Ens deixa la professora Rosa Araceli Santiago

Marta Oller, professora del Departament de Ciències de l'Antiguitat, li dedica les següents paraules:
 
Formada a la Universitat de Salamanca, Rosa Araceli Santiago es va doctorar l'any 1972 amb una tesi sobre grec micènic. La tria d'aquesta temàtica cal atribuir-la al seu mestre, el professor Martín S. Ruipérez, eminent filòleg clàssic, per qui Santiago sempre va professar una admiració i afecte profund en agraïment per la qualitat de les ensenyances rebudes i per la humanitat del tracte que li dispensà.

A principis dels anys seixanta, després d'haver guanyat una càtedra d'ensenyament secundari, la professora Santiago va establir-se a Barcelona, on va donar classes a l'Institut Joan d'Àustria de la Verneda per un període de més de deu anys. D'aquests anys en guardaria sempre un record preciós i en parlaria amb orgull i satisfacció, no només per l'enriquiment professional que li van representar, sinó també pels nombrosos lligams personals que hi va fer, alguns dels quals del tot decisius en la seva vida.

Després d'un parell d'anys com a professora ajudant a la Universitat de Barcelona, a partir del curs 1972-1973 va començar a impartir classes de grec antic a la UAB. És aquí on Santiago va desenvolupar el gruix de la seva carrera professional, forjant un currículum com a investigadora i docent reconegut i admirat per col·legues i estudiants de tot arreu. I és que la professora Santiago va excel·lir igualment en la recerca, amb la direcció de nombrosos projectes d'investigació i la publicació d'estudis de gran rellevància en el seu àmbit, com en la docència, una activitat que estimava per damunt de tot i que feia amb un compromís i generositat totals.

Els que han tingut la sort de tenir-la com a professora i mestra en recorden la passió amb què s'enfrontava a la lectura i al comentari dels textos grecs antics –els poemes homèrics, Ilíada i Odissea, els tràgics grecs, la prosa àtica de Xenofont, etc.–, la recerca inesgotable del rigor i de la precisió en la traducció, la claredat expositiva fins i tot en aquells aspectes més cantelluts, i sobretot la seva extraordinària capacitat per a empènyer els estudiants a anar més enllà dels llocs comuns i de les opinions comunes per tal de trobar una resposta genuïna i sòlidament fonamentada als grans reptes que ens planteja la ciència filològica.

En un temps en què la intel·ligència artificial va obrint-se pas, el llegat de la professora Santiago és un clam per la reivindicació de la intel·ligència humana, la que raona, pensa i argumenta, però també la que s'apassiona en la recerca, quan cal, i tostemps es preocupa perquè els propis avenços no vagin mai en detriment del bé comú, ans tot el contrari, hi contribueixin. Que descansi en pau, la nostra estimada mestra i amiga de moltes persones de la Facultat de Filosofia i Lletres.