Els documents en llatí més antics de Catalunya, reunits en edició crítica en una publicació internacional

18/11/2019

Una de les empreses acadèmiques col·lectives més importants a nivell internacional en el camp de la Paleografia i de la Diplomàtica és la col·lecció Chartae Latinae Antiquiores. El seu objectiu és recollir tots els documents originals del segle IX o anteriors d'Europa en una edició fidel que comprèn l'estudi paleogràfic –lectura, transcripció i datació–, diplomàtic –autenticitat– i, si s'escau, històric i cultural, junt amb una reproducció fotogràfica a mida natural.

Catalunya s'acaba de sumar a aquest projecte amb la publicació de les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, en dos volums -112 i 113-, més un afegit en el darrer volum de la col·lecció -118- que recull els addenda. En total s'han pogut aplegar 100 documents, estudiats i editats pel professor Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de la investigadora predoctoral de la UAB Tània Alaix.

La documentació data entre l'any 815 i el 900 i s'hi troben representats tots els bisbats de la Catalunya Vella. Comprèn compravendes, testaments i permutes, judicis i actes de dotació i consagració d'esglésies, butlles papals i preceptes reials, reconeixements de drets, declaracions jurades i cartes. Hi surten testimoniats papes i reis, comtes i vescomtes, bisbes i abats, jutges i eclesiàstics, però també personatges d'estrat social més humil.

Documents i personatges singulars

Entre els documents aplegats destaquen els dos darrers diplomes incorporats en l'addenda, que s'han recuperat d'una casa particular de Senterada, al Pallars Jussà. “No és rar que en col·leccions privades del nostre país hom pugui descobrir encara documents, còdexs i incunables de gran valor cultural, sencers o en estat fragmentari. Però, certament, és la primera vegada que s'ha recuperat dos diplomes tan antics, del segle IX, i originals. Aquesta feliç circumstància s'ha pogut donar per la sensibilitat cultural i social dels seus propietaris, Mireia Font i Jesús Sànchez, que els han dipositat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà”, expliquen els investigadors.

La recerca també ha permès identificar un document corresponent a un judici presidit a Girona pel comte Guifré el Pelós l'any 898, del qual es coneixia l'existència però no la seva ubicació.

Altre document singular de l'obra és una carta que l'emperador Carles II, anomenat el Calb, adreçà el 877 als barcelonins amb un afegit textual, segurament escrit per ell mateix, que constitueix la carta més antiga coneguda d'un sobirà franc.

Tots els documents estudiats són escrits en pergamí. Però n'hi ha dos de gran mida, que es van escriure en papir: la butlla del papa Formós, de l'any 892 (162 x 32 cm) i la del papa Romà, del 897 (163 x 45 cm).

A tall de curiositat, destaca un contracte de compravenda escrit per un sacerdot, anomenat Ibirol (894), amb molts errors ortogràfics, particularment inversions de lletres, el que fa pensar als investigadors que el prevere devia ser dislèctic.

Entre els escrivans més destacats es troba el canonge Adanagell, secretari del primer bisbe de la diòcesi restaurada de Vic, coneixedor de diverses modalitats d'escriptures i d'alfabets, que es pot considerar l'home més culte de Vic de final del segle IX.


Un dels dos diplomes inèdits recuperats. Compravenda, 30 de setembre de 848. Sort, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Pergamins del monestir de Gerri de la Sal, núm. 112-2. Chartae Latinae. Vol. 118, núm. 46. Foto: Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. 


Base documental sobre la formació de Catalunya

El professor Jesús Alturo, de llarga trajectòria en l'estudi de còdexs i de diplomes, ha examinat en detall cadascun d'aquests documents. Abans s'havien editat de manera dispersa. Ara es presenten conjuntament i amb notables canvis en la lectura i interpretació de noms de persona i de llocs, força precisions textuals i noves parts de text desxifrades. També s'ha autentificat el seu caràcter original o no d'alguns diplomes, i han estat identificats força palimpseptos –textos reescrits sobre un document anterior-, algunes parts de l'escriptura inferior o primitiva dels quals han estat també llegides.

“Hem procurat oferir una edició paleogràficament més exacta i fidel, i filològicament més neta i comprensible. En tractar-se de documents originals, d'origen i de cronologia ben establerts, es presenta possiblement un panorama cultural i històricosocial més real i exacte dels distints bisbats i comtats de la protoCatalunya o Catalunya incipient. Per tant, les deduccions d'ordre històric, lingüístic i cultural a què es pugui arribar a partir del seu estudi podran estar millor fonamentades”, expliquen els investigadors. Al seu parer, “aquests diplomes constitueixen la base documental més sòlida en què es pot fonamentar el coneixement dels orígens de la nostra formació com a país. I és que, en ells, s'hi reflecteixen, a més de fets històrics rellevants, els costums, les tradicions i la mentalitat i el nivell cultural del conjunt de la societat del moment”.

Ara per ara els tres volums només es poden consultar, a Catalunya, a la biblioteca del Monestir de Montserrat, a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca d'Humanitats de la UAB. A l'estranger, els tenen ja totes les principals universitats d'Europa i d'Amèrica.

El primer balbuceig del català

"Tots els textos són escrits en llatí medieval, en un moment en què el llatí no s'aprenia en l'àmbit familiar, sinó a l'escola, perquè la llengua quotidiana era ja el protocatalà, una llengua romànica que està en la base del llatí escrit en aquesta època i que, de vegades, per insuficient preparació de qui escrivia o per voluntat de fer-se més entenedor, aflorava a la superfície textual ni que fos en formes més o menys llatinitzades", indiquen Jesús Alturo i Tània Alaix.

“El primer balbuceig de la nostra llengua apareix ja escrit, ni que sigui de forma imperfecta i vacil·lant, en aquests diplomes”, continuen, “tot i que el llatí fou emprat sempre de forma preferent en la documentació jurídica de Catalunya fins al segle XVIII, en altres territoris, com Castella, ja des del segle XIII es preferia la llengua vernacla".

Els investigadors destaquen també la gran riquesa documental de Catalunya en aquest període, tant en volum com en tipologia. Apunten que sols del segle X, període no recollit en l'obra actual, Catalunya disposa de més de 7.000 documents i que “avui per avui, l'únic poble d'Europa que compta per a l'Alta Edat Mitjana amb un diplomatari és el de Polinyà del Vallès, publicat per la UAB l'any 1985”.

Les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae han estat presentades públicament dillins, 18 de novembre, en un acte realitzat a la Biblioteca de Catalunya i presidit per la consellera de cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, en què han intervingut, a més dels autors de l'obra, Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya i Josep Ma. Salrach, catedràtic emèrit d'Història medieval de la Universitat Pompeu Fabra.

Sobre les Chartae Latinae Antiquiores