Ens deixa el professor Pepe Rodríguez

La cerimònia de comiat tindrà lloc el dimarts 8 d'abril, a les 16.30 h, al Tanatori de Ronda de Dalt.

Des del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació li dediquen les paraules següents:

El periodista i professor Pepe Rodríguez era un dels darrers espècimens d'aquell animal periodístic que va ser el professional de la investigació. Pepe era un personatge digne de record en aquests temps en què el periodisme es veu assaltat per la banalitat, la informació pel rumor o la mentida, en què es diu periodisme d'investigació a la xafarderia banal. I, no obstant, un moment on l'assalt a la veritat i l'amenaça de les llibertats converteix en figures imprescindibles com la que va representar Pepe Rodríguez. Un Periodista amb majúscula.

Pepe Rodríguez va estar cuiner abans que frare, sí ell, ateu militant, em permet aquesta expressió clerical. Va practicar l'ofici des dels primers esglaons abans de pujar pas a pas tots els esglaons de l'escala professional i acabar explicant la professió brillantment a la universitat. Un camí llarg, ple d'aventures i triomfs on va treballar tots els temes conflictius amb tanta profunditat i valor que va posar en risc la seva vida en diverses ocasions.

La raó del perill és que el camp d'investigació triat per Pepe era el món de les sectes en què fins i tot es va introduir en els seus primers articles com a suposat afecte per descobrir millor els seus secrets. I aquesta informació, revelada setmana a setmana per la revista més venuda del moment, el va enfrontar a amenaces de tota mena. Qui no se'n recorda de trobar-se a menjar amb el periodista Pepe Rodríguez acompanyat de dos policies que el protegien per raó de les amenaces de mort rebudes?

Pepe Rodríguez va passar, posteriorment, de l'acció del periodisme d'investigació a la reflexió de l'assaig. Va abordar els temes, que havia tractat com a cronista, en llibres explicatius on va desplegar una narrativa crua i directa que acompanyava la investigació més exhaustiva. L'èxit va acompanyar aquestes descripcions profundes i certeres dels mecanismes amb què el poder manipula el sentir religiós. Els seus treballs van dirigir els seus dards a tothom sectari sense oblidar les grans esglésies oficials que moltes vegades no es diferenciaven ni en els seus mitjans ni en els seus enganys d'aquests petits delinqüents. Aquest treball el va convertir en un especialista en el camp jurídic i el va fer aprofundir en l'estudi dels mecanismes que mouen els desitjos i les il·lusions en la ment humana.

Després de realitzar encertadament una tesi en psicologia, Pepe Rodríguez va començar una nova fase de la seva carrera, la de professor universitari. El seu camp del periodisme d'investigació va ser la seva matèria estrella a la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. I va complementar aquesta tasca amb un acompanyament personalitzat en treballs i pràctiques amb carinyo solidari i rigor estricte. No hi va haver un alumne o alumna que passés pel seu magisteri sense emportar-se una viva impressió d'aquest professor tan provocador com rigorós. Pepe és el pare reconegut d'una magnífica pedrera d'informadors que ja estan actuant en els diferents mitjans de comunicació.

Es tancava així el cercle d'una vida professional dedicada al millor periodisme, el que ens desvetlla la realitat oculta i ens fa adquirir una consciència crítica davant els avatars que commouen i corrompen la nostra democràcia. Demostrava que el periodisme ben entès és sens dubte el millor mecanisme per a la renovació del sistema i el revulsiu contra els enganys que l'enverinen. El seu coneixement de la legislació que havia estat fonamental per a la seva activitat periodística i per a les seves denúncies de les més variades situacions, va servir per ajudar el departament de Periodisme en difícils moments.

Company, amic, era un conversador nat sempre acompanyat d'un humor càustic adobat d'àcids comentaris per denunciar qualsevol situació que considerés injusta. El seu pessimisme radical, 'no sóc pessimista sinó realista', s'acompanyava d'una alegre curiositat pels temes en què se submergia apassionadament com aquesta col·lecció de màscares africanes que l'apassionava. La conversa amb Pepe mai deixava indiferent, les seves discussions eren apassionades i apassionants. Sempre apreníem alguna cosa amb les seves plàtiques. Això sempre ens quedarà com el millor record del seu pas en les nostres vides.

Amb afecte i estima, José María Perceval