Es preveu una primavera dura per als al·lèrgics

Avui s’han presentat les previsions dels nivells de pòl·lens al·lergògens per a aquesta primavera i l’afectació per als al·lèrgics de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC), adscrita a l’ICTA-UAB i el Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB (BABVE), que lidera la investigadora Jordina Belmonte. La lenta superació de l’extrema sequera dels darrers anys i la suavitat tèrmica es tradueixen en intenses pol·linitzacions hivernals i primaverals. Les pluges primaverals netegen puntualment l’atmosfera de pòl·lens i espores, però propicien que els pòl·lens d’herbes i les espores de fongs augmentin a continuació i s’allargui la seva presència.

Aquest any 2025 les persones al·lèrgiques als pòl·lens hivernals (principalment xiprer, freixe, avellaner i parietària) podrien estar experimentant els símptomes habituals d’aquesta època i, fins i tot, alguna persona sensibilitzada podria haver començat a patir símptomes d’al·lèrgia, ja que s’han superat les concentracions normals i hi ha hagut pics importants.

Malgrat les temperatures una mica superiors a les habituals, la major part de les plantes han alliberat el pol·len en el moment en què acostumen a fer-ho, sense avançaments;  només els oms i els salzes han pol·linitzat amb unes setmanes de retard. També els pòl·lens dels plàtans d’ombra arriben una mica més tard de l’habitual, començant la pol·linització a mitjans de març quan ho acostumen a fer a l’inici. Les pluges dels darrers dies hi han ajudat. Cal que les persones al·lèrgiques prenguin totes les precaucions oportunes per minimitzar els símptomes.

Els models meteorològics indiquen que els mesos de març, abril i maig seran lleugerament més càlids de l’habitual i, respecte les precipitacions, que març i maig seran normals (és a dir, amb pluges) i abril serà més plujós del normal.

Amb aquesta informació, el pronòstic dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per als propers mesos és el següent:

•          A l’inici de l’any 2025, les pol·linitzacions hivernals de xiprer, avellaner, freixe i parietària han sigut importants, superant les mitjanes històriques (però no els màxims històrics) registrades des de l’any 1994. El període de risc d’al·lèrgia ha començat durant gener i es pot estendre fins ben entrat l’abril pel xiprer, i fins entrat l’estiu per la parietària.
•          Les pol·linitzacions primaverals d’espècies arbòries (plàtan com a molt al·lergògena, però també salze, pollancre, om, auró, pi, morera, roure-alzina i, més endavant, bedoll, i olivera) començaran amb normalitat i amb força, i tindran la durada habitual.
•          Les pol·linitzacions de primavera-estiu d’espècies herbàcies (parietària i gramínies com a molt al·lergògenes i primerenques, i més endavant també blets, plantatge i artemísia) començaran amb normalitat i amb força, i presentaran una durada superior a l’habitual, beneficiades per les pluges que pronostiquen els serveis meteorològics.
Aquestes prediccions podrien quedar modificades si s’esdevé el següent:
•          Que els episodis de pluges siguin forts i es donin durant les hores de llum, perquè arrossegaran el pol·len cap al terra i poden fer disminuir el risc d’al·lèrgia (passa principalment amb els arbres). També faran precipitar el pol·len d’herbes, però serà temporal, perquè podran tornar a florir i allargar el període de presència de pol·len a l’aire.
•          Que les temperatures siguin elevades, cosa que possibilitaria reduir i escurçar la pol·linització de les plantes (sobretot de les herbàcies).
•          Que hi hagi episodis de vent molt fort. Si aquest vent prové de direccions sense o amb poc pol·len/espores (per exemple, de mar cap a terra), pot fer-ne disminuir les concentracions i modificar la composició de l’espectre esporo-pol·línic. Contràriament, el vent provinent de zones amb pol·len/espores pot fer augmentar el risc d’al·lèrgia.

Segons la XAC, els tipus de pol·len al·lergogen més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (22,1 %), el plàtan d’ombra (10,6 %), l’olivera (4,8 %), la parietària (4,5 %), l’avellaner (4,4 %), les gramínies (4,2 %), el freixe (2,8 %), els blets (1,8 %) i l’artemísia (1%), amb importants variacions en la quantitat segons les zones geogràfiques i climàtiques de Catalunya. Les espores del fong alternària, malgrat la seva importància per a les al·lèrgies, no es troben entre les més abundants a l’aire (1,9 % del total d’espores). La XAC remarca que també cal fer atenció a d’altres tàxons, a vegades no considerats en el diagnòstic, com bedoll, melcoratge, pi, plantatge, pollancre, roure-alzina, vern, i altres que localment poden incidir.

