El 70 % de les llars amb nens malbarata aliments habitualment
Set de cada deu llars espanyoles malbaraten aliments de manera habitual, segons un estudi recent de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza la quantitat d'aliments que desaprofiten les famílies, especialment les que tenen fills, i relaciona aquest greu problema social amb les característiques socioeconòmiques de la unitat familiar.
Els resultats, publicats a la revista Frontiers in Nutrition, indiquen que les famílies amb nens petits i adolescents són les que malbaraten més aliments, mentre que les famílies monoparentals i les que tenen fills grans, les que menys.
Segons l'estudi realitzat a partir de 800 enquestes a llars espanyoles, els aliments peribles com les verdures (80 %), les fruites (78 %) i productes a base de cereals (63 %) són els que més es desaprofiten, seguit dels lactis (25 %), que es llencen en major mesura a les cases amb nens petits. Els productes d'origen animal, com ara la carn, el peix i els ous, són els que menys es malbaraten, juntament amb els productes precuinats.
El deteriorament dels aliments és la principal causa del malbaratament alimentari, motivat principalment per una mala gestió que fa que es llencin petites quantitats de manera freqüent, i per la compra excessiva d'aliments peribles que acaben a les escombraries abans d'haver estat consumits.
El perfil de la persona encarregada de fer la compra és el d’una dona (en el 70 % dels casos), menor de 54 anys (79 %), que treballa a temps complet o parcial (78 %) i que gasta una mitjana de 537 euros mensuals en menjar. La meitat de les famílies acudeixen a supermercats i hipermercats, i dues de cada tres llars fan una única compra principal a la setmana i la complementen amb petites compres.
Pel que fa al comportament de consum d'aliments, el 66 % de les famílies declara consumir productes frescos a casa diàriament, mentre que pràcticament totes consumeixen productes d'origen animal més de quatre dies a la setmana. Tot i això, el 84 % de les famílies reconeix que no cuina cada dia.
La tipologia de la llar o l'edat del comprador són factors crucials a l'hora d'analitzar aquest fenomen. Les llars amb nens de menor edat presenten una probabilitat més gran de malbaratar aliments, possiblement a causa de la dificultat de satisfer les seves necessitats alimentàries, així com de gestionar adequadament les quantitats i porcions de menjar.
Amb l'objectiu de reduir la quantitat de menjar que acaba a les escombraries, els investigadors destaquen la necessitat de planificar les compres i elaborar una llista d'aliments abans d'anar al mercat o supermercat. Els resultats indiquen que el 70 % de les famílies sí que ho fa. “Planificar detalladament els menjars previstos, revisar els aliments que ja tenim a casa, fer llistes de la compra, congelar els aliments per prolongar-ne la vida o reutilitzar les sobres permet desaprofitar menys”, afirma Pietro Tonini, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l’estudi.
Les llars que declaren adquirir els seus aliments a botigues petites i mercats municipals solen rebutjar menys menjar que els que compren en supermercat o hipermercat. Determinats tipus d'envasos, els descomptes i el màrqueting persuasiu amb ofertes tipus 3 x 2 dels grans magatzems indueixen a comprar més del que és necessari. "La presència als supermercats d'aliments ultraprocessats, com aperitius poc saludables, pizzes congelades, gelats i iogurts de gustos indueixen a la compra innecessària", afegeix Tonini.
Per abordar aquesta problemàtica, els investigadors reclamen polítiques públiques educatives adreçades a les famílies que advoquin per la reducció del malbaratament, com ara campanyes escolars de conscienciació sobre el seu impacte social i ambiental, i el foment d'hàbits i dietes saludables basades en productes locals i de temporada. A més de promoure bones pràctiques com la reutilització de les sobres, Pietro Tonini destaca que algunes eines i aplicacions en línia ajuden a gestionar la llista dels aliments més consumits i planificar les compres de manera més eficient. "Involucrar els nens en la planificació dels àpats i la preparació d'aliments també pot tenir un impacte positiu", recorda.
Una altra política pública útil en la lluita contra el malbaratament alimentari seria incentivar la venda de productes a granel, mentre que implementar la recollida separada de residus orgànics als veïnats amb alts percentatges de llars amb nens podria millorar la gestió dels residus i reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
Referència
Tonini P, Odina PM and Durany XG (2023) Predicting food waste in households with children: socio-economic and food-related behavior factors. Front. Nutr. 10:1249310. doi: https://doi.org/10.3389/fnut.2023.1249310