Investigadores de la UAB posen llum a les restes del cementiri islàmic medieval del born
Els estudis genètics i antropològics de les restes de la necròpolis islàmica medieval del born, realitzats per investigadores d’Antropologia Biològica de la Universitat i del Museu d’Història de Barcelona, han permès identificar fins a 18 individus, 1 dels quals portador d’uns grillons. Tots tenien llinatges d’ADN mitocondrial diferents -majoritàriament d’Europa, tot i que també d’Àfrica-, fet que denotaria una alta diversitat que podria relacionar-se amb un nombre considerable de població musulmana a la ciutat. Els individus haurien pertangut a l’esglaó més baix de la societat.
Especialistes dels camps de l’arqueologia, la biologia, la restauració i la història han donat a conèixer els nous resultats de l’estudi de les restes del cementiri islàmic medieval del born, en la taula rodona celebrada el passat 14 de desembre al El Born CCM.
En l’estudi, liderat pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), ha participat un equip de recerca del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB (BABVE): les anàlisis genètiques ha estat realitzades per la catedràtica d’Antropologia Biològica Assumpció Malgosa i la professora agregada Cristina Santos, junt amb els doctorands Diana Vinueza i Daniel Ruiz.
L’estudi antropològic l’ha liderat des del MUHBA Núria Armentano, professora associada del BABVE, qui ha comptat amb la col·laboració d’Ignasi Galtés, investigador de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya i professor associat de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la UAB, i Mònica Cos, de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge de l'Hospital Universitari de Bellvitge, per a l’estudi tomogràfic i radiològic de les restes òssies.
Durant la seva intervenció a la taula rodona, les investigadores van explicar que les anàlisis han permès identificar restes pertanyents a un nombre mínim de 18 individus, majoritàriament adults i masculins (només hi eren tres dones i dos infants), que van ser enterrats en decúbit lateral seguint el ritus islàmic. Entre aquests individus, en destaca un, el número 15, del qual només s’han conservat les extremitats inferiors, amb unes subjeccions metàl·liques als turmells, que els estudis radiològics han ajudat a identificar com a grillons de l’època medieval, de tipologia senzilla, i poc pesants.
Els individus patien periodontitis de forma generalitzada, així com porositat als ossos, que habitualment es relacionen amb dèficits alimentaris. A més, presentaven una remodelació esquelètica afectant la part superior dels braços relacionada amb la inserció de la musculatura, fet que suggereix que van ser individus que van fer durant molt de temps esforços físics importants que implicaven les extremitats superiors. Aquestes dades, junt amb la presència dels grillons en l’individu 15 i laceracions a les tíbies d’alguns dels individus, fa pensar que van ser població pertanyent a l’escalafó social més baix, que haurien estat esclaus o servents domèstics. Tot i així, tampoc es podria descartar que l’individu 15 hagués estat un presoner.
D’altra banda, les anàlisis d’ADN mitocondrial (que s’hereta només per via materna) realitzades al laboratori de DNA antic de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat, han revelat fins a 18 llinatges diferents, provinents d’Europa (en un 70% del conjunt) i d’Àfrica (el 30% restant), la qual cosa indica un origen poblacional molt divers dels seus avantpassats. La manca de parentiu entre ells podria ser indici d’un nombre considerable de població musulmana a Barcelona.
La necròpolis islàmica medieval del born és l’única de l’Edat Mitjana localitzada a Barcelona. Es va descobrir durant una intervenció arqueològica l’any 1991. Amb restes dels segles XI i XII (Alta Edat Mitjana), el cementiri es situava a fora de la ciutat (tradició també pròpia dels romans), a la via litoral que portava a la porta de la muralla romana, ubicada a l’actual Plaça de l’Àngel. El fet que la comunitat musulmana tingués una necròpolis pròpia és un indici de la important població d’aquesta comunitat, que vivia dispersa per tota la ciutat segons les fonts històriques existents.