Els peixos podrien tenir emocions i consciència
27/11/2015
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb científics de les Universitats d’Stirling i Bristol (Regne Unit), han observat per primer cop un increment de la temperatura corporal d’entre 2 i 4 graus en peixos zebra, en sotmetre’ls a situacions estressants. Es tracta d’un fenomen anomenat febre emocional, atès que es relaciona amb les emocions que senten els animals davant un estímul extern i, fins i tot, s’ha relacionat, no sense controvèrsia, amb la seva consciència.
La febre emocional s’havia observat fins ara en mamífers, en aus i en alguns rèptils, però mai s’havia observat en peixos. Per aquest motiu, es considerava els peixos com a animals sense emocions ni consciència. L’experiment, amb 72 exemplars de peix zebra, ha capgirat aquesta visió.
Els investigadors van dividir els peixos en dos grups de 36 exemplars i els van introduir dins un gran tanc amb diferents compartiments amb temperatures que anaven dels 18ºC fins als 35ºC, comunicats entre ells. Els peixos d’un d’aquests grups, el grup “control”, van restar sense fer res d’especial a la zona que mantenia la seva temperatura preferida: 28ºC. A l’altre grup se’ls va provocar una situació d’estrès: van ser confinats en una xarxa dins la peixera, a 27ºC durant 15 minuts. Després d’aquest temps els grup va ser alliberat. Mentre els peixos control van restar principalment als compartiments al voltant dels 28ºC, els peixos que havien patit l’estrès van desplaçar-se preferentment cap als tancs de més temperatura, incrementant la seva temperatura corporal entre 2ºC i 4ºC. Per als investigadors, això és una prova que aquests peixos expressaven febre emocional.
Sobre el grau de consciència dels peixos existeixen opinions diferents entre els científics. Alguns investigadors argumenten que no poden tenir consciència per la simplicitat dels seus cervells, sense còrtex cerebral, sense capacitat de memòria ni d’aprenentatge, amb un repertori molt limitat de comportaments i sense l’habilitat d’experimentar patiment. D’altres, en canvi, apunten que, tot i la grandària reduïda del cervell dels peixos, l’anàlisi detallada de la seva morfologia i del comportament mostra homologies entre algunes estructures del seu cervell i les que s’observen en d’altres vertebrats, com l’hipocamp (relacionat amb l’aprenentatge i la memòria espacial) i l’amígdala (relacionada amb les emocions) dels mamífers.
Per a Sonia Rey, investigadora de l’Institut d’Aqüicultura de la Universitat d’Stirling i de l’Institut de Biomedicina i Biotecnologia (IBB) de la UAB, “estem davant d’uns resultats molt interessants, el fet d’expressar febre emocional suggereix per primer cop que els peixos tenen un cert grau de consciència”.
La recerca ha estat publicada aquesta setmana a Proceedings of the Royal Society of London, Biological Sciences. Es va iniciar a l’Institut de Biomedicina i Biotecnologia (IBB) de la UAB ara fa tres anys i s’ha conclós a la Univeristat d’Stirling pels mateixos investigadors, Sonia Rey, Simon Mackenzie, Reynaldo Vargas i Sebastian Boltaña, en col·laboració amb la investigadora Felicity Huntingford, de Striling i l’investigador de la Universitat de Bristol, Toby Knowles, que va ajudar en l’anàlisi estadística de les dades.