Les empreses amb més analistes financers generen més patents i de major qualitat

14/02/2019

La inversió en R+D és important per a les empreses, ja que és un element determinant per als seus beneficis i el seu creixement a llarg termini. No obstant això, no totes les empreses inverteixen de manera òptima en innovació. Hi ha diverses variables que poden distorsionar aquestes decisions d'inversió. Un estudi recent dut a terme per investigadors de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M), en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), estudia el paper dels analistes financers en les decisions de finançament de la innovació en les empreses. Aquest estudi conclou que els analistes financers poden ajudar a les empreses a invertir més eficientment en innovació i així produir un major nombre de patents i de millor qualitat.
 
El paper dels analistes financers és proporcionar informació als mercats sobre les activitats de les empreses, tant redactant informes com fent prediccions sobre els beneficis futurs de les mateixes. Els seus informes proporcionen dades sobre les activitats de les empreses i, per tant, redueixen les asimetries d'informació entre els gerents i el públic. D'una banda, en aportar una major informació als mercats, es disminueixen els riscos de prendre decisions empresarials errònies a l'hora d'invertir, el que pot incentivar els empresaris a donar suport millors projectes d'innovació. D'altra banda, els analistes financers també exerceixen certa pressió sobre els gerents de les empreses com a conseqüència de la publicació de les seves prediccions sobre els beneficis futurs per acció. Això passa perquè els mercats reaccionen de manera negativa si les empreses no assoleixen els objectius de beneficis per acció establerts pels analistes. Per això, els gerents tendeixen a retallar la despesa en R + D quan temen no poder assolir aquests objectius ja que retallant despeses puja automàticament el benefici per acció. Els investigadors constaten que "hi ha una tensió perquè els analistes financers tenen un efecte positiu i un altre negatiu sobre la innovació. I l'interessant de la nostra investigació és que permet determinar quin dels dos efectes pesa més. Sembla que l'efecte positiu domina l'efecte negatiu i, per tant, els analistes tenen un efecte total que és positiu sobre la innovació", explica una de les autores de l'estudi, Anna Toldrà-Simats, del departament d'Economia de l'Empresa de la UC3M.
 
A l'article, publicat recentment al Journal of Financial Economics, han comprovat que els analistes financers exerceixen un efecte positiu sobre la innovació, en reduir les asimetries d'informació entre les empreses i els mercats. "L'efecte positiu sembla dominar l'efecte negatiu causat per la pressió per assolir els objectius de beneficis per acció estimats", precisa Anna Toldrà-Simats. "Hem trobat que les empreses que compten amb més analistes financers tenen més tendència a adquirir altres empreses dedicades a la innovació, a realitzar inversions en capital risc corporatiu i a reduir les despeses en R + D intern amb poca aportació, la qual cosa dóna lloc a una assignació dels recursos en R + D més eficaç", afegeix una altra de les autores de l'estudi, Bing Guo, professora de Comptabilitat en el Departament d'Economia de l'Empresa de la UC3M.
 
Per a un altre dels autors, el professor David Pérez Castrillo, del Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB, "el treball suggereix que el seguiment dels analistes financers porta a les empreses a externalitzar les seves activitats d'innovació, per fer-les més visibles. Com passa amb altres decisions empresarials, un cert grau de supervisió porta a les empreses a prendre decisions més eficients, també en termes d'innovació." L'estudi conclou que donar suport al treball dels analistes financers dóna lloc a una millor assignació dels recursos de R + D de les empreses, a un augment del nombre de patents i a una millora de la qualitat de les mateixes.
 
Projectes d'innovació que interessen a les empreses
 
L'estudi també assenyala algunes característiques de les inversions en innovació que solen realitzar les empreses. D'una banda, han comprovat que les companyies que més aposten per la innovació són aquelles que estan en l'àrea de l'alta tecnologia, com és el cas de la indústria aeroespacial, la informàtica o la farmacèutica, per exemple. En canvi, les corporacions que treballen en àrees menys tecnològiques solen invertir menys en innovació, com passa en el cas de la indústria alimentària o tèxtil, per exemple. D'altra banda, l'estudi apunta que les empreses prefereixen dur a terme les anomenades "innovacions incrementals", és a dir, tendeixen a realitzar una innovació petita que produeixi canvis lents i progressius a dur a terme una innovació més radical que pugui trencar els models establerts.
 
Per a la realització de l'estudi, l'equip de recerca ha analitzat informació de 3000 empreses nord-americanes cotitzades. "Hem recollit informació de nou bases de dades diferents, com són les dades financeres de les empreses, les dades sobre els analistes financers que segueixen aquestes empreses i les dades sobre les estratègies d'inversió en R + D i adquisicions de les empreses, entre d'altres", afegeix la professora Bing Guo.
 
Referència bibliogràfica:
 
Bing Guo, David Pérez-Castrillo, Anna Toldrà-Simats. Firms’ innovation strategy under the shadow of analyst coverage. Journal of Financial Economics.  Available online 25 August 2018. https://doi.org/10.1016/j.jfineco.2018.08.005