La Draga celebra el 30è aniversari fent divulgació des del confinament

12/05/2020

El passat abril ha fet trenta anys de la descoberta de les primeres restes del poblat neolític de la Draga de Banyoles. Per celebrar-ho, ateses les actuals circumstàncies, que no permeten actes presencials, el Museu Arqueològic de Banyoles, i les institucions implicades en el projecte, entre les quals la UAB, han elaborat un cicle de petites píndoles informatives sobre el jaciment.

Es tracta de “La Draga en càpsules”, vídeos de curta durada, en què diferents arqueòlegs i investigadors del projecte de recerca expliquen de primera mà aspectes de la vida al poblat, com l’agricultura, els rituals, el clima o el paisatge; així com també diferents aspectes del treball metodològic d’excavació. 

Els vídeos s’aniran publicant setmanalment al canal youtube dels Museus de Banyoles. En la primera càpsula, els protagonistes dels primers anys d’excavacions, Josep Tarrús, Àngel Bosch i Júlia Chinchilla, (coordinadors de 1990 a 2005) parlen sobre l’emoció de descobrir.

Història d’una descoberta

La Draga va ser descobert el mes d’abril de 1990, quan Joan Abad, membre de l’Associació Arqueològica de Girona, va detectar unes restes arqueològiques durant el procés de construcció del parc urbà de La Draga amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 a Banyoles. Qui era conservador del Museu Arqueològic de Banyoles, Josep Tarrús, va impulsar una prospecció arqueològica que es va iniciar el 21 de maig de 1990, dirigida per Júlia Chinchilla. Una primera intervenció en què es van descobrir estructures intactes de l’assentament i se’l va poder identificar com l’únic jaciment neolític lacustre conegut a la Península Ibèrica i com un dels més antics de la Mediterrània. 

En els anys següents, es van realitzar diferents excavacions coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles: excavacions d’urgència, subaquàtiques i de recerca, que poc a poc van anar vencent els reptes que presentava el jaciment i ales quals s’hi anaven sumant diferents institucions de recerca, com el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i, ja més endavant, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre Superior d’Investigacions Científiques - Institut Milà i Fontanals (CSIC-IMF).

Un jaciment singular

Des dels inicis, el jaciment presentava una sèrie de complexitats perquè en bona part es trobava submergit sota les aigües de l’Estany o fins i tot dins el nivell freàtic. Actualment, aquest fet condiciona la metodologia d’excavació i el tipus de restes que hi apareixen, que en una bona part són orgàniques. La conservació de materials fets de fusta, de fibres vegetals i el gran repertori de materials orgànics conservats, com llavors i fruits, és una singularitat del jaciment. La conservació d’aquests materials, una vegada extrets del seu medi, és complexa i, ja des de bon principi, es va buscar assessorament en centres europeus que comptaven amb jaciments lacustres similars. 

Deu anys més tard del seu descobriment, el jaciment neolític ja tenia una entitat reconeguda entre els jaciments arqueològics del país. La gran quantitat d’informació procedent de les intervencions es va plasmar en la primera monografia del jaciment, alhora que es construïa la primera rèplica d’una cabana destinada a difondre el neolític i els coneixements obtinguts a les excavacions. 

30 anys d’intervencions ininterrompudes

El jaciment de La Draga ha superat actualment les expectatives que es podria haver imaginat amb el seu descobriment. Com a jaciment, els gairebé 30 anys d’intervencions ininterrompudes, el situen com a un jaciment excepcional per la seva cronologia, per les seves característiques i pel seu estat de conservació. Fruit d’això, compta amb nombrosos estudis multidisciplinaris publicats en revistes nacionals i internacionals, diverses monografies i llibres divulgatius. Seu del Campus d’Arqueologia de la UAB, és lloc de formació d’estudiants de grau i punt de mira de nombrosos estudis de grau, màster i tesis doctorals. 

L’any 2017 es va inaugurar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona l’exposició La Revolució Neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis. Una mostra que després es va traslladar a la seu de Girona i al Museo Arqueológico Regional d’Alcalà de Henares. Aquesta mostra, acompanyada d’un catàleg, ha contribuït a la difusió del jaciment que s’ha vist complementada amb una altra mostra itinerant, de format més reduït, produïda per Arqueoxarxa, la xarxa de museus i jaciments arqueològics de Catalunya i que, fins al moment, s’ha pogut visitar als museus de Ca n’Oliver de Cerdanyola i al Museu de la Noguera, entre altres centres. 

El Parc Neolític de la Draga, com a extensió del Museu Arqueològic de Banyoles, s’ha sabut desenvolupar amb èxit i ha consolidat un ampli programa educatiu que dona resposta a una extensa demanda escolar. Des dels seus inicis l’empresa de serveis educatius i difusió del patrimoni Arqueolític ha dissenyat i elaborat visites didàctiques al parc i es realitzen activitats neolítiques com la pràctica de la caça, l’elaboració d’eines i tallers de ceràmica. El programa educatiu també va dirigit a la visita i a activitats per a grups que vulguin concertar una visita i activitats programades de cap de setmana que s’ofereixen al públic general i familiar. 

Reptes de futur

Trenta anys després del seu descobriment i de l’inici de les excavacions, i declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica, la Draga planteja diferents reptes de futur que l’Ajuntament de Banyoles, mitjançant el Museu Arqueològic i amb la col·laboració de les diferents institucions del projecte -MAC, UAB i CSIC-IMF- pretenen anar assolint en els propers anys.
 
Per una banda, es treballa junt amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona per a una remodelació i adequació del parc que donin resposta a les noves necessitats de públic i accessibilitat, com ara actualitzar les reconstruccions segons les aportacions de la recerca i incorporar un magatzem subaquàtic per garantir la conservació de tots els materials orgànics que s’extreuen de les excavacions. 

Per l’altra, la remodelació final del Museu Arqueològic, que actualment encara la fase decisiva, oferirà al visitant el context general per situar-se al Pla de l’Estany, des dels seus orígens fins a la configuració de la ciutat. El Jaciment de la Draga hi tindrà un paper eminent i es podran exhibir tots els materials més significatius en unes sales adequades a la seva conservació i exhibició. També es preveu implementar el projecte de realitat virtual sobre el jaciment.