Identifiquen una possible diana terapèutica per tractar alteracions del flux sanguini al cervell
Investigadors de la UAB han identificat la presència del greix esfingosina-1-fosfat (S1P) a les meninges i el seu paper clau per al bon funcionament dels vasos sanguinis cerebrals. L’estudi suggereix, a més, la seva implicació en l’eliminació de substàncies de rebuig del cervell. La troballa permetrà estudiar nous fàrmacs per modular el flux sanguini cerebral en malalties que cursen amb la seva alteració.
07/09/2021
L’aracnoide és una de les tres meninges o membranes cerebrals i s’encarrega de protegir mecànica i immunològicament el cervell i la medul·la òssia. Permet que hi hagi comunicació entre el líquid cefalorraquidi (que banya l’encèfal i la medul·la) i els vasos sanguinis cerebrals, i controla una sèrie de respostes fisiològiques crucials al cervell, com ara subministrar nutrients i eliminar els residus tòxics.
Investigadors del grup del Laboratori de Malalties vasculars cerebrals i perifèriques del Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia i de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) han descobert que l’aracnoide és una font molt important d’esfingosina-1-fosfat (S1P), un lípid que fins ara s’havia trobat sobretot als glòbuls vermells. Els investigadors han demostrat per primera vegada que aquest greix, un cop s’allibera de l’aracnoide, produeix una vasoconstricció als vasos sanguinis cerebrals que és crucial per a la regulació del flux sanguini. A més, aquest procés podria facilitar l’eliminació de les substàncies de rebuig, en generar una pulsació vascular que ajudaria a expulsar-les a través del flux del líquid cefalorraquidi. La recerca, feta en ratolins i mostres humanes, ha estat publicada a la revista Journal of Cerebral Blood Flow and Metabolism.
Els resultats de l’ estudi no només tenen rellevància per entendre el paper fisiològic d’aquesta substància al cervell i els vasos sanguinis. També suggereixen que, en estats patològics que cursen amb l’acumulació de substàncies tòxiques, com és el cas de la malaltia d’Alzheimer, l’SP1 present a l’aracnoide es podria trobar alterada. Això, per exemple, explicaria per què l’eliminació del pèptid beta-amiloide es redueix en els pacients d’Alzheimer, alterant el correcte funcionament cerebral i provocant una disfunció cognitiva i demència.
“La disminució amb l’edat dels dipòsits d’S1P que hem trobat en el present estudi podria acabar afectant la vasoconstricció cerebral, empitjorant l’eliminació d’aquest pèptid per part del líquid cerebrospinal i afavorint el desenvolupament de la malaltia”, explica l’investigador de la UAB Francesc Jiménez-Altayó, primer autor i director de l’estudi. Jiménez-Altayó conclou que els resultats de l’estudi “plantegen l’SP1 situada a l’aracnoide com a potencial diana terapèutica per modular el flux sanguini cerebral i desenvolupar nous fàrmacs per tractar les patologies cerebrovasculars i d’altres que cursin amb residus tòxics al cervell”.
En la recerca han participat també investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona i la Eberhard Karls University de Tübingen.
Referència: Francesc Jiménez-Altayó et al. Arachnoid membrane as a source of sphingosine-1-phosphate that regulates mouse middle cerebral artery tone (2021). Journal of Cerebral Blood Flow and Metabolism. https://journals.sagepub.com/doi/full/10.1177/0271678X211033362