Eines per avançar cap a una carrera investigadora mentalment saludable

La publicació ha estat coordinada per Anna Muro, investigadora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació, i María Paola Jiménez Villamizar, estudiant de doctorat del mateix departament.

A partir d’articles d’investigadors de la UAB i de diverses universitats europees, el llibre aborda els problemes de salut mental i la gestió del benestar en els entorns acadèmics i de recerca, així com el silenci que encara envolta la salut mental en els entorns investigadors. Un grup especialment afectat és el dels joves investigadors, que són els que més pateixen la inestabilitat i la incertesa contractual de la carrera investigadora. Segons un estudi publicat recentment per ambdues investigadores i Antoni Sanz, tots tres membres del Grup de Recerca en Estrès i Salut (GEIS), entre un 32 % i un 42 % dels estudiants de doctorat tenen un risc particularment elevat de desenvolupar trastorns psicopatològics.

“Cada cop hi ha més consciència de la necessitat d’aplicar la gestió emocional i de l’estrès en la carrera acadèmica i investigadora, a través d’accions que afavoreixin la cohesió social per evitar l’aïllament, una perspectiva més àmplia i realista de la carrera investigadora per poder tenir èxit i benestar i un estil de vida saludable, tan físicament com emocionalment, per a equilibrar la vida professional i personal”, explica Anna Muro.

Els autors expliquen el model de prevenció i promoció del benestar propi de la psicologia positiva, una branca de la psicologia que estudia els processos de benestar i satisfacció vital. Alhora, presenten també les diferents estratègies i tècniques basades en l’evidència que s’estan fent a escala local i europea per promoure la salut mental positiva i reduir l’estigma.

Un dels capítols està dedicat a una estratègia que els investigadors estan duent a terme a la UAB arran la pandèmia de covid-19, que va fer augmentar significativament els problemes de salut mental entre els joves investigadors. El programa El Tercer Temps – TT pel nom de the third half, una tradició del rugbi i altres esports amb la qual, en finalitzar el partit, els contrincants comparteixen una estona més informal que afavoreix la confraternització, el respecte vers els altres i la gestió de sentiments i emocions. La intervenció psicoeducativa ja fa dos cursos que es fa a la Universitat amb resultats positius: millora el benestar emocional, la motivació acadèmica i el clima laboral dels joves investigadors i redueix els riscos de patir simptomatologia ansiosodepressiva durant el doctorat.

“No obstant això, encara calen molts estudis, i el més important, més compromisos de les institucions educatives i de recerca per implementar aquest tipus d’accions basades en l’evidència. Estem en una fase molt seminal, intentant sensibilitzar i demostrar que invertir en salut mental és una acció sistèmica que beneficia no només a l’individu, sinó també al seu entorn i a les institucions, creant climes laborals més motivadors i amables”, apunta Anna Muro, que ha dissenyat el programa n’és la coordinadora.

Es pot accedir gratuïtament a The Third Half, towards the creation of healthier research careers a l’enllaç següent:

https://www.researchgate.net/publication/374677725_The_Third_Half_BOOK