Els pastors neolítics ibèrics ja gestionaven estratègicament els ramats bovins fa 6.000 anys
Les comunitats neolítiques ibèriques ja gestionaven els ramats de bous i vaques de manera estratègica i eficient fa 6.000 anys, movent-los entre zones de pastura baixes i de muntanya mitjana per assegurar-ne l’alimentació i modificant-ne deliberadament el cicle reproductiu. Així ho conclouen investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Cardiff, que han reconstruït per primer cop amb estudis biomoleculars els patrons de mobilitat, alimentació i reproducció dels ramats de bous durant el Neolític mitjà, a partir de les restes que s’han conservat a la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona).
L’estudi, publicat a la revista PLoS One, aporta llum sobre les estratègies de gestió del bestiar boví prehistòric: revela un sistema de pastura eficient i adaptat a les característiques del medi i és el primer a identificar la mobilitat vertical estacional dels ramats d’aquesta espècie (Bos taurus) a la península Ibèrica durant el Neolític.
L’equip de recerca ha aplicat tècniques avançades d’anàlisi isotòpica i estudis arqueozoològics per reconstruir els patrons de mobilitat, el cicle vital i la dieta dels animals. Ho ha fet en restes d’individus datats entre el 3942 i el 3632 aC , recuperats de la Cova de les Pixarelles. Aquest jaciment, ubicat al municipi de Tavertet (Osona), es troba a 670 metres d’altitud en una regió muntanyosa i es distingeix pel bon estat de conservació de les restes de fauna. La gran quantitat de restes de Bos taurus, que representen aproximadament el 80 % del total de les restes faunístiques recuperades, en fan un jaciment gairebé únic a nivell peninsular, i especialment rellevant per a l’estudi del Neolític mitjà (4500-3500 aC).
Els resultats indiquen les comunitats neolítiques que feien servir la Cova de les Pixarelles gestionaven estratègicament els ramats, movent-los estacionalment entre zones de pastura de muntanya baixa i mitjana. Aquesta mobilitat vertical es combinava amb una divisió ecològica del ramat: alguns animals es mantenien prop de l’assentament per assegurar-ne la reproducció i la disponibilitat de llet, mentre que d’altres eren traslladats a pastures més allunyades i riques en recursos.
La dieta dels bovins es basava principalment en plantes C3, presents en zones obertes i prats muntanyosos. L’estudi dels isòtops de carboni i nitrogen indica que no hi havia indicis d’alimentació suplementària o d’explotació intensiva de pastures per part de les comunitats humanes. «Aquest fet reforça la hipòtesi d’una gestió eficient amb poca intervenció directa», assenyala Roger Alcàntara Fors, investigador del Grup de Recerca Arqueològica a la Mediterrània i al Pròxim Orient (GRAMPO) de la UAB, que ha liderat la recerca.
L’estudi també ha identificat una modificació deliberada dels cicles reproductius dels bovins. Els naixements estaven sincronitzats amb l’arribada als prats d’estiu, coincidint amb l’abundància de pastures fresques i eliminant la necessitat de suplementar amb aliments durant l’hivern. Aquesta estratègia també maximitzava la producció de llet en moments clau.
Els resultats «són les úniques dades disponibles actualment sobre gestió de ramats bovins per a cronologies del Neolític mitjà a la península Ibèrica», destaca Roger Alcàntara Fors.
L’estudi posa en relleu la complexitat de les estratègies ramaderes al Neolític mitjà i la capacitat d’adaptació de les comunitats a entorns naturals diversos, i contribueix a entendre com es van integrar els bovins en els canvis econòmics i socials de l’època, precisen els investigadors. També destaquen el fet que estableix una base per a futures investigacions sobre la resiliència humana als paisatges muntanyosos i les dinàmiques socioeconòmiques d’aquesta època clau en la història de la humanitat.
També són autores del treball Maria Saña Seguí, del grup de recerca Early Foods de la UAB, Richard Madgwick i Alexandra J. Nederbragt, de la Universitat de Cardiff, i Laura Viñas-Caron, de la Universitat de Copenhaguen.
La recerca ha estat finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el programa ICREA Acadèmia i la Fundació PALARQ.
Article de referència: Roger Alcàntara Fors, Richard Madgwick, Laura C. Viñas-Caron, Alexandra J. Nederbragt, Maria Saña Seguí. «Cattle on the rocks: Understanding cattle mobility, diet, and seasonality in the Iberian Peninsula. The Middle Neolithic site of Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona)». PLoS One. DOI. http: https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0317723