Els primers pobladors d'alta muntanya dels inicis del Neolític ja feien activitats ramaderes més enllà de la transhumància
Una troballa arqueològica al Pirineu d’Osca ha identificat per primer cop estratègies de gestió ramadera i pràctiques d’alimentació animal que demostren com les primeres societats a les zones d’alta muntanya, als inicis del Neolític, ja desenvolupaven activitats ramaderes i agrícoles complexes, i no es limitaven a la transhumància d’ovelles i cabres. L’estudi ha integrat, per primera vegada, anàlisis d’isòtops estables de carboni i nitrogen amb anàlisis arqueozoològiques. La recerca, coordinada per la UAB i amb participació del CSIC, la Universitat d’Évora i el Govern de l’Aragó, ha documentat també com la importància econòmica del porc a la zona d’Osca es remunta al Neolític.
La investigació sobre les estratègies de gestió i aprofitament dels recursos animals en les zones d'alta muntanya durant el Neolític antic, fa entre 6.500 i 7.500 anys, ha estat condicionada per la presumpció que les ocupacions humanes en aquestes zones tenien un caràcter principalment estacional i que les pràctiques econòmiques se centraven sobretot en l'aprofitament dels recursos silvestres. Pel que fa a la ramaderia, tradicionalment s'ha destacat el paper de la transhumància d’ovelles i cabres a les zones altes, tot atorgant un paper marginal a les activitats ramaderes i subratllant el manteniment temporal dels ramats d'aquests animals.
Investigadores de Laboratori d’Arqueozoologia i del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat d’Évora (Laboratório HERCULES), de la Institució Milà i Fontanals-CSIC i de la Dirección General de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón han caracteritzat, per primera vegada, les pràctiques ramaderes i les estratègies d’alimentació dels ramats d’animals domèstics a zones d’alta muntanya durant el Neolític antic, concretament al jaciment arqueològic de Coro Trasito (Sobrarb, Aragó). Aquestes investigacions han proporcionat nous elements per a l’estudi de la complexitat dels processos de neolitització al Pirineu central.
L’estudi desenvolupat per l’equip de recerca s’ha centrat en avaluar l’ecologia animal, les estratègies de gestió ramadera i les pràctiques d’alimentació animal implementades per les primeres societats assentades a zones d’alta muntanya (a més de 1.500 metres sobre el nivell del mar). Per fer-ho, l’equip ha integrat per primera vegada en contextos d’alta muntanya les anàlisis d'isòtops estables de carboni i de nitrogen en col·lagen ossi —l’estudi d’aquests dos isòtops es pot utilitzar per conèixer la dieta i la posició en la cadena tròfica dels animals— amb les anàlisis arqueozoològiques de les restes d’animals de l’època. Gràcies a aquesta integració s’ha aconseguit documentar estratègies de gestió i d’alimentació diferents entre ramats.
Els resultats obtinguts han demostrat que els ramats d’aquells primers pobladors eren petits i estaven formats per uns pocs individus de cada espècie, vaques, cabres, ovelles i porcs (Bos taurus, Capra hircus, Ovis aries i Sus domesticus), i destinats a l’aprofitament de la carn i de la llet. A més, han documentat l’augment de la importància econòmica del porc (Sus domesticus) durant el Neolític.
La presència en alguns dels casos estudiats de diferents modes de gestió alimentària dels ramats, amb l’accés a diferents pastures i la possible aportació de farratge, principalment de productes agrícoles sobrants, mostren com les pràctiques ramaderes desenvolupades a l’assentament de Coro Trasito estaven consolidades a inicis del Neolític i relacionades amb les pràctiques agrícoles. L’estudi també mostra que els ramats estaven adaptats a les condicions ambientals de la cova.
Els resultats de les anàlisis arqueozoològiques, isotòpiques i arqueològiques han demostrat que els pobladors de Coro Trasito van aprofitar principalment els recursos domèstics. A més, la presència d'activitats de transformació relacionades amb productes lactis i greixos i l'existència d'estructures d'emmagatzematge dins de la cova indica la complexitat dels processos de neolitització al Pirineu central i com aquestes zones es van integrar ràpidament en un sistema econòmic més ampli i complex.
Article de referència:
Navarrete V, Viñerta A, Clemente-Conte I, Gassiot E, Rey Lanaspa J and Saña M (2023) Early husbandry practices in highland areas during the Neolithic: the case of Coro Trasito cave (Huesca, Spain). Front. Environ. Archaeol. 2:1309907. doi: 10.3389/fearc.2023.1309907