quantitats molt importants de valor que flueixen del Sud al Nord», indica Jason Hickel, investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Antropologia de la UAB. «El Nord global s’enriqueix desviant valor del Sud», afegeix. 

L'intercanvi desigual es produeix a causa de les desigualtats sistemàtiques de preus a l'economia mundial. Estats i empreses poderoses del Nord global intenten contenir els salaris i els preus de l'oferta al Sud global, per obtenir inputs i altres béns més barats. Els productors del Sud global es veuen obligats a exportar més béns i serveis per poder comprar un determinat nivell d'importacions. 

Això es tradueix en grans transferències netes del Sud global al Nord global, cosa que beneficia les empreses i consumidors del Nord, però extreu del Sud global les capacitats productives necessàries per al seu desenvolupament. «La mà d'obra que es podria utilitzar per millorar el desenvolupament humà al Sud global es destina en canvi a facilitar l'acumulació de capital al Nord global», afirma la coautora Morena Hanbury Lemos, també de l'ICTA-UAB, que assegura que «aquest és un dels principals factors de privació al Sud i cal abordar-lo». 

Segons l'estudi, els salaris al Sud global són entre un 87 % i un 95 % més baixos que els del Nord per a feines d'igual qualificació, i entre un 83 % i un 98 % més baixos per a feines d'igual qualificació dins del mateix sector. Les desigualtats salarials són tan extremes que la mà d’obra altament qualificada del Sud només rep un terç del salari de la mà d’obra poc qualificada del Nord. 

La mà d'obra neta representa aproximadament la meitat del consum total al Nord global. Això vol dir que, si aquest intercanvi desigual no es produís, el consum del Nord disminuiria un 50 % o els treballadors del Nord haurien de duplicar les hores de treball per compensar-lo. 

Segons l’estudi, els treballadors del Sud aporten el 90 % de la mà d’obra que impulsa l’economia mundial, però els beneficis d’aquesta feina s’acumulen desproporcionadament al Nord global. Els treballadors del Sud només reben el 21 % dels ingressos mundials. «La gent tendeix a suposar que el Sud proporciona mà d'obra poc qualificada a l'agricultura i la mineria, a canvi de mà d'obra altament qualificada als sectors manufacturer i de serveis del Nord global. Però no és així com funciona a l'economia mundial contemporània», afirma el coautor Felix Barbour, de l'Institut Beijer d'Economia Ecològica de la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències. «En realitat, el Sud proporciona la major part de la mà d’obra en tots els nivells de qualificació i en tots els sectors. De fet, el Nord global s’apropia en net de més mà d’obra altament qualificada del Sud global que la que obté del comerç Nord-Nord». 

Per superar aquest problema els investigadors indiquen que els països del Sud global necessiten recórrer a la política industrial per reduir la dependència de les importacions del Nord global i tornar a mobilitzar les seves capacitats productives al voltant del que és més necessari per a les necessitats humanes i els objectius nacionals de desenvolupament. 

 

Article de referència

Hickel J., Hanbury Lemos M., Barbour, F. (2024) Unequal exchange of labour in the world economy. Nature Communications.  https://www.nature.com/articles/s41467-024-49687-y