La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

31/07/2017

L'activitat petroliera està contaminant de manera generalitzada les capçaleres dels rius de l'Amazones i modificant la composició química de les seves aigües, segons es desprèn d'un estudi recent dut a terme per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i del Departament de Sanitat i Anatomia animals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), així com l'International Institute of Social Studies de la Universitat Erasmus de Rotterdam (ISS-EUR), que ha quantificat l'impacte ambiental que els abocaments procedents de l'activitat extractiva porten provocant en la zona des fas tres dècades.

La investigació, publicada a la revista Environmental Pollution, forma part d'un ampli projecte científic desenvolupat per l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR que analitza els preocupants nivells de contaminació per petroli existents en una zona de l'Amazònia peruana pròxima a la frontera amb l’Equador. "Encara que érem conscients que s'estava produint, no existia evidència científica sobre l'impacte ambiental dels abocaments petroliers a la zona. No s'havia pogut quantificar en tractar-se de zones molt remotes i de difícil accés", explica Antoni Rosell, investigador ICREA a l'ICTA-UAB. Per dur a terme l'estudi s'ha analitzat dades de 2.951 mostres d'aigua superficial de quatre rius de l'Amazones recollides per agències públiques peruanes i empreses petrolieres entre els anys 1987 i 2013.

Els resultats posen de manifest la presència a l'aigua dels rius de nivells molt superiors als habituals de clorur, crom, bari, plom i crom hexavalent, alguns d'ells compostos molt contaminants per al medi ambient i perillosos per a la salut. La font de contaminació no són només els abocaments accidentals de petroli sinó, en major mesura, l'abocament habitual de les aigües de formació, extretes dels jaciments conjuntament amb el petroli (riques en metalls pesats, hidrocarburs i sals). "Fins ara no s'havia valorat l'impacte contaminant de les aigües de formació", comenta Raúl Yusta, coautor de l'estudi.

Per cada barril de petroli produït, les empreses extreuen fins a 98 barrils d'aigua de formació que han estat abocades directament a terra i als rius de la selva tropical de l'Amazònia nord peruana des de 1972 fins a 2009. Aquestes aigües de formació contenen nivells de clorur 13.379 vegades superiors a les aigües dels rius amazònics, mentre que els índexs de crom estan multiplicats per 67, els de cadmi per 40, els de plom per 31 i els de bari per 22.

Els investigadors estimen que aquestes activitats petrolieres han abocat a la llera dels rius una mitjana de 5 tones de plom a l'any, 8 tones de crom hexavalent, així com 3,7 de tones de sal a l'any. Aquestes grans concentracions de metalls pesants i sals estan modificant la composició química de les capçaleres dels rius de l'Amazones i alterant un dels ecosistemes més preservats i naturals del món. "S'estima que en l'actualitat, les aigües del riu Amazones superen en un 30% la seva concentració natural de sals", indica Rosell.

Aquesta contaminació local fruit de l'activitat hidrocarburífera té una implicació supraregional i transnacional molt àmplia, ja que els abocaments a les capçaleres dels rius (principalment els rius Corrientes i Tigre) impacten a les zones més baixes de l'Amazones. Així doncs, la pol·lució s'estén a milers de quilòmetres de rius, sediments i sòls, donant lloc a la bioacumulació de metalls pesants en peixos, animals i en les persones que s'alimenten de la pesca fluvial i de la caça d'animals que ingereixen aigües de formació, en un intent de suplir la manca de sals minerals que presenta la seva dieta habitual. "Aquesta contaminació no només estaria impactant directament a la fauna silvestre en general d'una regió que és megadiversa i on habiten algunes espècies que ja es troben en perill d'extinció, sinó que a més afecta les comunitats indígenes que depenen de la caça i la pesca com a font de proteïna animal", comenta Pedro Mayor, coautor i professor del departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB.

Com a conseqüència, la investigació vincula aquesta contaminació crònica amb els elevats nivells de plom i cadmi detectats en la sang dels 45.000 habitants de les cinc ètnies indígenes residents a la zona. Tot i que la repercussió en la salut dels habitants no ha estat avaluada de forma específica, els científics recorden que aquests compostos són neurotòxics i cancerígens. "Durant anys, la mala pràctica ambiental per part de les empreses petrolieres ha estat denunciada per les poblacions indígenes, fins que el govern peruà va declarar la zona en emergència ambiental el 2013 i en emergència sanitària el 2014.

Ara, però, hem pogut quantificar els compostos que s'estan abocant", indica Martí Orta, coautor de l'estudi, que explica que durant molts anys es va negar que la contaminació de plom a la selva procedís de l'activitat hidrocarburífera "sense tenir en compte que el milió de barrils diaris de les aigües de formació abocats al zona sí que contenen plom". Els científics adverteixen que els índexs de contaminació llançats per l'estudi podrien ser encara superiors, ja que moltes de les mostres analitzades van ser preses per les empreses i agències governamentals al marge dels procediments establerts. La legislació exigeix ​​que les mostres d'aigua es prenguin en un radi de 500 metres del focus de contaminació i algunes van ser preses fins a 36 km riu avall del punt d'abocament, conclou Rosell.

Article de referència:
Raúl Yusta-García, Martí Orta-Martínez, Pedro Mayor, Carlos González-Crespo, Antoni Rosell-Melé, Water contamination from oil extraction activities in Northern Peruvian Amazonian rivers, Environmental Pollution, Volume 225, 2017, Pages 370-380, ISSN 0269-7491, http://dx.doi.org/10.1016/j.envpol.2017.02.063.