Diferències entre homes i dones en els efectes del risc genètic de l'esquizofrènia

Segons la visió dimensional dels trastorns mentals, la psicosi s’expressa en un continu que va des de trets i experiències subclíniques lleus presents en la població general (esquizotípia) fins a símptomes clínics en pacients diagnosticats de la malaltia. Nombrosos estudis han explorat el vincle genètic entre l’esquizofrènia i les seves expressions subclíniques, però els resultats han estat inconsistents.

Un equip de recerca col·laboratiu i interdisciplinari liderat per la Dra. Neus Vidal-Barrantes, de la UAB, i la Dra. Araceli Rosa, de la UB, investigadores del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM), ha abordat aquesta qüestió i ha analitzat també el paper del sexe en aquesta relació entre genètica i expressions subclíniques de l’esquizofrènia, en una mostra de gairebé 1.200 estudiants universitaris. L’estudi no va trobar una associació clara entre la càrrega genètica relacionada amb l’esquizofrènia (estimada a través de puntuacions de risc poligènic, una mesura del risc individual per desenvolupar la malaltia, que ve donada per la presència de múltiples variants genètiques de risc relacionades amb l’esquizofrènia) i els trets subclínics. No obstant això, en analitzar les diferències entre sexes es va observar que, en els homes, el risc genètic d’esquizofrènia s’associa específicament amb la dimensió positiva de l’esquizotípia, que inclou, per exemple, tenir creences estranyes i experiències perceptives inusuals. Aquest patró no es va observar en les dones, fet que suggereix que l’expressió subclínica del risc genètic podria diferir segons el sexe.

Importància de considerar les diferències de sexe

Aquests resultats, que formen part de la tesi doctoral de Patricia Mas Bermejo, destaquen la necessitat de considerar les diferències de sexe en futurs estudis genètics i clínics. Tal com indiquen les autores, «l’associació específica observada en homes podria estar relacionada amb diferències en factors no genètics, com l’entorn, que modularia l’expressió del risc genètic. A més, aquestes diferències reflecteixen patrons observats en pacients amb esquizofrènia, en què els homes tendeixen a presentar símptomes clínics diferents a les dones, un pitjor funcionament premòrbid i un inici més precoç de la malaltia».

Tot i que no es va trobar una evidència concloent d’una forta base genètica compartida entre l’esquizofrènia i els seus fenotips subclínics, aquest estudi obre noves preguntes i direccions per investigar com les variants genètiques i els factors ambientals interactuen de manera diferenciada segons el sexe.

Un pas endavant en la investigació de l’esquizofrènia

Aquest treball no només amplia la comprensió sobre el continu de la psicosi, sinó que també posa en relleu la importància d’abordar l’impacte del sexe en la investigació genètica. Tal com conclouen les autores, «explorar les especificitats del sexe en el rerefons genètic compartit entre l’esquizofrènia i els seus fenotips subclínics ha de ser una prioritat en aquest camp». La recerca representa un exemple del paper clau de la investigació interdisciplinària per desxifrar els complexos mecanismes subjacents als trastorns psiquiàtrics i obre la porta a enfocaments més personalitzats per comprendre’ls i tractar-los.

En el treball, publicat a la revista Progress in Neuro-Psychopharmacology & Biological Psychiatry, han participat les investigadores Patricia Mas Bermejo i Araceli Rosa, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, i Neus Vidal-Barrantes, Pilar Torrecilla i Valeria Lavín, del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB, amb la participació del CIBERSAM i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i la col·laboració de l’investigador Sergi Papiol, de l’IPPG i del Max Planck Institute of Psichiatry de Múnic (Alemanya), i del professor Thomas R. Kwapil, de la University of Illinois at Urbana-Champaign (EUA).

La recerca forma part del projecte Barcelona Longitudinal Investigation of Sensitivity and Schizotypy (BLISS-2; ref. PID2020-119211RB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i dirigit per la Dra. Neus Vidal-Barrantes, de la UAB.

Article de recerca:

Patricia Mas-Bermejo, Sergi Papiol, Pilar Torrecilla, Valeria Lavín, Thomas R. Kwapil, Neus Barrantes-Vidal and Araceli Rosa. Sex-specific association between schizophrenia polygenic risk and subclinical schizophrenia-related traits, Progress in Neuro-Psychopharmacology and Biological Psychiatry. Volume 136 (2025). https://doi.org/10.1016/j.pnpbp.2024.111161.