La caça amb arc durant el Neolític podria haver ajudat a la cohesió social
02/02/2015
“Comparant les escasses restes animals silvestres i l'abundant material de caça trobats en el jaciment, arribem a la conclusió que l'alimentació no era el principal objectiu de l'elaboració d'objectes de caça. L’elaboració d’arcs durant el Neolític podria haver tingut una important funció social i de col•lectivitat, a més d'aportar prestigi social a l'activitat física i als individus involucrats en ella”, explica l'investigador del CSIC Xavier Terradas, de la Institució Milà i Fontanals.
Segons l'estudi, en alguns casos el prestigi estava lligat al tipus d'animal caçat, i en altres ocasions es relacionava més amb la distribució que es realitzava de la presa que amb el propi abatiment de l'animal. “Les preses més grans, com a recurs col·lectiu, podrien haver tingut un rol important, fins i tot en casos en què constituïssin un recurs puntual o esporàdic”, afegeix Raquel Piqué, investigadora de la UAB.
Els arcs neolítics més antics d'Europa
Entre el material inclòs en l'estudi es troben tres arcs de fusta de teix descoberts en La Draga el 2012. L'anàlisi de les peces confirma una antiguitat estimada d'entre 7.400 i 7.200 anys, les més antigues del seu gènere trobades a Europa fins al moment.
L'únic dels tres arcs conservat íntegrament mesura 1,08 metres de longitud, 25 mil•límetres d'amplària màxima i 15 mil·límetres d'espessor. Aquestes dimensions són inferiors a la mitjana de la resta d'arcs neolítics trobats en altres punts d'Europa. No obstant això, les dimensions de les parts conservades dels altres dos arcs de La Draga fan suposar als investigadors que tindrien una grandària major, similar als europeus.
Els arcs recuperats a La Draga, a més de constituir un document material únic de la fabricació d’arcs i de la tecnologia cinegètica del Neolític inicial, constitueixen una evidència arqueològica única per avaluar el rol social de la caça en les primeres societats camperoles, així com per abordar aspectes crucials com l'especialització econòmica, la divisió del treball i la naturalesa de l'accés als recursos, conclou l'estudi.
El projecte científic en el jaciment arqueològic de La Draga es duu a terme conjuntament des de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
Raquel Piqué, Antoni Palomo, Xavier Terradas, Josep Tarrús, Ramon Buxó, Àngel Bosch, Júlia Chinchilla, Igor Bodganovic, Oriol López, Maria Saña. Characterizing prehistoric archery: technical and functional analyses of the Neolithic bows from La Draga (NE Iberian Peninsula). Journal of Archaeological Science. DOI: 10.1016/j.jas.2015.01.005
Imatges. Crèdits MACB-UAB-CSIC-MAC
L’arc recuperat a La Draga el 2012. Dels tres arcs trobats, és l’únic conservat íntegrament.
Bucrani de bòvid recuperat al jaciment. Correspon a un ur salvatge extingit en l’actualitat i caçat durant el Neolític per la comunitat de La Draga.
Projectils en sílex i os utilitzats a La Draga per caçar.
