Ens deixa el professor Luis Alberto Blecua

28/01/2020

Luis Alberto Blecua Perdices (Saragossa, 1941) era catedràtic emèrit de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​on va arribar el 1971, i fundador del grup de Recerca PROLOPE. Blecua era màxima referència en el camp de la crítica textual. El 1989 va fundar el Grup PROLOPE, i sota la seva direcció es van publicar les edicions crítiques de tretze parts de comèdies, que sumen més d'un centenar de peces. Va ser president de l'Asociación Internacional de Cervantistas i pertanyia al consell assessor de nombroses publicacions científiques espanyoles i estrangeres. Era membre de la Real Acadèmia Espanyola i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

El 2012, en el transcurs d'un homenatge que la Facultat de Filosofia i Lletres va tributar als professors jubilats aquell any, la professora Carme Riera es va referir a Luis Alberto Blecua com "una de les personalitats més importants de la UAB" i va destacar "el honor i el luxe "d'haver-ho tingut 41 anys al Departament i la "sort" de seguir gaudint-lo com a professor emèrit. Va afegir que Blecua havia estat un "savi humil" que va defugir dels càrrecs i els premis, tot i haver escrit, entre d'altres, el Manual de crítica textual, que va representar "un abans i un després" en l'edició de textos filològics. Blecua, per la seva banda, va repassar anècdotes de la seva infància i els seus inicis a la UAB i va destacar que la tasca més important de qualsevol docent és que els seus alumnes "estimin" l'assignatura.

La Universitat expressa el condol més sentit a totes les persones que el coneixien i l'apreciaven i comparteix el sentiment per la seva pèrdua.

ALBERTO BLECUA IN MEMORIAM (text del Departament de Filologia Espanyola)

Alberto Blecua (1941-2020), nascut a Saragossa i barceloní d'adopció, va ser catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va exercir un ampli magisteri des de 1971. Referència indiscutible en el camp de la crítica textual, a ella va consagrar En el texto de Garcilaso (1971), La transmisión textual del conde Lucanor (1982), el Manual de crítica textual (1983), pioner en el seu camp, que ha estat y segueix sent agulla de navegació per a vàries generacions, i els Estudios de crítica textual (2012), que recullen es seus millors treballs sobre la matèria. Va realitzar una monumental tesi doctoral sobre la poesia de Gregorio Silvestre (1974). Són autèntiques fites les seves edicions del Lazarillo, el Libro de buen amor i el Quixot, però també les de Juan Rufo, Lope de Vega o Antonio García Gutiérrez. Els seus estudis sobre la literatura espanyola abasten des de Gonzalo de Berceo a Jorge Guillén, amb particular atenció als grans poetes (Boscán, Garcilaso, Herrera, fray Lluís, San Juan) i prosistes (Cervantes, Gracián) del Segle d'Or. Els seus estudis fonamentals d'història literària es van reunir al volum Signos viejos y nuevos (2006). Va fundar fa trenta anys, i el va dirigir fins a la seva jubilació, el grup de recerca Prolope, l'objectiu del qual és l'edició crítica de tot el teatre de Lope de Vega. Va ser conferenciant a les universitats més prestigioses, tant espanyoles com estrangeres (Roma-La Sapienza, Bolonya, Istituto Universitario Orientale, Colònia, Tours, Berkeley, Harvard, Princeton, Kyoto). Va dirigir més de vint tesis doctorals, va ser membre d'una infinitat de tribunals, i professor de màsters i doctorats (a Santiago, Sevilla, Oviedo, Valladolid). Va ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Real Acadèmia Espanyola, i va presidir l'Associació de Cervantistes (1995-1999).

I, sens dubte, la seva millor tasca va ser l'ensenyament, que va realitzar a l'Autònoma setmana a setmana durant quaranta-cinc anys, com l'havia fet abans, molt jove, en l'educació secundària. Les seves classes -el recordarà qualsevol que hagi assistit a elles- anaven més enllà dels continguts, ja que utilitzava el sistema humanista de la lectura i el comentari de textos, òptima estratègia per implicar els alumnes i desenvolupar el seu esperit investigador i crític.

Embargats avui per la tristesa, volem honorar la inspiració constant que va proporcionar la seva forma insubstituïble de relacionar-se amb els textos literaris, sobradament coneguda pels que van tenir el privilegi d'escoltar-lo a classes i conferències, o de llegir-lo en articles i edicions, o de compartir amb ell el temps i l'atenció que sempre va brindar generosament als altres. Descansi en pau.

Més informació: Muere Alberto Blecua, maestro de la literatura española