Els fòssils catalans, peça clau en l'evolució dels homínids

23/03/2011

En l’article “Updated chronology for the Miocene hominoid radiation
in Western Eurasia” els autors fan una revisió crítica de les datacions del conjunt dels hominoides del Miocè (entre fa 23 i 5 milions d’anys) a l’oest eurasiàtic, a la que han afegit resultats encara inèdits d’espècimens trobats recentment al Hostalets de Pierola, a l’Anoia. Els autors del treball són els investigadors de l’ICP Isaac Casanovas, David M. Alba, Josep M. Robles y Salvador Moyà, juntament amb Miguel Garcés de la Universitat de Barcelona.
 
L’estudi mostra que fa entre uns 12 i 9 milions d’anys van existir a Europa i particularment a Catalunya un gran nombre d’espècies d’hominoides, que sobrepassa amb escreix la diversitat del grup en l’actualitat. La major part d’aquestes formes s’inclou en la extinta subfamília dels driopitecins, restringida al Miocè d’Euràsia. Alguns dels driopitecins catalans presenten característiques avançades, como adaptacions a trepar als arbres tot mantenint una postura vertical del tors, o adaptacions a penjar-se dels arbres fent servir només els braços. Entre els grans antropomorfes actuals aquestes característiques es troben en els pongins (orangutans) i els hominins (goril·les, ximpanzés i humans).
 
A més, l’estudi millora la datació dels jaciments europeus amb keniapitecins, un grup que va aparèixer a l’Àfrica fa uns 20 milions d’anys i que va invadir Euràsia fa uns 14 milions d’anys, donant origen als driopitecins.
 
L’estudi conclou que és molt probable que les adaptacions a trepar als arbres mantenint el tors vertical i a penjar-se de les rames fent servir només els braços evolucionaren de manera independent en driopitecins i hominins. Els orangutans derivarien dels driopitecins, dels que haurien heretat aquestes adaptacions. Aquestes mateixes adaptacions haurien aparegut en els hominins (ximpanzés, goril·les i humans) de manera independent a l’Àfrica a partir dels keniapitecins. Ara bé, no es pot descartar que també en el cas dels hominins aquestes adaptacions estiguin relacionades amb les formes europees.
 
En paraules de Salvador Moyà, director del ICP y coautor de l’article “el registre fòssil català cobreix la primera part de l’evolució dels homínids i és el més complet i de major qualitat del món. Per això és imprescindible per entendre l’origen de la nostra família”. De les tretze espècies d’hominoides del Miocè descrites a Euràsia, cinc es troben a Catalunya. Aquest dens registre se situa a la conca del Vallès-Penedès, a la província de Barcelona, i és font continuada de treballs i d’importants resultats científics per l’actual ICP.
 
Totes les espècies descrites a Catalunya s’agrupen en la subfamília dels driopitecins (nom científic que deriva del grec i que significa simis del bosc), que haurien evolucionat a partir dels keniapitecins. Els driopitecins mostren una sèrie de característiques avançades en comú amb els pongins –actuals orangutans- i amb els hominins –ximpanzés, goril·les i humans.
 
Segons el coneixement actual, els pongins podrien tenir el seu origen en els driopitecins. Queda encara per confirmar si els hominins africans tenen també alguna vinculació amb aquests hominoides europeus o bé evolucionaren a partir de les formes africanes. Sigui quin sigui l’escenari que es mostri cert, entendre l’origen de la línia evolutiva que va donar origen als humans passa per entendre millor l’evolució dels hominoides catalans.
 
El conill gegant de Menorca
Un altre treball d’investigadors de l’ICP publicat a la revista Journal of Vertebrate Paleontology –on és portada i article destacat- descriu un conill gegant del Neògen descobert a Menorca. Nuralagus Rex, nom científic del conill gegant, va viure fa uns 5 milions d’anys i pesava entre 12 i 15 kg, es movia amb els pams de les mans posades a terra, tret característic d'animals plantígrads com l'ós o alguns primats.
 
L’ICP
L’ICP és una fundació creada el novembre de 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, que integra l’antic Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat el 1969 pel sabadellenc Miquel Crusafont Pairó.