Ens deixa el professor Fausto Miguélez

Fausto Miguelez Lobo va formar part de l'equip fundador de la Facultat de Ciències Politiques i de Sociologia, del Departament de Sociologia i del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT).

La vetlla es farà al Tanatori de Les Corts el dijous 15 de setembre de 16 a 21 h. La cerimònia de comiat tindrà lloc el divendres 16 de setembre a les 13 h.

La UAB expressa el condol més sentit a les persones que l’apreciaven i comparteix la tristor per la seva pèrdua.

 

Sònia Parella, directora del Departament de Sociologia, li dedica unes paraules en nom dels companys i companyes del departament: 

"Benvolguts, benvolgudes, 

Ens ha deixat en Fausto Miguélez, un del membres fundadors del departament, catedràtic de sociologia i actualment professor honorari de la UAB. Ha estat un referent en Sociologia del Treball i en perdurarà un extraordinari llegat de desenes de llibres i articles en revistes acadèmiques acreditades d’àmbit estatal i internacional obtingué el Premi Català de Sociologia 2013, entre molts d’altres reconeixements. 

En Fausto fou un dels impulsors del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), el qual dirigí fins a la seva jubilació. L’aposta, podríem dir-ne visionària, pel treball en equip en el context acadèmic de les ciències socials, en un moment en què els grups de recerca escassejaven, així com la seva entrega a la universitat fins al darrer moment,  abocat a la recerca i a promoure els joves talents, ens ha bastit com a departament d'una part important dels pilars que ens sustenten i ens projecten. 

En la vessant més humana, no oblidarem la seva excelsa intel·ligència, la incombustible i gairebé biònica capacitat de treball i el posat distant, reservat i alhora incisiu i implacable, que cultivava amb carisma i que, d’entrada, imposava. Els qui l’han tractat en la distància curta, en trobaran a faltar el company honest, divertit, amb un maneig dosificat i molt efectiu de l’afectuositat, a qui sublevava la deslleialtat i la mediocritat. 

El nostre més sentit condol a la família i als companys i companyes del QUIT." 

Bon viatge, Fausto."

 

Els companys i companyes del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball li dediquen les següents paraules en record:

"Ens acaba de deixar en Fausto Miguélez Lobo, catedràtic emèrit i professor honorífic del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En Fausto va tenir una llarga i compromesa trajectòria vital, sindical i acadèmica. Nascut a les muntanyes de La Cabrera (Lleó), va cursar els seus primers estudis a la Universitat Gregoriana de Roma, al costat de la Fontana de Trevi, lloc idíl·lic al que va tornar després moltes vegades. A Roma va desenvolupar una amistat infrangible amb altres sociòlegs com Marco Marchioni i Josep Picó, que l'han acompanyat en tots aquests anys. A Itàlia va realitzar tasques d'enllaç amb el moviment de les Comissions Obreres, encara clandestí. Als anys setanta va tenir també una estreta relació amb Astúries, on va emigrar la seva mare i una germana. Fruit d'aquest compromís també és la seva obra “La lucha de los mineros asturianos bajo el franquismo”.

En Fausto Miguélez es va doctorar en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​amb una tesi en què estudiava la lluita antifranquista desenvolupada pels treballadors de l'empresa SEAT. Va ser un dels fundadors del Departament de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Més tard va impulsar el Centre d´Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), que representava aleshores un pas pioner en la formació d´equips de recerca, un model que després s´estendria a les universitats de l’Estat. A més, a la seva última etapa com a director del QUIT va ser el principal impulsor de l'Institut d'Estudis del Treball (IET), que va néixer amb la vocació d'obrir una perspectiva de recerca interdisciplinària al voltant del treball i les relacions laborals.

En Fausto també es va implicar en les tasques de gestió a diferents nivells. Va ser director del Departament de Sociologia de la UAB, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia i director del Centre d´Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) fins a la seva jubilació. La seva contribució al desenvolupament del Departament de Sociologia de la UAB i de la sociologia catalana en general el van portar a obtenir el Premi Catalunya de Sociologia 2013, entre molts altres reconeixements. Al llarg de tota la seva trajectòria professional, i fins i tot després de la seva jubilació com a catedràtic, va estar bolcat en la investigació social i en la formació i el desenvolupament intel·lectual de les persones més joves que l'envoltaven.

Persona incansable i rigorosa, era a la vegada afable i de tracte proper. La seva immensa capacitat de treball i el seu compromís polític el van portar a compaginar la seva activitat acadèmica amb la seva implicació sindical i la transformació de la realitat laboral i social que l'envoltava. Va ser un dels líders del moviment de professors numeraris, així com responsable de formació sindical a CCOO durant els anys setanta. En Fausto era enèrgic i emfàtic en la defensa de les seves conviccions, però alhora dialogant i respectuós.

Són moltes les obres i articles de recerca compromesa amb el món del treball que ens deixa, entre elles un important estat de la qüestió que es recull a “Las relaciones de empleo en España”, coordinada juntament amb Carlos Prieto. Fidel al seu sentit de responsabilitat i lleialtat, sempre va tenir una relació entranyable amb Itàlia, i amb les seves universitats i amics. El seu compromís en la lluita contra la desigualtat sempre va ser innegociable, tant quan analitzava les polítiques d'ocupació, com quan investigava al voltant de les relacions laborals, com quan estudiava els factors d'estructuració de les classes socials a Espanya i Catalunya. En aquestes àrees de recerca, en Fausto ha estat professor i mestre de diverses generacions de sociòlegs i sociòlogues. Però en Fausto va ser també un exemple d’esforç, generositat i rigor per a totes les persones que hem treballat amb ell. Trobarem a faltar el seu compromís, la seva capacitat de lideratge i el seu humor intel·ligent i sorneguer."