Al·lèrgia respiratòria i altres malalties al·lèrgiques relacionades

D’altra banda, el Dr. Gaspar Dalmau, especialista en al·lergologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i president de la Societat Catalana d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SCAIC), destaca la importància de l'asma i la rinitis al·lèrgica tant en infants com en adults. Aquestes malalties cròniques de les vies respiratòries compliquen la salut de la població al·lèrgica, especialment a la primavera, i també poden afectar aquells que presenten símptomes compatibles amb al·lèrgia per primera vegada. La detecció precoç és fonamental per evitar la progressió de la rinitis a l'asma, així com el desenvolupament d'altres malalties al·lèrgiques associades, com la dermatitis atòpica o l'al·lèrgia alimentària. Aquest aspecte és especialment rellevant en la població pediàtrica, ja que un diagnòstic precoç i un tractament adequat poden frenar la coneguda "marxa atòpica".

Augment de la prevalença de l’al·lèrgia respiratòria

Les malalties al·lèrgiques són una preocupació de salut pública a Catalunya, a causa del seu fort impacte en el sistema sanitari i la qualitat de vida dels pacients. L'elevada demanda assistencial, que inclou visites a urgències, hospitalitzacions i tractaments crònics, es veu agreujada quan no hi ha un diagnòstic i tractament adequats. A nivell social i econòmic, generen pèrdues laborals i absentisme escolar, afectant també els cuidadors dels pacients pediàtrics.

L’al·lèrgia respiratòria és la més freqüent. A Catalunya, prop de dos milions de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria, i es preveu que aquesta xifra es dupliqui l’any 2050. Segons estimacions de la SCAIC, el 25% de la població presenta rinitis, amb o sense conjuntivitis al·lèrgica, i fins a un 12% pateix asma al·lèrgica. L’edat mitjana dels pacients que consulten per rinoconjuntivitis i asma és de 30 i 29 anys, respectivament, amb un predomini del sexe femení en tots dos casos (55,4% en la rinoconjuntivitis i 55% en l'asma).

Les dades mostren dos pics d'incidència de l'asma: un en infants de 5 a 15 anys i un altre en adults de 35 a 40 anys. A més, en quatre de cada deu casos, l’asma i la rinoconjuntivitis estan provocades pel pol·len, que representa la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona d'asma. Així doncs, la quantificació del pol·len a l'atmosfera és clau per dissenyar estratègies terapèutiques i preventives adaptades a cada pacient.

Són cada cop més al·lergògens els nostres pòl·lens?

El desenvolupament i l’agreujament de les malalties al·lèrgiques depenen de factors genètics i ambientals. El canvi climàtic modifica els patrons de pol·linització de moltes plantes, allargant la durada de la seva emissió i augmentant-ne la concentració a l'aire. A Catalunya, les condicions climàtiques actuals, amb hiverns suaus i estius cada cop més càlids, afavoreixen la proliferació d'espècies productores de pol·len.

L'increment de la temperatura i l'augment dels nivells de diòxid de carboni (CO2) potencien la producció de pol·len, prolongant la temporada d'exposició i incrementant la presència d'al·lèrgens en l'aire. A més, la contaminació atmosfèrica no només danya les vies respiratòries, sinó que també altera la composició del pol·len, fent-lo més al·lergènic. Aquestes circumstàncies expliquen el creixement continu de les malalties al·lèrgiques, convertint-les en un repte de salut pública que requereix estratègies preventives i terapèutiques adaptades a l’entorn actual.

La Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC): mesura dels pòl·lens i espores de fongs atmosfèrics, ara també en temps real

A la web del XAC (https://aerobiologia.cat) i a l’Instagram @punt_informacio_aerobiologica es publica setmanalment un butlletí amb les prediccions dels nivells de pòl·lens i espores al·lergògens que s’esperen per als propers dies, així com gràfiques que mostren la dinàmica dels pòl·lens i les espores al llarg de l’any i en comparació als anys previs, calendaris pol·línics, plantes al·lergògenes i altra informació d’interès sobre aerobiologia. La predicció també es pot consultar a algunes apps (El Temps, Farmàcies Ecoceutics) i serveis desenvolupats per tercers (Bot Telegram, Alexa Skills, Ajuntament de Cassà, etc.). Trobareu tota la informació referent als diferents serveis a https://aerobiologia.cat/pia/ca/consult. Des de març de l’any 2023 es poden consultar dades en temps real (en fase de desenvolupament) a https://aerobiologia.cat/tr.

El projecte XAC és possible gràcies a l’aportació de recursos per part d’empreses i d’algunes administracions: Laboratorios LETIPharma, Kenko Biotech, Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) i UAB, així com al projecte AtPollenFluo (PID2020-117873RB-I00), a Swisens, i a Qualitas4Health. Agraïm a Diputació de Tarragona el suport imprescindible per a la XAC  durant molts anys. En breu la continuació del projecte serà possible gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya a través de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic.