Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

01/08/2019

Als països i regions industrialitzats del món es troben les concentracions més elevades de plom, el metall neurotòxic acumulatiu més estès del món. D'aquesta manera, es pressuposava que, a l'Amazònia, el bosc humit tropical més extens i amb major diversitat biològica i cultural del món, existia una baixa presència de contaminants urbans o industrials a causa del seu aïllament i el lleu impacte humà.

Un equip d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, ha avaluat per primera vegada les concentracions de plom i la seva signatura isotòpica en fauna silvestre en àrees remotes de l'Amazònia peruana. Per a això, es van col·lectar mostres de fetge de 315 animals silvestres de 18 espècies diferents, caçades per a l'autoconsum dels pobles indígenes locals (Quítxua, Achuar i Yagua). Les àrees d'estudi es troben molt aïllades i la seva accessibilitat requereix una expedició en vaixell d’uns quatre o cinc dies al llarg dels rius locals. Algunes d'aquestes àrees es troben a la segona concessió petroliera més productiva del país, operada des dels anys 1970s.

S'ha trobat elevades concentracions de plom en els fetges de mamífers i aus amazònics, animals que són diàriament consumits per la població indígena local. Els nivells de plom observats són majors als trobats en animals salvatges en països industrialitzats. La presència de concentracions inesperadament elevades de plom en la fauna silvestre amazònica suposa un risc per a la salut de la població indígena local, la qual depèn de la caça per a la seva subsistència.

La meitat de les mostres analitzades es trobava per sobre dels 0.5 mil·ligrams per quilo que la regulació europea considera com a límit per al consum humà de vísceres animals, i un 91% de les mostres estaven per sobre dels 0.1 mil·ligrams per quilo que es consideren aptes per al consum de carn en general. Es tracta d’un risc molt elevat per a la població, tenint en compte que gairebé una trentena de les mostres analitzades contenia concentracions de plom molt més altes.

Els investigadors també han demostrat que les principals fonts de plom són l'ús estès de la munició de plom, així com la contaminació relacionada amb l'extracció de petroli. De fet, la contaminació per munició de plom pot ser un problema subestimat a escala continental a Amèrica del Sud. Aquests resultats suggereixen que el plom ha entrat a la cadena tròfica en àrees de l'Amazònia on la població humana depèn de la caça de subsistència, i és probable que aquest no sigui un problema circumscrit a l'àrea d'estudi, sinó generalitzable per a les poblacions indígenes mundials que utilitzen munició de plom.

A més, el fet d'haver trobat plom relacionat amb l'activitat hidrocarburífera a la fauna silvestre suggereix que altres components petrogènics tòxics poden haver entrat també en la cadena tròfica. De fet, al nord de l'Amazònia peruana, l'extracció petroliera ha generat un important impacte ambiental a causa dels abocaments operacionals de residus rics en plom en l'ambient.

A causa de la dependència de la caça de subsistència dels pobles indígenes del planeta, a l'ús estès de la munició de plom, així com l'avanç de les activitats d'extracció petroliera en els boscos humits tropicals (el 30% dels boscos tropicals se superposa a reserves de petroli i gas), aquests resultats posen al descobert un important risc per a la conservació de la fauna silvestre, així com per a la salut de les comunitats locals que en depenen com a font de proteïna.

Finalment, l'estudi mostra també com l'impacte humà és palpable en àrees naturals remotes del planeta. Les troballes observades en aquest estudi es podrien estendre a la resta de l'Amazònia i dels boscos tropicals, tot il·lustrant un impacte humà més enllà del previst inicialment, amb l'expansió de la contaminació antropogènica des dels centres industrialitzats fins a les àrees més remotes del planeta.

En l'estudi, publicat aquesta setmana a la revista Nature Sustainabiliy, han participat Mar Cartró Sabaté, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB); Pere Major, del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB; Martí Orta, de la UVic-UCC i de l'ICTA-UAB; i Antoni Rosell, investigador ICREA de l'ICTA-UAB.

Article de referència:
Cartró-Sabaté, M., Major, P., Orta-Martínez, M., Rosell-Melé, A. Anthropogenic lead in Amazonian wildlife. Nature Sustainability 2019. doi.org/10.1038/s41893-019-0338-7