Francesc Galera recull en una obra la correspondència entre Pere Calders i Tísner
El professor de la Facultat de Traducció i Interpretacio i tècnic del Servei de Llengües de la UAB, Francesc Galera, ha publicat l'obra Epistolari Calders-Tísner (Edicions de la Universitat de les Illes Balears-Publicacions de l’Abadia de Montserrat), que recull la correspondència entre els escriptors Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener, Tísner, provinent del Fons Calders de la UAB i del Fons Avel·lí Artís-Gener (Tísner) de la Biblioteca de Catalunya.
El llibre de Francesc Galera, professor associat, investigador i tècnic del Servei de Llengües de la UAB, és fruit de l'anàlisi de la correspondència conservada entre Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener, Tísner, que prové del Fons Calders de la UAB i del Fons Avel·lí Artís-Gener, Tísner, de la Biblioteca de Catalunya. En total són seixanta-una cartes, del 1939 al 1986, presentades en rigorós ordre cronològic, de manera que en certs períodes es pot seguir el diàleg epistolar amb l’ordre real en què es va produir, i reconstruir una relació d’amistat abans, durant i després de l’exili.
El primer grup epistolar correspon a l’any 1939, i recull les cartes de Calders des del château de Roissy-en-Brie. Aquest grup conforma un gruix textual destacat d’un episodi de l’exili intel·lectual català del qual no s’han conservat gaires documents de primer mà.
"Les descripcions i les actituds dels hostatjats a l’auberge de jeunesse de Roissy, passats pel prisma caldersià, ofereixen una bella panoràmica d’uns mesos en què la colònia catalana viu una espera allargassada i plena d’incertesa", explica Francesc Galera.
El flux postal es reprèn amb la tornada a Catalunya de Calders l’any 1962. D’aquests tres anys que passen fins al retorn de Tísner es conserven les missives d’ambdós escriptors, "cosa que ens permet llegir el diàleg epistolar, vivíssim, un autèntic torrent postal i narratiu", subratlla el professor Francesc Galera. Més enllà d’aquests períodes, hi ha altres comunicacions que permeten acabar de recrear una relació per escrit que s’allarga durant 47 anys.
"La riquesa estilística del conjunt és evident, i en destaca el fet que es mantingui un mateix to afectuós i íntim, on ben sovint, i no podria ser d’altra manera amb aquest dos interlocutors, l’humor hi és ben present. Es tracta, sense exageracions, d’un comerç epistolar de primer nivell".
Francesc Galera Porta és membre del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) i professor associat al Departament de Traducció i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UAB. Les seves línies de recerca són la història de la traducció i la traducció literària. Alhora és tècnic superior laboral del Servei de Llengües de la UAB.