La desigualtat de gènere en les tasques domèstiques es dona ja a l'adolescència

05/03/2019

Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB) –que s'acaba de publicar a la revista divulgativa especialitzada Perspectives Demogràfiques- examina amb detall les diferències de gènere en els usos del temps en el context espanyol, a partir de les dades de la darrera Enquesta d’usos del temps (feta per l’Instituto Nacional de Estadística el 2009-2010), que recull informació de 19.295 entrevistats que indicaven totes les seves activitats al llarg de 24 hores. L'estudi es titula "La persistent desigualtat de gènere en l'ús del temps a Espanya". 

Una de les principals conclusions és que tot i l’augment progressiu dels nivells d’estudi i ocupació de la població femenina, les desigualtats de gènere en la distribució dels usos del temps persisteixen i tendeixen a augmentar amb l’arribada dels fills.

Els autors de l’estudi, els investigadors de la UAB, Joan García i Marc Ajenjo, han analitzat el temps que dediquen els homes i les dones, segons la seva edat i situació familiar, en un dia laborable, a quatre activitats: treball remunerat, treball domèstic, treball de cura d’infants i oci.

Així, les adolescents destinen a tasques domèstiques mitja hora diària més que els nens. Aquesta diferència s’incrementa fins a 45 minuts diaris entre els nois i noies de 18 a 29 anys. En ambdós casos això implica més temps d’oci per a ells.

Entre els joves que viuen sols les noies dediquen una hora més a treball remunerat que els nois, essent l’únic moment del cicle de vida on les dones empren més temps a treball remunerat que els homes. Si a més, es té en compte que elles segueixen esmerçant més temps a treball domèstic, la diferència en temps d’oci arriba a les dues hores.

En les parelles joves sense fills les dones dediquen una hora diària més a tasques domèstiques que els homes. En contrapartida, ells destinen una hora més a treball remunerat, igualant-se el temps d’oci.

Els investigadors observen una “tradicionalització” de comportament amb l’arribada de la descendència. “En el moment de tenir els fills, observem, en les dones, una caiguda de l’activitat remunerada i un augment del temps emprat tant en les tasques domèstiques com en les de cura dels fills”, explica un dels autors de l’estudi, Joan García.

En el seu conjunt, aprecien que les mares dediquen 3,5 hores més a treball domèstic i una hora més a cura d’infants que els pares, de manera que, tot i que els ells destinen dues hores i mitja més a treball remunerat, el saldo és clarament desfavorable a elles.

Dones amb major nivell educatiu i ingressos superiors

Entre les parelles amb fills menors on els dos estan ocupats, la bretxa de gènere en treball domèstic es pot xifrar en una hora i quaranta cinc minuts, i en uns quaranta minuts en cura d’infants, ambdues significativament menors que entre aquelles on només treballa l’home, entre les quals, la bretxa ascendeix a cinc hores i mitja en treball domèstic i a més de dues hores en cura d’infants.

Per altra banda, quan només treballa un dels dos membres de la parella, la situació difereix molt en funció de qui ho fa, de manera que el temps dedicat a treball domèstic i de cura de menors dista molt de revertir-se.

Tot i que quan ella té un nivell educatiu superior al seu company les diferències són menors, no baixen d’una hora i vint-i-cinc minuts en treball domèstic, essent molt similars a les que es constaten quan tots dos tenen com a mínim el batxillerat.

En l’extrem contrari, les majors diferències s’observen quan ambdós tenen estudis de secundària o inferiors, dues hores i vint minuts.

La situació de convivència més equitativa la conformen les parelles on la dona té estudis universitaris i uns ingressos superiors als 2.000€, una condició que compleix aproximadament el 6% de les parelles de doble ingrés amb fills menors. Fins i tot en aquests casos, tot i que gràcies a la presència de servei domèstic s’observa una forta reducció de les diferències, elles segueixen dedicant diàriament una mitja hora més a treball domèstic i mitja hora més a cura que els seus homòlegs.