Vuit professors de la UAB, Premi ICREA Acadèmia 2014

19/02/2015

El Programa ICREA Acadèmia pretén incentivar l’excel·lència investigadora del personal docent i investigador doctorat de les universitats públiques de Catalunya. En total han estat 30 els professors que han rebut la distinció en aquesta convocatòria. La UAB ha estat la segona universitat amb més investigadors guardonats.

Els professors de la UAB reconeguts amb el Premi han estat els següents:

Juan Antonio Barceló és professor del Departament de Prehistòria. S'ha especialitzat en el desenvolupament de tècniques arqueològiques i en la teoria d'aquesta disciplina. Ha desenvolupat aplicacions informàtiques, especialment en temes com aanàlisi espacial, estadística multidimensional, intel·ligència artificial i visualització assistida per ordinador, sobre els quals ha publicat extensament. Com a arqueòleg, ha participat en excavacions a Espanya, Portugal, Itàlia, Síria, Nicaragua i Argentina.

Mireia Duñach, catedràtica del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular i directora del Grup de Contactes Intercel·lulars en Cèl·lules Epitelials, que es centra en l'estudi de la ruta de senyalització de Wnt, una cascada activada en molts tumors epitelials i particularment els de colon. La conseqüència final d'aquesta via és l’estabilització de la proteïna b-catenina, la seva translocació al nucli i l’activació de la transcripció de gens implicats en el desenvolupament tumoral. L’estabilització de la b-catenina depèn del bloqueig de la quinasa GSK3, però una resposta Wnt completa requereix senyals addicionals que el grup tracta de caracteritzar. El grup també estudia la via activada per altres factors Wnt no canònics, ja que no impliquen a la b-catenina.

Jordi Martínez-Vilalta és professor del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia, investigador del CREAF i investigador honorari de la Universitat d’Edimburg (Regne Unit). La seva recerca pretén millorar el coneixement sobre el funcionament dels sistemes naturals i sobre la seva resposta als canvis ambientals. Estudia en particular l’impacte de la sequera i altres pertorbacions en l'estructura i funcionament dels boscos, i com els serveis ecosistèmics que aquests ens proporcionen es podrien alterar en un context de canvi climàtic.

Roser Nadal és professora del Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut i membre de l'Institut de Neurociències. La seva recerca tracta sobre els mecanismes pels quals l'estrès incrementa la vulnerabilitat a la psicopatologia, com l'ansietat, l'addicció, l'estrès post-traumàtic, la depressió o la impulsivitat, utilitzant models animals. Està especialment interessada en les diferències individuals en la reactivitat a l'estrès i els factors involucrats en la resistència als seus efectes negatius. Ha investigat les diferències de gènere en la vulnerabilitat a l'estrès i els efectes a llarg termini d'experiències estressants primerenques.

David Pérez-Castrillo, professor del Departament d'Economia i d'Història Econòmica. Les seves àrees principals de recerca són l’Economia de la Innovació, la Teoria de Contractes i la Teoria de Jocs. A més, està particularment interessat en l’anàlisi de diversos aspectes del procés d’innovació, des de l’estudi de la col·laboració en investigació fins a la creació, el desenvolupament i la sortida d’empreses de base tecnologia.

Alex Pomarol és catedràtic del Departament de Física. La seva recerca busca entendre les lleis fonamentals de les partícules elementals, amb especial interès en l'origen de la seva massa. El recent descobriment de la partícula de Higgs al Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN (Ginebra) ha proporcionat informació crucial sobre aquestes qüestions, sent l'escrutini de les propietats del Higgs un dels seus principals interessos.

Gonzalo Pontón, professor del Departament de Filologia Espanyola i investigador del grup de recerca PROLOPE. El professor Pontón s'ha especialitzat en gèneres i obres literàries dels segles XV a XVII, fonamentalment d'àmbit hispànic. Entre les seves línies de recerca hi ha la història de les idees literàries, l'escriptura epistolar, l'escriptura historiogràfica i la crítica textual. Ha dut a terme edicions de Cervantes, de Lope de Vega i de narradors breus dels segles XVI i XVII. El seu projecte immediat és l'estudi del procés inaugural del teatre comercial a Espanya (1575-1590), considerat en un context europeu, compartit principalment amb Itàlia, Anglaterra i França.

María José Vega és catedràtica del Departament de Filologia Espanyola. La seva línia de recerca principal és la literatura i la poètica europees del segle XVI, amb una aproximació comparatista i supradisciplinar. Autora de nombroses monografies, ha editat i traduït tractats, poètiques i diàlegs llatins, castellans i italians dels segles XV i XVI. És actualment la presidenta de la Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas.