La diadema d’argent de La Almoloya s’exposa per primera vegada al públic
04/10/2017
L’exposició comprèn una selecció de les troballes arqueològiques més destacades realitzades en els últims 150 anys, tot coincidint amb el segle i mig d’història del Museo Arqueológico Nacional.
La diadema d’argent de La Almoloya (Pliego-Mula, Múrcia) és una de les peces més esperades, atès que és la primera vegada que es mostra al públic. La peça va ser descoberta el 2014 per un equip del Departament de Prehistòria de la UAB coordinat pels professors Vicente Lull, Rafael Micó, Cristina Rihuete i Roberto Risch. El jaciment arqueològic de La Almoloya data dels inicis de l’Edat del Bronze (2200-1550 abans de la nostra era) i correspon a l’anomenada societat de “El Argar”, una de les més complexes i rellevants el el marc europeu de la seva època.
La importància de la diadema de La Almoloya rau en que, junt amb d’altres joies descobertes, figura entre les manifestacions europees més antigues d’una veritable regalia, és a dir, un conjunt de símbols utilitzats pels governants suprems dels Estats per tal de distingir-se i exhibir el seu poder. Les diademes serien quelcom semblant a les corones reials dels temps històrics.
La diadema envoltava el cap d’una dona adulta, enterrada amb un home dins d’una tomba excepcionalment rica. Aquesta sepultura va aparèixer sota un gran recinte amb capacitat per a unes 50 persones assegudes, especialitzat en la reunió i la deliberació de caire polític, que alguns mitjans de comunicació han batejat com “el primer parlament europeu”. La dona enterrada amb la diadema podria haver gaudit del rang de “princesa” o fins i tot de“reina”, segons els investigadors. Per tant, la troballa permet conèixer una de les primeres civilitzacions europees i, alhora, el paper de determinades dones en les formes inicials de lideratge centralitzat.
Finalment, la diadema de plata de La Almoloya té també una gran importància en termes patrimonials. Cal recordar que només se’nconeixen quatre més de semblants, que la darrera va ser descoberta a Antas (Almeria) ja fa131 anys i que cap d’elles es conserva actualment a Espanya.