Ens deixa el professor Juan Carlos Rubio
El 19 de juliol de 2024 ens va deixar Juan Carlos Rubio, que va ser professor del Departament de Filologia Espanyola. La UAB fa arribar el condol més sentit a la família i amics i a totes les persones que el coneixien i l'apreciaven, i comparteix el sentiment per la seva pèrdua.
La professora Carme Riera, companya del Departament de Filologia Espanyola, li dedica les paraules següents:
El professor Juan Carlos Rubio Martínez ens ha deixat
El Departament de Filologia Espanyola està de dol per la pèrdua del professor Juan Carlos Rubio Martínez que ens va deixar el passat 19 de juliol després d’una malaltia llarga.
Juan Carlos Rubio Martínez va néixer l’any 1950 a San Andrés de Cameros ( La Rioja) a una casa que, com a bona part d’aquest poble, va desaparèixer quan es va construir el pantà de Pajares. Un fet que marcaria la seva vida.
Rubio sempre se sentí lligat a la zona de la seva naixença, on retornava quan podia. De fet alguns dels articles que amb més gust va escriure foren sobre temes relacionats amb Cameros. El primer, «Una estela funerària romana en San Andrés de Cameros» publicat el 1997 en el n. 19 de la revista d’estudis clàssics Faventia, estudiava l’estela trobada a la zona de Cameros, que avui es conserva en el Museo Etnográfico de San Andrés, on s’apleguen mostres de la vida quotidiana de la part del poble que van cobrir les aigües del pantà, per tal que se’n conservi memòria. El segon, «La tierra te sea leve» va aparèixer el 2008 en el n.28 a Piedra de rayo, revista riojana de cultura popular.
Juan Carlos Rubio va tenir el suport de la seva germana gran, Mari Luz, mestre d’escola. Després de fer el batxillerat i d’aprovar l’examen de Preuniversitari a l’Institut Sagasta de Logroño, va anar a viure a Sabadell amb la seva germana que hi feia de mestre. A Sabadell va conèixer la que seria després la seva esposa, Antònia Solvas, aleshores estudiant de medicina i avui doctora.
Juan Carlos, atret des de ben jove per les humanitats i per la llengua, va matricular-se el curs 1970-1971 a la Facultat de Filologia Espanyola de l’Autònoma.
Fou un bon alumne, interessat especialment per la gramàtica, com demostra la seva tesi doctoral «Las subordinades adverbiales en espanyol (la argumentación lingüística)», defensada el 1990 y després publicada com a llibre.
El 1991 va guanyar les oposicions a titular de Llengua espanyola i des de aleshores fins el 2015, en què es va jubilar, va ensenyar a la nostra universitat.
Molts alumnes recorden amb enyorança les seves classes sobre sintaxi i historia de la gramàtica i la seva cordialitat extraordinària.
Els seus companys recordem la seva bonhomia i amabilitat, la bona disposició a ajudar a tothom.
A la nostra Facultat ocupà diversos càrrecs de gestió:
Director del Departament de Filologia Espanyola (2008-2011). Secretari Acadèmic i Responsable d’Economia (2001-2005). Coordinador de Titulació (1995-2008). Coordinador de las Proves d’ Accés a l´ Universitat (PAU) de Llengua Castellana i Literatura de la Generalitat de Catalunya-Consell Interuniversitari de Catalunya (DURSI) (1998-2006).
La seva recerca, primer enfocada cap a l’àmbit de la gramàtica i la lingüística espanyoles, va passar més endavant a centrar-se en les llengües ameríndies i la seva relació amb l’espanyol. A partir de 2003 va introduir un curs sobre «Lenguas amerindias» en la titulació del Graduat Superior en Estudis Internacionals i Interculturals de la Facultat de Traducció i Interpretació.
Fou professor visitant i feu estades de recerca tant a la Universidad de Guadalajara (Mèxic) el 1993 com en el Departamento de Estudios de Lenguas indígenas (DELI) el 2000. L’any 2006 rebé una invitació de la Dirección de Lingüística del Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH) del DF .
Els que vàrem tenir la sort i el goig de coincidir amb ell a la Facultat, ens podem sentir afortunats: el professor Rubio era una gran persona i un magnífic company.