L'extinció dels dinosaures no va ser gradual
17/03/2010
Fa 65 milions d'anys els dinosaures es van extingir. De fet estrictament es van extingir el que els científics anomenen dinosaures "no avians", ja que alguns dels seus descendents segueixen vius: els ocells o dinosaures "avians". La causa va ser, molt probablement, l'impacte d'un o varis grans meteorits sobre la superfície del nostre planeta. Però hi ha hipòtesis que defensen que en l'època de la catàstrofe els dinosaures ja estaven en declivi, patint una extinció gradual. Per a estudiar com es va produir aquest fenomen, investigadors d'arreu del món cerquen i analitzen fòssils de dinosaures d'aquesta època: el Maastrichtià, l'últim en què es subdivideix el Cretaci. A Nord Amèrica hi ha molts jaciments corresponents a aquesta època, però a la resta del món les restes són molt escasses, i els científics necessiten evidències globals del que va passar abans de l'extinció. Una de les millors zones del món per contrastar les dades de Nord Amèrica és el sud dels Pirineus. Els jaciments de la zona de Tremp (Lleida) i Aren (Osca) són molt rics en ossos, a Vallcebre (Barcelona) es troben abundants petjades i a Coll de Nargó són nombrosos els ous fossilitzats.
Una jove investigadora del Departament de Geologia de la UAB, Violeta Riera, en col·laboració amb Oriol Oms (UAB), Rodrigo Gaete (Museu de la Conca Dellà) i Àngel Galobart (Institut Català de Paleontologia), ha fet el primer estudi que ordena i estableix les relacions entre els fòssils de 29 jaciments del Pirineu, sistematitzant totes les dades en un esquema gràfic que els geòlegs coneixen com a panell de correlació. Es tracta d'un diagrama que mostra, d'un cop d'ull, a quina època pertanyien cadascuna de les restes dels diferents jaciments.
La principal conclusió de l'estudi és que fins al final del Maastrichtià la diversitat de formes de dinosaure era molt gran. En les capes superiors dels sediments, les que corresponen a les èpoques més properes a l'extinció, els investigadors han observat una gran diversitat d'espècies, que xoca frontalment amb l'hipòtesi de que els dinosaures es van extingir d'una manera gradual.
L'estudi també mostra per primer cop que els sauròpodes titanosaures (herbívors quadrúpedes que podien assolir mides gegantines), així com els nodosaures (herbívors cuirassats), caminaven preferentment per ambients pantanosos, mentre que altres dinosaures, com els dromeosaures (carnívors de mida relativament petita, emparentats de manera propera amb els ocells), habitaven sense problemes tots els ambients.
"Sovint és molt difícil identificar les espècies concretes", recorda Violeta, "ja que hi ha jaciments que poden tenir més de 700 ossos, amb pocs ossos del crani, i el crani és imprescindible per a una identificació acurada". Tot i això, entre els nombrosos fòssils classificats hi ha molts ossos de les úniques espècies de dinosaures definides fins ara a Catalunya, dos hadrosaures o dinosaures "amb bec d'ànec": el Pararhabdodon isonensis i el Koutalisaurus kohleri (tot i que, molt probablement, siguin la mateixa espècie).
La recerca també ha mostrat un fet sorprenent: la presència als Pirineus d'un grup de dinosaures d'origen asiàtic just al darrer milió d'anys abans de l'extinció: els lambeosaurins, un grup d'hadrosaures amb crestes buides sobre el cap de diferents formes i mides segons les espècies.
Per a Violeta Riera, estudiar els dinosaures des de Catalunya és tot un privilegi, ja que "els dinosaures que s'han trobat aquí són els últims que van viure a la Terra". "Els Pirineus"-afirma- "són l'únic lloc d'Europa on es poden fer estudis de qualitat sobre l'època en què es van extingir". A altres serralades europees no hi ha afloraments de sediments tan clars com els que hi ha aquí, ja que "en aquella època, Europa era un gran arxipèlag d'illes on hi havia poc terreny per als dinosaures". Això fa que aquest sigui el primer estudi a tot Europa de caràcter tan general i exhaustiu sobre l'època de l'extinció dels dinosaures.
La recerca, ha estat publicada a la prestigiosa revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.
Es poden obtenir il·lustracions de Pararhabdodon, Struthiosaurus i Titanosaurus en els següents enllaços:
Pararhabdodon:
http://www.uab.es/uabdivulga/img/UAB-Pararhabdodon.jpg
Struthiosaurus:
http://www.uab.es/uabdivulga/img/UAB-Struthiosaurus.jpg
Titanosaurio:
http://www.uab.es/uabdivulga/img/UAB-Titanosaurio.jpg
L'autor de les il·lustracions és Oscar Sanisidro i pertanyen al llibre "Dinosaurios del Levante Peninsular".