Un ou fòssil trobat a Lleida enllaça els dinosaures amb les aus actuals
11/07/2012
La paleontòloga de la Universidad Complutense de Madrid, Nieves López Martínez, va investigar, abans de la seva mort, sobrevinguda el desembre de 2010, uns ous de dinosaure amb una característica única: la seva forma d’ovoide, asimètrica. Juntament amb el paleontòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona Enric Vicens, els dos científics van fer una anàlisi exhaustiva de la troballa que s’ha publicat recentment a la revista Palaeontology.
El nou tipus d’ou de dinosaure ha estat batejat amb el nom científic de Sankofa pyrenaica. Ha estat trobat a l’àrea de la serra del Montsec, a Lleida, en dos jaciments molt propers situats a banda i banda del pas de Terradets.
La zona sud-pirenaica és rica en jaciments d’ous de dinosaure, la major part dels quals corresponen a ous de sauròpodes del Cretaci Superior, de fa més de 70 milions d’anys. En aquella època, el paisatge corresponia a un litoral ple de platges i deltes que guanyaven terreny al mar per l’acumulació de sediments. En els bancs de sorra de les platges i de les planícies al·luvials hi ponien els ous grans grups de dinosaures. La sorra i el fang de l’època han donat lloc, al llarg de milions d’anys, als gresos i margues on ara es troben les restes de dinosaures.
Els jaciments on s’ha fet la troballa corresponen al final del Cretaci Superior, entre el Campanià i el Maastrichtià, fa entre 70 i 83 milions d’anys. Els exemplars que s’han trobat, corresponen a ous petits d’uns 7 centímetres d’alçada i 4 d’amplada, i amb una closca de 0,27 mm de gruix de promig. La major part dels ous s’han trobat trencats en petits fragments, però també hi ha ous més o menys sencers, que es poden observar fàcilment en secció. Tots els ous d’aquests jaciments pertanyen a una mateixa espècie i la diferència principal respecte d’altres ous de la mateixa època és la seva forma asimètrica, similar a la d’un ou de gallina. Els exemplars més sencers mostren clarament una forma ovoïdal poc comuna en els ous del Cretaci superior i semblant als de les aus actuals.
La forma d’aquests ous és una característica única en els ous de teròpodes del Cretaci superior i suggereix un vincle amb les aus. Els ous dels dinosaures no avians són simètrics i allargats. L’asimetria en els ous dels ocells està associada a la fisiologia de les aus: prenen aquesta forma per l’existència d’un únic oviducte que no pot formar més d’un ou a la vegada. En aquest cas, l’istme, la regió de l’oviducte que origina la membrana de la closca, confereix aquesta forma asimètrica a l’ou. Gràcies a aquesta forma l’extrem més gruixut allotja una bossa d’aire que facilita la respiració de l’ocell en les darreres etapes de desenvolupament. Es tracta d’un pas evolutiu que encara estava molt poc desenvolupat en els dinosaures.
D’aquesta manera, l’ou trobat pels investigadors de la UCM i la UAB representa, en certa manera, la baula perduda entre els ous de dinosaure i els de les aus. Només un exemplar d’ou trobat a Argentina, corresponent a una au primitiva de la mateixa època, té característiques similars. La troballa representa una prova en favor de la hipòtesi que els ocells i els teròpodes no avians, els dinosaures del Cretaci, podrien haver tingut un ancestre comú.